Resultats de la cerca
Es mostren 1826 resultats
Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat
Museu
Museu inaugurat el 2001 i edificat sobre l’antic Hospital de València.
Fou dissenyat per l’arquitecte sevillà Guillermo Vázquez Consuegra El museu és dependent de la Diputació de València i disposa de 8 000 m 2 Consta d’una exposició central L’aventura del coneixement , on mitjaçant imatges, sons, decorats i jocs de llum, el visitant fa un passeig per la història del pensament i la societat moderna El centre també acull diverses sales d’exposicions temporals, una sala d’actes multifuncional, una biblioteca i la institució d’estudis Alfons el Magnànim
Joan de Cabriada
Metge.
Estudià a València i es traslladà a Madrid, on publicà 1687 una Carta filosófica médico-chímica que provocà grans polèmiques pel seu caràcter innovador, puix que refutava l’autoritat dels metges clàssics, com Galè, i propugnava un criteri basat en l’experiència S'inclinà per la iatroquímica i proposà la creació d’acadèmies i laboratoris en què treballessin científics estrangers Fou soci fundador de la Regia Sociedad de Medicina y Otras Ciencias, de Sevilla 1700 El 1714 exercia a Bilbao
Abū-l-‘Abbās al-Farḡānī
Astronomia
Astrònom àrab.
Conegut també per al-Fargani i pel nom d' Alfraganus, la seva obra Llibre dels estels i dels moviments del cel assolí una gran difusió Fou traduïda a l’hebreu per Jacob Anatoli i al llatí per Joan de Sevilla i Gherardo da Cremona primera edició, impresa a Ferrara el 1493 És autor, també, de dos tractats sobre l’astrolabi al-Kāmil fī-l-asṭurlāb i Fī san'at al-asṭurlāb Calculà les distàncies entre els planetes, que foren vàlides fins a Copèrnic
Ramón de Bonifaz
Història
Militar
Marí i militar castellà.
Després d’ésser alcalde de Burgos, el 1246 Ferran III de Castella li encomanà de preparar l’esquadra que participà en la conquesta de Sevilla 1248 Malgrat que la capacitat de Bonifaz com a marí i com a militar no ha estat provada, la seva persona ha estat objecte d’una apologia notable i arribà a ésser considerat una de les glòries de la marina castellana Hom li atribueix el títol de gran almirall, el qual, amb tota probabilitat, mai no tingué
Miquel Canals i Mir
Historiografia catalana
Pedagog.
Mestre de l’Orde Civil d’Alfons XII, fou membre de la Real Academia Hispanoamericana de Ciencias i Artes de Cádiz, de l’Academia de Buenas Letras de Sevilla i de l’Academia de Bellas Artes y Ciencias Históricas de Toledo Entre les seves obres destaquen Bosquejo histórico de Mallorca 1922, text de divulgació històrica de caràcter pedagògic, i Folleto sobre Ramón Llull, eminente pedagogo 1929, valoració de la qualitat educativa de la vida i l’obra de Ramon Llull
Sisenand
Història
Rei dels visigots (631-636).
Essent duc de la Narbonesa o Septimània es rebellà contra el rei Suíntila i el destronà 631, després d’haver envaït la Tarraconense fins a Saragossa amb l’ajuda d’un exèrcit tolosà Al concili IV de Toledo 633, presidit per Isidor de Sevilla, es prostrà davant els seixanta-sis bisbes presents, els demanà la confirmació del seu títol reial i després es féu ungir per insinuació d’Isidor Era la primera vegada que hom celebrava aquest ritu entre els visigots
Manuel Silvestre i Montesinos
Escultura
Escultor.
Conegut amb el pseudònim de Silvestre d’Edeta Format a l’Escola de Mestres Fusters de València i a la de Sant Carles, on fou auxiliar d’escultura des del 1956, i catedràtic de talla escultòrica des del 1961 Obtingué diversos premis a Madrid Salón de Otoño, Sevilla, Palma, València premi Senyera i Granada, entre d’altres Des del 1971 fou acadèmic de Sant Carles La seva obra monumental, formant part de l’urbanisme, es pot trobar a Barcelona, València, Llíria i Gandia
Joan Sureda i Pons
Art
Historiador de l’art.
Format a Barcelona, ha estat professor i catedràtic a les Facultats de Belles Arts de Bilbao, Sevilla i Madrid Entre el 1986 i el 1991 fou director del Museu d’Art de Catalunya, on encetà un procés de renovació i reforma de la institució Ha publicat, entre d’altres, Romànic català Pintura 1975, El Gòtic català Pintura 1977, La pintura romànica a Catalunya 1981, La pintura románica en España 1985, La trama de lo moderno 1988, i dirigeix la collecció La España Gótica
Mateu Gilart
Pintura
Pintor.
Establert a Múrcia, acusà la influència de Ribera, Espinosa, Orrente i Mayno És autor de la sèrie Vida de la Mare de Déu 1651 Museo del Prado, Madrid, dels frescs de la capella del Roser del convent de Santo Domingo, a Múrcia 1663-66, de l' Anunciació als pastors museu de Brunsvic, del Sopar d’Emmaús Museo de Santa Cruz, Toledo, de l' Adoració dels pastors Universitat de Barcelona i de la Mare de Déu amb l’infant coll particular, Sevilla
Bartomeu-Tomàs Coromina i Subirà
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona El seu treball se centrà a Madrid, on collaborà amb el gravador Mariano González Sepúlveda Gravà els primers segells de correus de l’Estat espanyol 1845 i dirigí 1864 la Fábrica Nacional del Sello Entre les medalles que gravà es destaca la de l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1856 El seu germà Francesc Coromina i Subirà Barcelona 1797 — Barcelona 1868, també gravador, treballà a les seques de Sevilla 1835 i Madrid 1845
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina