Resultats de la cerca
Es mostren 1292 resultats
ictiornis
Paleontologia
Ornitologia
Gènere d’ocells fòssils de l’ordre dels ictiornitiformes, d’uns 25 cm, que tenien les ales grosses i aptes per al vol, vèrtebres amb doble concavitat i coll llarg.
cobertora
Ornitologia
Cadascuna de les plomes que recobreixen el cos d’un ocell i, especialment, la base de les rèmigues (a les ales) i la base de les rectrius (a la cua).
crisopa
Entomologia
Insecte de l’ordre dels neuròpters, de la família dels crisòpids, que fa uns 2 cm, proveït d’ales grosses, transparents, molt nervades, i coloracions verdes o groguenques molt vistoses.
Té els ulls hemisfèrics, composts i prominents, del color del coure o verd daurat Sobre el tòrax duu les glàndules secretores d’un líquid pudent amb el qual es defensa dels enemics És un insecte beneficiós perquè ataca els afídids i molts altres paràsits de les plantes les larves s’alimenten de pugó N'hi ha aproximadament un miler d’espècies repartides per tot el món excepte a Nova Zelanda, vint de les quals habiten als països que envolten la Mediterrània Chrysopa carnea, Chrysopa perla , etc
efèstia
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de la família dels piràlids, integrat per unes 35 espècies de dimensions molt petites, ales anteriors molt estretes i antenes molt fines.
Les erugues s’alimenten de materials vegetals secs o animals en descomposició L’espècie E elutella , d’uns 16-18 mm d’envergadura i color grisós, és freqüent a l’estiu a l’interior de les habitacions, i la seva eruga ataca el pa, les fruites seques i també el paper
Santa Maria d’Espirà de Conflent
Art romànic
Situació Aspecte del petit nucli de població d’Espirà de Conflent, presidit per l’antiga església prioral ECSA - A Roura L’església parroquial de Santa Maria, que havia estat seu d’un antic priorat canonical, es troba al centre del poble d’Espirà de Conflent, entre la plaça de l’Església i la plaça de la Rectoria Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 8” N - Long 2° 29’ 57” E Per a arribar a Espirà de Conflent cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBH Història El lloc d’Espirà és documentat des de la segona meitat del segle X Tot i que és molt probable que ja…
perla

Perla
Zoologische Staatssammlung Muenchen (cc-by-nc-sa-3.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels plecòpters, de la família dels pèrlids, que fa de 15 a 30 mm, d’ales membranoses i reticulades amb les posteriors més llargues que les anteriors.
A l’abdomen hi ha dos cercs multiarticulats, almenys tan llargs com la meitat del cos Hom troba els adults a la vora de les aigües corrents, on dipositen els ous llurs larves, aquàtiques, constitueixen un dels aliments més freqüents dels peixos d’aigua dolça
tipúlids
Entomologia
Família d’insectes dípters del subordre dels nematòcers caracteritzats per les ales en forma de raqueta, amb les nerviacions distribuïdes homogèniament, les antenes llargues i pectinades i les potes molt llargues.
El principal representant és la típula
rafidiòpters
Entomologia
Ordre d’insectes de petita grandària, amb dues parelles d’ales d’igual mida amb una zona dura a la vorera anterior, el pterostigma, i amb protòrax molt llarg i estret.
La femella és proveïda d’un llarg oviscapte Carnívors, habiten en els troncs dels arbres, entre les plaques de l’escorça Tenen metamorfosi complicada L’ordre inclou poques espècies, que habiten en boscs frescs i amb poca claror, repartides en uns quants gèneres, que habiten a tot Europa, llevat de la península Ibèrica Antigament hom els considerava inclosos dins l’ordre dels neuròpters
gavina vulgar
Ornitologia
Gavina d’uns 38 cm que té el dors i les ales d’un gris clar, el cap de color castany i el bec i les potes d’un roig carmí.
Habita a les costes i terra endins del centre d’Europa, i a l’hivern és comuna als Països Catalans
aranger gran
Botànica
Agronomia
Arbre semblant a l’aranger, de la família de les rutàcies, però més gros, amb menys espines i amb ales peciolars no tan dilatades; els seus fruits són les aranges grans
.
Indígena de Malàisia i de la Polinèsia, ha estat introduït a les Antilles i en altres terres de clima calorós
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina