Resultats de la cerca

Estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià Fou director de l’Institut de Dret Comparat de Barcelona 1955-58 Dedicat també al periodisme, exercí com a secretari de redacció de Cuadernos de Derecho Francés Fou nomenat vicepresident del Cercle Jurídic de l’Institut Francès de Barcelona Membre a l’Institut Jurídic Internacional de la Haia i a la Societat de Legislació Comparada de París El 1959 s’establí a Puerto Rico, a la capital on hi treballà, fins el 1961, de professor de dret privat a la Universitat de Puerto Rico Fou nomenat, a Ponce, degà fundador i exercí de professor a…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona A l’Exposició Internacional de Viena 1904, rebé una medalla d’or El 1912 es traslladà a l’Argentina, i s’installà a Buenos Aires, per tal de fer les escultures del frontispici i del rellotge del Banco de Castilla y Río de la Plata Finalment, el 1914 fixà la seva residència a Rosario, on fou nomenat professor d’escultura a l’Ateneu Popular Obrí el seu estudi i taller, on treballà en diversos materials, sobretot en fustes de garrofer i roure i en marbre de Carrara Entre les seves obres cal ementar la realització del Via Crucis a l’església de San…

Es traslladà a Amèrica, on, el 1869, inicià la seva vida de caputxí a Antigua Guatemala Fou desterrat als Estats Units Finalment, acabà els estudis a França i fou ordenat el 1877 Promotor de la vida caputxina, fou collaborador dels germans Vives i Tutó en la restauració de la vida caputxina en terres americanes Exercí com a ministre provincial de la llavors província d’Aragó 1889-1895 i primer provincial de la província catalana restaurada 1900 -1906 Pius X el nomenà, el 1911, primer vicari apostólic de Guam Arran de la seva tasca eclesiàstica, fou proposat com a candidat per bisbe i…

Fill del joier, pintor i dramaturg Juli Vallmitjana i germà d’ Abel Vallmitjana , pintor i gravador El 1925 se n'anà a França i s’installà a París, on entrà en contacte de ple amb el món de les arts Amb una sòlida formació artística, el 1929 fou nomenat professor a la Universitat Industrial de Barcelona Artista destacat, cinc de les seves obres foren seleccionades per l’Exposició Internacional de Barcelona 1929 A partir del 1946 es traslladà a Amèrica i s’establí a Veneçuela 1946-57 En aquest país feu nombroses exposicions i guanyà diversos premis importants Professionalment, ben integrat a…

Cursà estudis d’antropologia social i de literatura a la Universitat d’Oxford Estigué al càrrec de la secció d’etnologia africana al Museu Americà d’Història Natural de Nova York fins que, el 1969, esdevingué professor d’antropologia a la Hofstra University de la mateixa ciutat Continuà com a professor d’antropologia a la Virginia Commonwealth University 1972-75 i, posteriorment, a la George Washington University fins que es retirà, el 1983 Passà els darrers anys de la seva vida a Hawaii, Samoa i l’Índia, on es convertí en monjo budista i adoptà el nom de Lobsang Rigdol A part de llibres com…

El 1968 estrenà Publikumsbeschimpfung de Peter Handke amb el Theater am Turm de Frankfurt A la Schaubühne de Berlín estrenà les primeres obres de Thomas Bernhard i Botho Strauss El 1974 assumí la direcció del Staatstheater de Stuttgart i muntà innovadores versions de Schiller ‘Eld bandits’, 1975, Goethe Faust , 1977 i Čekhov ‘Les tres germanes’, 1978 El 1980 passà a encarregar-se del Schauspielhaus de Bochum, on dugué a terme una equilibrada programació entre clàssics i contemporanis, i el 1986 se situà al capdavant del Burgtheater de Viena, on realitzà destacades versions de Shakespeare…

Estudià matemàtiques a les universitats d’Edimburg 1957 i de Cambridge on es doctorà el 1963 Fou professor a Oxford 1969-95 i després a Cambridge 1995, on el 2003 fou nomenat professor emèrit President de la Royal Economic Society 1989-92 Decidit defensor dels impostos progressius, que graven amb intensitat creixent les rendes elevades, fou assessor econòmic del Partit Laborista durant les dècades de 1960 i 1970 Tanmateix, els seus estudis sobre taxació de les rendes altes en funció dels incentius el portaren a aconsellar un màxim d’imposició molt inferior als que estaven en vigor aquests…

Doctorat en filosofia a la Universitat de Budapest 1947, d’on fou professor, el 1950 s’exilià a Europa Occidental pels seus desacords amb les autoritats comunistes El 1953 es graduà en economia a la Universitat de Sydney i es traslladà als EUA el 1956 Obtingué el doctorat a la Universitat de Stanford el 1959 i fou professor de la Universitat de Califòrnia a Berkeley des del 1964 Rebé el premi Nobel d’economia el 1994, que compartí amb John F Nash i Reinhard Selten per les seves pioneres anàlisis sobre l’equilibri en la teoria de jocs no cooperatius Fou també un estudiós en el camp de l’ètica…

De ben petit, emigrà a Miami Florida L’èxit de la sèrie de televisió Hill Street Blues el portà a interpretar, al cinema, personatges secundaris de caire llatí, com ara a The Untouchables 1987, de B de Palma D’expressió freda, però de caracter impulsiu, s’ha caracteritzat per la interpretació de personatges durs, com a The Godfather III FFCoppola, 1990 També ha intervingut a Black Rain TScott, 1989, Hero SFrears, 1992, To Have and to Hold LMandoki, 1993, Night Falls on Manhattan SLumet, 1996, Death in Granada MZurinaga, 1996, Night Falls on Manhattan SLumet 1997, The Disappearance of Garcia…

Es formà a la Universitat de València, on fou deixebla de Miquel Tarradell Professora adjunta de la Universitat de València 1976, des del 1985 n'és catedràtica d’arqueologia El seu treball de recerca abasta els períodes ibèric i romà i s’ha centrat al País Valencià, on ha excavat diversos jaciments Port de Sagunt, necròpolis ibèrica de Cabezo Lucero i ha dirigit un important programa d’estudi sobre el territori d’Edeta Llíria i de Sagunt També ha participat en els treballs d’excavació a la ciutat feniciopúnica i romana de Lixus Marroc Entre les seves publicacions destaquen Excavaciones en el…