Resultats de la cerca

És considerat editor del Tractat de la concepció de la sacratíssima verge Maria de Joan Roís de Corella, d’un Officium beatae Mariae virginis 1486 i del Regiment preservatiu i curatiu de la pestilència de Lluís Alcanyís Convingué amb Nicolau Spindeler 1489 la publicació de Tirant lo blanc i mantingué un actiu comerç bibliogràfic amb els estats d’Itàlia i d’Alemanya

El 1925 inicià la seva carrera artística a Hollywood i actuà en films com What Price Glory 1926 i Ramona 1928 Després de participar en alguns films musicals treballà a les ordres d’Emilio Fernández Flor silvestre 1943, María Candelaria 1943 i La malquerida 1949 Altres films són Estrella de fuego 1960, La dama del alba 1965, Los hijos de Sánchez 1978, etc

Deixeble de HRigaud, des del 1724 treballà com a pintor de cambra de Felip V d’Espanya, i aportà el tipus de retrat ampullós i artificiós francès Entre la seva obra es destaca la conservada al Museo del Prado Felip V a cavall, Isabel de Parma, L’infant Ferran i el seu gos, L’infant Carles, La infanta Maria Anna Victòria

Fill de l’impressor Josep Ferrer i d’Orga , defensà, com el seu pare, la prioritat de València en la introducció de la impremta féu nombroses edicions de bibliòfil, entre les quals es destaca una reimpressió del llibre Trobes en llaors de la Verge Maria 1894 És autor d’un Resumen histórico de las fundaciones establecidas en Valencia desde 1825

Abat de Santa Maria de Roses 1396-1401, de Sant Esteve de Banyoles 1401-08, de Rodes 1410-13 i de Sant Cugat 1416-19 Estigué al servei de Joan d’Aragó, comte d’Empúries Partidari del papa BenetǏII, fou durant deu anys capità del palau apostòlic d’Avinyó Es conserva d’ell un Tractatus contra alchimistas , escrit el 1404

El seu nom era Esteve Fàbregas i Sala Amb Joaquima de Vedruna i de Mas fundà l’institut de germanes menors de penitència transformat, el 1826, en el de carmelitanes de la caritat, el qual dotà de les constitucions Regla de las nuevas hermanas terceras de María Santísima del Carmen 1827 i orientà 1828 cap a l’educació dels infants

Marquès de Branciforte Casat amb María Antonia, germana de Godoy Aquest el féu crear gran d’Espanya 1791 i virrei de Mèxic 1794-98, on la seva insaciable rapacitat desvetllà grans odis Ascendit a tinent general, exercí alts càrrecs militars a Madrid i a les Canàries i fou secretari de marina, gràcia i justícia El 1808 es féu partidari de Josep Bonaparte

L’any 1090, en l’acta de consagració i dotació de l’església de Santa Maria d’Organyà, Guitard Isarn i Gebelina, senyors de Caboet, donaren a la nova canònica, entre altres béns, la vila de Ministrells, a la vall de Sant Joan De la seva església, dedicada a sant Jaume, tradicionalment sufragània de Santa Eulàlia d’Asnurri, no es tenen notícies documentals

Desconeixem on era situada aquesta església, i és difícil assegurar si realment existí, ja que l’únic esment que en coneixem es basa en un document datat abans del 1157 en què Ramon, germà del comte Arnau Mir, feu donació a Santa Maria de Mur d’un mas situat al vilatge de Sant Just, al terme del castell de Talarn

Malauradament no tenim documents que facin referència a la capella de Santa Llúcia fins al segle XVIII, en què, en la visita del 1758 a la parròquia de Farrera, se citen dues capelles vinculades a aquesta parròquia, Santa Maria de la Serra i la capella particular de Soldevila, coneguda també com a casa Bigarret, que possiblement es devia referir a Santa Llúcia