Resultats de la cerca

El 1494 muntà el seu obrador conjuntament amb Mariotto Albertinelli Influït per Savonarola, que ell retratà, entrà a l’orde dominicà 1500, i retirat, com Fra Angelico, a San Marco de Florència, posà la seva obra al servei absolut de la religió El seu art adoptà una forma clàssica, influïda bàsicament pel sfumato de Leonardo da Vinci i l’harmonia de Rafael

El seu objecte fou la difusió de la cultura de nivell superior a les classes obreres, a les quals hom expedia un títol d’assistència Es va preveure la dotació de la beca Rafael Campalans per a llurs alumnes Les activitats foren suspeses a l’octubre del 1934, i represes al juliol del 1936, fins al 1939 Foren dirigits per Ambrosi Carrion

Fou campió de Catalunya el 1999 Guanyà diversos torneigs Challengers en individuals i dobles, i en dues ocasions el torneig de dobles de l’ATP World Tour 250 d’Umag el 2000 amb Albert Portas i el 2003 amb Rafael Nadal Entrenat pel seu germà Víctor, assolí la centena posició en el rànquing ATP individual 1995 i la seixanta-tresena en dobles 2000

Fundat el gener del 1989, és un dels dotze primers clubs que es registrà a la Federació Catalana de Bitlles i Bowling Durant algunes temporades jugà a la primera divisió de les lligues de Tarragona i de les Terres de l’Ebre Destacaren Juan Carranza, Agustín Monteso, Rafael Úbeda, Alfredo Sanz, Ramón Casanova i Salvador Monrós Organitza la tirada comarcal de festes majors

Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Exposà individualment a Girona, molt sovint, des del 1959, París 1961, Madrid 1974 i a diverses ciutats catalanes Obtingué, entre d’altres, el premi Rafael Llimona a la Pintura Jove 1955 i el del Cercle Artístic 1956 La seva pintura, colorista, se centra en la natura morta, l’interior i el paisatge

Inicialment fou dirigit per Luys Santamarina posteriorment ho fou per Francisco Gutiérrez Latorre Publicà algunes seccions d’interès, com la literària, la d’art a cura de Rafael Manzano i la de música, de Ramon Pujol En ésser dissolt el Movimiento el 1976, fou traspassat als Medios de Comunicación Social del Estado i l’any següent deixà de publicar-se

Durant la primera 31 de març a 5 de maig de 1917 el dirigí Josep Maria Bayarri, comptà amb la collaboració de Rossend Gumiel, Francesc Almela, Francesc Caballero i Muñoz, Emili Lluch, Rafael Tarín, Jesús Morante i Borras, Joan APeris i d’altres Reaparegué el 1931 4 de juliol - 7 de novembre, com a òrgan valencianista de dreta, nacionalista i anticatalanista

Germana dels jugadors de bàsquet Rafael i Tomàs Jofresa, començà a fer atletisme a 17 anys Fou cinc cops campiona de Catalunya de triple salt a l’aire lliure 1993, 1995, 1996, 1997, 1999 i quatre en pista coberta 1993, 1994, 1996, 1997 El 1994 guanyà la medalla de bronze en el Campionat d’Espanya i establí el rècord català de la prova

Es proposà d’implantar tribunals populars en els judicis contra els jutges, autoritats i parlamentaris acusats de corrupció i d’abús de poder Fou cancellat a l’abril de 1994

Relació de guardonats 1979 Philip Johnson Estats Units d’Amèrica 1980 Luis Barragan Mèxic 1981 James Stirling Gran Bretanya 1982 Kevin Roche Estats Units d’Amèrica 1983 Ieoh Ming Pei Estats Units d’Amèrica 1984 Richard Meier Estats Units d’Amèrica 1985 Hans Hollein Àustria 1986 Gottfried Boehm Alemanya 1987 Kenzo Tange Japó 1988 Gordon Bunshaft Estats Units d’Amèrica i Oscar Niemeyer Brasil 1989 Frank O Gehry Estats Units d’Amèrica 1990 Aldo Rossi Itàlia 1991 Robert Venturi Estats Units d’Amèrica 1992 Alvaro Siza Portugal 1993 Fumihiko Maki Japó 1994 Christian de Portzamparc França 1995 Tadao…