Resultats de la cerca

Es formà a la Universitat de Cervera, d’on passà a la seu gironina com a cabiscol major Durant la invasió napoleònica formà part de la Junta de Defensa Nomenat arquebisbe de Caracas 1808, es trobà amb greus dificultats durant la lluita independentista, i la seva actuació comprensiva feu que el govern de Madrid el cridés a la metròpolis i restés sense efecte el nomenament per a la seu de Palència Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1796, on havia llegit una memòria sobre Los caracteres principales de los catalanes en tiempos de nuestros condes 1805

A la mort de Gregori XI hi hagué una doble elecció Els cardenals malcontents de la forma tumultuària de l’elecció d’Urbà VI l’anullaren i elegiren en lloc seu Robert de Ginebra, obrint, així, el Cisma d’Occident Climent VII residí a Avinyó i fou reconegut per França, Escòcia, Savoia, Lorena, Castella, Catalunya-Aragó, Navarra, Sicília i Nàpols El seu adversari, resident a Roma, proclamà la croada contra Climent La Universitat de París, favorable a Avinyó, proposà la convocació d’un concili per a resoldre el cisma El rei Carles VI s’hi avingué, la qual cosa disgustà…

Fill del vescomte Guillem I de Castellnou Entrà en conflicte obert amb el bisbe d’Elna, Berenguer Elegit bisbe Ramon d’Empúries 1064, fou acusat d’haver-se apoderat dels béns de la mensa capitular amb l’ajuda del seu germà, el vescomte Jaspert I Fracassats tots els intents de conciliació per part del comte del Rosselló Gausfred II, fou mort en un combat Els béns confiscats foren retinguts pels Castellnou, fet que provocà un entredit sobre el bisbat Amb tot, el 1064 el seu nebot Guillem II rebé l’envejada dignitat d’ardiaca d’Elna

A causa de les seves simpaties catòliques, fou empresonat per Eric XIV, germà seu 1563-67 Més tard, amb l’ajut de la noblesa, destronà Eric XIV, el succeí i finalment el féu executar, a la presó 1577 El 1570 signà el tractat de Stettin, pel qual finia la guerra amb Rússia, i pel tractat del 1583 s’annexà la Carèlia i Íngria El 1587 féu nomenar rei de Polònia el seu fill, Segimon Segimon III de Polònia Combaté el luteranisme i intentà el retorn de Suècia al catolicisme, però hagué d’afrontar una forta oposició per part de la noblesa

El 1154 signà una convinença de respecte, ajuda i fidelitat mútua amb el comte Gausfred III de Rosselló 1154, a qui ajudà a sufocar una revolta encapçalada per l’hereu, Girard, i agreujada per l’hostilitat del vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona-Besiers El mal estat de les finances deixat pel seu predecessor probablement fou la causa que Hug empenyorés la vila d’Ullà a la seu de Girona 1167 i unes possessions aragoneses —Alagó— als hospitalers 1172 Atorgà privilegis de pesca al monestir de Rodes, i es casà amb Jussiana d’Entença, senyora de la baronia d’Alcolea…

Concorregué a les exposicions barcelonines de belles arts del 1896 i el 1898, on presentà el gran oli El dimoni blau Barcelona, coll Hoyos Conreà la figura, i el 1900 es dedicà a l’ensenyament a la seva acadèmia de la casa de la Canonja, on retratà el seu deixeble Francesc d’AGalí Fou fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc Creà la raó social Hoyos, Esteva i Companyia, dedicada als mobles i a les reproduccions artístiques El seu fill, Josep Hoyos i Domènech Barcelona 1902 — , obrí, els anys vint, la Sala Pictòria, que dirigí Joan Cortès

Membre del partit nazi des del 1920, participà en el putsch de Munic 1923 i fou secretari particular de Hitler 1925 i president del comitè central del partit 1932 Pel maig de 1941 volà secretament a la Gran Bretanya, amb el propòsit d’obtenir del govern anglès un tractat de pau que permetés a Alemanya de dedicar tot el seu exèrcit a combatre l’URSS Detingut pels britànics i jutjat a Nuremberg, fou condemnat a cadena perpètua i reclòs a la presó de Spandau Malgrat insistents demandes a favor del seu alliberament, aquest li fou sempre negat

Fill natural de l’emperador Frederic II i lloctinent seu a Itàlia, el 1239 es casà amb Adelàsia de Torres i assumí el títol de rei de Torres i Gallura o de Sardenya Ocupà la Toscana, la Romanya i les Marques, i el 1241 empresonà a Melòria els bisbes del concili del Laterà, contrari a l’emperador Fou excomunicat pel papa Innocenci IV, el qual anullà també el seu matrimoni Dirigí els gibellins italians contra el papat Empresonat a Bolonya 1249, després hi visqué, i arribà a formar part de la cort Conreà la poesia en llengua italiana dins l’escola siciliana

Fill d’Enric III i d’Elionor de Provença Dedicà els primers anys del seu regnat a reformes legals i administratives prohibí als jueus el préstec amb interès 1275, però els permeté de comerciar, fins que el 1290 n’ordenà l’expulsió Annexà el País de Galles a la corona Durant el seu regnat adquirí una gran importància el parlament, i la reunió d’aquest organisme celebrada l’any 1295, que rebé el nom de Parlament Model, fixà el funcionament i l’organització del sistema parlamentari Vidu d’ Elionor de Castella , es casà amb Margarida, germana de Felip IV de França

Deixeble de Manlolo Hugué  i de Rafael Benet , oncle seu, a qui el seu art deu molt en la concepció cromàtica, la seva formació fou bàsicament autodidacta El 1955 feu la seva primera exposició a Cotlliure i el 1958 es presentà a Barcelona Primordialment paisatgista, en les seves obres, molt influïdes pel fauvisme , conjuga els valors pictòrics amb un cert decorativisme d’aire mediterrani, que dóna com a resultat una forma d’una gran bellesa plàstica Residí a Cadaqués, on tingué el taller, i també a París, Banyuls i Cotlliure Pertangué al grup de la Sala Parés