Resultats de la cerca

Fill del retratista John Butler Yeats, de molt jove començà la feina artística fent de dibuixant i illustrador També, en una primera època, féu aquarelles amb temes de gitanos, camperols, etc, que recorden l’estil de Steinlen i que exposà a la Royal Academy de Londres Al començament del s XX canvià de tècnica i començà a pintar a l’oli Els seus quadres, així com el seu temperament, són romàntics i fogosos, amb una evident orientació expressionista De fet, alguns paisatges seus s’assemblen molt als de Kokoschka, el qual sentia una profunda admiració per ell

De molt jove anà a Itàlia, on, segons la tradició, fou amic íntim de GVasari i el seu collaborador a la Sala Reggia del palau del Vaticà vers el 1570 El 1574 el gran duc de Toscana li encarregà les decoracions a l’oli i al fresc del Palazzo Pitti, i també cartons per a tapissos Maximilià, elector de Baviera, el cridà a la seva cort, on treballà la resta de la seva vida Allí féu el mausoleu de Lluís I de Baviera a la Liebfrauenkirche de Munic, la seva obra mestra, i s’encarregà de la restauració ornamental de la Residenz

De molt jove es relacionà amb cercles esquerrans Familiaritzat amb les doctrines anarquistes, collaborà en publicacions d’aquesta ideologia i a la Primera Guerra Mundial fou empresonat pel seu pacifisme La seva producció literària està molt lligada a la seva activitat política Així, a la novella Ascona 1905 satiritza el naturisme de la seva època, i a Judas exposa un moviment revolucionari en forma de tragèdia El drama Staatsräson ‘Raó d’estat’, 1928 és inspirat en el procés de Sacco i Vanzetti És autor també de nombrosos pamflets i assaigs El 1933 fou internat al camp de…

Filla de l’actor i director teatral Josep Agustí Morera i Font Vinaròs, Baix Maestrat 1826 — Barcelona 1886 Fou dama jove de les companyies Tutau Mena, EGiménez i Enric Borràs Participà en les estrenes a Barcelona de Terra Baixa , de Guimerà 1897, Els vells , d’Ignasi Iglésias 1903, etc Més tard passà al Teatre Principal de Barcelona, on estrenà La reina vella 1908, de Guimerà L’èxit assolit la féu decantar cap a papers de característica Josep Mde Sagarra escriví per a ella La corona d’espines 1930 Els anys trenta actuà amb la companyia Vila-Daví

Fill de pare joier, s’inicià de molt jove en l’art de l’esmalt amb C Aguilà S’establí pel seu compte com a esmaltador a 19 anys Freqüentà el Foment de les Arts Decoratives i fou professor de l’Escola Massana durant quatre anys Dedicat exclusivament al seu propi taller, Morató, a més de la seva pròpia obra, desplegà una important activitat en reproduccions d’esmalts antics d’una gran dignitat i fidelitat als models En aquest taller, s’hi van formar una bona colla d’esmaltistes que després van seguir el seu camí independent

Federada a la Unión de Juventudes Comunistas de España, es defineix com a antinuclear i pacifista, amb especial preocupació pels problemes específics dels joves —ensenyament, atur, droga, etc— i ha tingut com a òrgans de premsa més importants “Jove Guàrdia” 1971-76 i “Jovent” 1977-80 Des del 1980 travessà una gravíssima crisi interna, en gran part parallela a les del PSUC i PCE, que li féu perdre molta de la militància i la presència social Els màxims responsables n'han estat Josep Maria Riera fins el 1980, Eduard Jiménez 1980-84 i Ricard Fernández des del 1984

Jacob Gerritsz Dordrecht ~1594 — 1652, deixeble de Bloemaert, conreà el retrat i el paisatge El seu germà Benjamin Gerritsz Dordrecht 1612 — 1652 excellí en el retrat i en les composicions religioses Destaca, sobre tots, Albert Dordrecht 1620 — 1691, fill de Jacob Gerritsz format pel seu pare i per Van Goyen, conreà les marines, les natures mortes i els interiors i excellí en el paisatge El seu estil, que rebé influències dels paisatgistes holandesos i dels italianistes d’Utrecht, uní a la lluminositat l’expressió i la plasmació de la realitat Sortida d’un jove genet, Musée du…

Fou presentat públicament el 23 de febrer de 1976 Sorgí per iniciativa d’empresaris i professionals vinculats al Centre d’Economia i la Jove Cambra, entre els quals hi havia Joan Mas i Cantí —president—, Joaquim Molins i Amat —secretari general—, Carles Ferrer i Salat i Carles Güell de Sentmenat Catalanista, federalista, europeista i defensor de l’economia de mercat, intentà d’ocupar l’espai de centredreta democràtic i avançat i, el 1977, formà part de la coalició Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya El 1978 s’integrà en la nova Unió del Centre de Catalunya

Inspirada en l’evocació de Waterloo i en cròniques antigues llegides a Itàlia —principalment la que explicava els orígens de la família Farnese—, fou escrita en cinquanta-dos dies i publicada en dos volums per Ambroise Dupont, el qual, per tal d’estalviar-se les despeses d’un tercer volum, imposà a l’autor un final ràpid i ellíptic L’obra, que obtingué un notable èxit de crítica Balzac l’elogià a la “Revue Parisienne”, relata la vida aventurera d’un jove ambiciós, Fabrizio del Dongo, en un ambient eclesiàstic i polític, tot barrejant-hi intrigues sentimentals

Els mascles tenen al cap una mena de cresta el bec és fort i amb la part superior corbada en el seu extrem Els ulls són petits, però tenen una vista molt aguda que els permet de localitzar l’aliment a una gran distància La base del coll és voltada d’un collar de plomes que, amb les de les ales, són les úniques blanques, car la resta del plomatge és negra Habita als Andes, fins als 7000 metres Fa els nius sobre les roques i es nodreix de carronya, principalment Si hom el captiva de jove, és domesticable