Resultats de la cerca

Hom pot afegir altres components a la massa abans de fregir bacallà dessalat i esmicolat i all i julivert bunyols de bacallà , poma ratllada i conyac bunyols de poma , cervell de be, vedella, etc bunyols de cervell , aiguardent i pell de llimona ratllada bunyols de l’Empordà , etc Hom en coneix varietat a tots els Països Catalans i és un menjar propi de determinades festes o temps de l’any la Candelera, Carnestoltes, dimecres de Cendra, Quaresma, Sant Josep, Setmana Santa, Santa Teresa, Tots Sants i la matança del porc

N'han estat directors Gabriel Salord i Marqués, fins el 1967, Guillem Colom i Allès, que ostentà el càrrec fins a la seva jubilació, el 1995, i Josep Maria Taltafull La Capella ha protagonitzat diversos enregistraments i ha actuat com a ambaixadora cultural menorquina en gires per Espanya, Itàlia, Alemanya i els Estats Units La coral ha estat dirigida per Philippe Bender, Salvador Brotons, Kemal Khan, Antoni Ros i Marbà i Joan Company En el si de la Capella s’han format veus com la del baríton Joan Pons

Se'n publicaren 60 números Promoguda i editada pel Consell Nacional Català, en foren directors Salvador Ferret, Artur Costa i finalment Francesc Paniello Tenia com a finalitat la reconstrucció de la nació catalana i mantenia una línia d’orientació independentista Contenia articles i comentaris sobre Catalunya, l’exili, crítica de llibres i el món internacional Entre altres, hi collaboraren Rafael Tasis, Vicenç Riera Llorca, Ramon Fabregat, Manuel Serra i Moret, Domènec Guansé, Lluís Nicolau d’Olwer, Hipòlit Nadal i Mallol, Abelard Tona i Nadalmai, Josep M Batista i Roca i Esteve…

Darrer sobirà de la Monarquia Austrohongaresa Carles d’Àustria era net de l’arxiduc Lluís, germà de Francesc Josep I, i esdevingué hereu al tron a la mort de l’arxiduc Francesc Ferran a Sarajevo 1914 Tingué diversos comandaments durant la Primera Guerra Mundial Intentà, sense èxit, de signar una pau separada amb els aliats Al novembre del 1918 renuncià a formar part del govern, i el 1919 s’exilià a Suïssa, des d’on intentà de reprendre el poder a Hongria 1921 Es retirà a Madeira, on morí

Fou nomenat llibreter 1675 i poc després impressor de la ciutat de València Inicià la impressió 1702 de la Biblioteca valentina de Josep Rodríguez El 1706 estampà la Relación de la fiesta que Carlos tercero mandó hacer por la victoria conseguida sobre Barcelona S'establí a Sogorb quan les tropes austriacistes evacuaren València, però hi tornà 1725 i fou de nou llibreter de la ciutat 1726 La impremta continuà després de la seva mort el 1733 hi fou imprès un Tractat per escriure ab perfecció la llengua valenciana

Fill d’un teixidor vigatà, inicià la carrera eclesiàstica a Vic i la continuà a Barcelona Entrà a la cartoixa d’Escaladei el 1676 i professà el 1678 Tot seguit es remarcà pels fenòmens místics i la direcció d’esperits, cosa que féu que, essent només diaca, fos nomenat mestre de novicis És autor d’alguns escrits i consells piadosos recollits en una biografia escrita per un seu company cartoixà, Josep Llerins, i publicada a Vic el 1893 pel canonge Jaume Collell Morí essent només diaca i se'l considerà venerable

Advocat, collaborà a València Ilustrada i a Las Provincias Participant dels jocs florals de València des del primer any, hom li premià diversos estudis, com Orígens i vicissituds del Tribunal de les Aigües de València, Armes del segle XIII —fet en collaboració amb Josep Martínez i Aloy—, i una Biografia de Martí de Viciana El seu pare, Ferran Reig i Garcia Cocentaina, Comtat 1832 — València 1897, advocat, fou degà del collegi d’advocats de València 1882-83, president de l’Ateneu Casino Obrer i de Lo Rat Penat 1883-84

Fou sotsdirector del Banc de Catalunya i explicà l’entrellat de diverses peripècies econòmiques i polítiques en Escritos 1966, recull d’articles del Diario de Barcelona prologat per Josep Pla Collaborà en les publicacions  El Rossinyol de Reus 1908,  Panteisme 1911 i Renaixença Nova de l’Alguer 1960 Escriví drames d’arrel modernista Maria-Agna 1910, estrenat el 1907 i El cego Simó estrenat el 1913 En la postguerra fou un dels principals mecenes de la cultura catalana i creà una beca anual per a subvencionar l’estada a Catalunya d’un estudiós alguerès

Estudià al collegi de jesuïtes de Niça i feu dret a Bolonya Fou deixeble de Josep Barba Compongué nombroses obres vocals religioses, entre les quals es destaquen dues misses de rèquiem, dues de glòria i un Stabat Mater 1873 Escriví una òpera en dos actes Guidita i una sarsuela Una broma pesada També és autor de Primera fantasia 1843, d’una simfonia per a orgue i una Simfonia fúnebre , per a quatre mans Era fill de la cinquena marquesa de Puerto Nuevo El papa Lleó XIII li concedí 1881 la baronia de Ferrer

Fill del jurista Fèlix Maria Falguera Té obres a Sentmenat, Tossa i Castellar del Vallès, llocs on fou arquitecte municipal A Barcelona féu la Casa Chico 1912 i les seves dues obres principals la Casa de la Lactància 1910 i el Conservatori Superior de Música 1928, on adaptà un projecte previ de Falques, molt influïdes per Puig i Cadafalch, qui li prologà la seva monografia Sant Pere de Roda 1906 Collaborà, amb JPuig i Cadafalch i Josep Goday, en l’obra bàsica L’arquitectura romànica a Catalunya 1909-18