Resultats de la cerca

Jugà en el Reial Club Deportiu Espanyol 1949-52, en què fou tercer porter i disputà 7 partits de Lliga Seguidament jugà amb el Màlaga 1952-55, el Sevilla 1955-57, l’Atlético de Madrid 1957-58 i l’Sporting de Gijón 1958-60 La temporada 1960-61 tornà a l’Espanyol, però no jugà cap partit de Lliga Després fitxà pel Terrassa Futbol Club En retirar-se passà a fer d’entrenador i dirigí, entre altres equips, el Mallorca 1974-75

La companyia espanyola Construcciones Aeronáuticas SA CASA signa el seu ingrés a l’Empresa Europea Aeroespacial i de Defensa EADS, la societat d’enginyeria militar més gran d’Europa L’acord a què s’ha arribat preveu que EADS invertirà a Espanya 61700 milions de pessetes els pròxims dos anys per tal d’ampliar la factoria de Sevilla on es construirà l’avió de transport A-400M Per la seva part, CASA incrementarà el 10% la seva participació en el programa Airbus

Els municipis de l’Estat espanyol celebren els actes de presa de possessió dels regidors elegits el passat 13 de juny El PP, que des del 1995 governava en 41 capitals de província, ara només ho farà en 30, mentre que el PSOE ha incrementat les seves alcaldies de 5 a 15 capitals gràcies als pactes amb altres formacions Els principals canvis es produeixen a Pontevedra, Vigo i Ferrol per al BNG, Còrdova IU, Sevilla PSOE i Vitòria i Pamplona PP

Fou dissenyat per l’arquitecte sevillà Guillermo Vázquez Consuegra El museu és dependent de la Diputació de València i disposa de 8 000 m 2 Consta d’una exposició central L’aventura del coneixement , on mitjaçant imatges, sons, decorats i jocs de llum, el visitant fa un passeig per la història del pensament i la societat moderna El centre també acull diverses sales d’exposicions temporals, una sala d’actes multifuncional, una biblioteca i la institució d’estudis Alfons el Magnànim

Estudià a València i es traslladà a Madrid, on publicà 1687 una Carta filosófica médico-chímica que provocà grans polèmiques pel seu caràcter innovador, puix que refutava l’autoritat dels metges clàssics, com Galè, i propugnava un criteri basat en l’experiència S'inclinà per la iatroquímica i proposà la creació d’acadèmies i laboratoris en què treballessin científics estrangers Fou soci fundador de la Regia Sociedad de Medicina y Otras Ciencias, de Sevilla 1700 El 1714 exercia a Bilbao

Destinat molt de temps a Melilla Publicà uns quants treballs històrics i militars Especialista en l’obra de Palomino, publicà El magno pintor del Empíreo 1928 i Estudio crítico acerca del pintor Antonio Palomino de Castro y Velasco 1941 Collaborà a Archivo de Arte Valenciano , Valencia Atracción i, sobre temes religiosos, a Catolicismo És autor també de Sobre el sentido español del regionalismo valenciano Fou membre corresponent d’acadèmies de València, Sevilla i Còrdova i de l’Instituto Genealógico de São Paulo

Inicià la carrera juntament amb els valencians Boix i Armengol, amb els quals formà grup Estudià a l’Escola Oficial de Belles Arts de València, tot i seguir com a autodidacte les evolucions modernes de l’art Ensems amb els seus companys, féu el primer pop-art nacional els anys seixanta Més tard, després de contactes amb París i Kassel, derivà tot sol cap a un hiperrealisme dramàtic, de crítica social Ha exposat a València, Barcelona, Eivissa, Alacant, Madrid i Sevilla

Essent duc de la Narbonesa o Septimània es rebellà contra el rei Suíntila i el destronà 631, després d’haver envaït la Tarraconense fins a Saragossa amb l’ajuda d’un exèrcit tolosà Al concili IV de Toledo 633, presidit per Isidor de Sevilla, es prostrà davant els seixanta-sis bisbes presents, els demanà la confirmació del seu títol reial i després es féu ungir per insinuació d’Isidor Era la primera vegada que hom celebrava aquest ritu entre els visigots

Conegut amb el pseudònim de Silvestre d’Edeta Format a l’Escola de Mestres Fusters de València i a la de Sant Carles, on fou auxiliar d’escultura des del 1956, i catedràtic de talla escultòrica des del 1961 Obtingué diversos premis a Madrid Salón de Otoño, Sevilla, Palma, València premi Senyera i Granada, entre d’altres Des del 1971 fou acadèmic de Sant Carles La seva obra monumental, formant part de l’urbanisme, es pot trobar a Barcelona, València, Llíria i Gandia

Format a Barcelona, ha estat professor i catedràtic a les Facultats de Belles Arts de Bilbao, Sevilla i Madrid Entre el 1986 i el 1991 fou director del Museu d’Art de Catalunya, on encetà un procés de renovació i reforma de la institució Ha publicat, entre d’altres, Romànic català Pintura 1975, El Gòtic català Pintura 1977, La pintura romànica a Catalunya 1981, La pintura románica en España 1985, La trama de lo moderno 1988, i dirigeix la collecció La España Gótica