Resultats de la cerca

Conservador del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, director de la Casa Museu Gaudí de Barcelona i fundador de la Universalis Foederatio Praesepistica Publicà  Barcelona, vint segles d’història 1963, amb Frederic Udina, la vasta síntesi Dos siglos de pintura catalana XIX y XX 1974, L’Exposició Universal de Barcelona de 1888 1976, Jacint Verdaguer, “príncep” dels poetes catalans 1977 i diversos treballs d’història anecdòtica de Barcelona i crítica d’art Conreà també la pintura Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi des del 1985 L'any 1991 rebé la Creu de…

Estudià a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi i a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona, on fou deixeble d’Enric Monjo Formà part del grup Postectura juntament amb els escultors Josep Maria Subirachs i Paco Torres Monsó, i amb els pintors Ester Boix, J Datzira i Ricard Creus, i fou assidu dels Salons d’Octubre i de Maig de Barcelona Conreà, especialment en les obres de terracota, un figurativisme molt simplificat i estilitzat, a la recerca de la forma pura, i amb un especial èmfasi en la textura de les superfícies Participà en un gran nombre de concursos, exposicions…

Filla de Pere I i de Caterina I, fou coneguda també amb el nom d' Elisabet Petrovna Accedí al poder gràcies a una rebellió militar que destronà Ivan VI Féu importants reformes restablí el senat 1743, abolí la pena de mort 1744, suprimí les duanes interiors, fomentà el comerç exterior 1754 i fundà la Universitat de Moscou 1755 i l’acadèmia de belles arts de Peterburg 1758 En política interior, tanmateix, féu grans concessions a la noblesa, que serviren per a empitjorar la situació dels camperols En política exterior invertí les aliances tradicionals s’acostà a Àustria i…

Estudià a l’escola de belles arts de Palma A començament de segle s’installà a Barcelona i collaborà en revistes satíriques catalanes La Tomasa , Cu-cut i especialment L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia , amb els pseudònims de Sancho, Caray d’H i Picarol , amb el qual es féu popular també collaborà a L’Asino de Roma, Frivolidad de Mèxic i Chicago Tribune El 1928, en tornar de Chicago hi havia tingut una botiga d’antiquari, es retirà a Palma, on installà les Galeries Costa Es dedicà a activitats artístiques i d’antiquari i fou el promotor de la urbanització…

Deixeble de Reynés a Llotja Participà en l’Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona del 1911 Residí uns quants anys a París 1912-33 Exposà individualment a Barcelona el 1927 Galeries Dalmau i després participà en el Saló de Primavera 1933 i 1934 i en l’Exposició Nacional de Barcelona del 1942 Establert més tard a Ceret Vallespir, tornà a exposar individualment a Barcelona Sala Gaspar el 1951 Installat posteriorment a Eivissa, passà definitivament a Palma, on una Maternitat seva és installada als Jardins de la Muralla La seva obra, influïda per Maillol, se centra en…

Debutà a l’inici dels anys cinquanta en el gènere de la revista a Madrid, i fou contractada per les companyies de Lola Flores, i posterioment, Los Vieneses, amb els quals actuà a Àustria i Alemanya El 1957 obtingué el primer gran èxit amb Te espero en el Eslava , al qual seguiren altres musicals, com ara La Bella de Texas i La Perrichola i, més tard, El hombre de la Mancha 1966 Notable també per les actuacions dramàtiques Divinas palabras , 1961 Fortunata y Jacinta , 1969 La Chunga , 1987, etc, fou molt popular a Buenos Aires, on protagonitzà alguns films Foren molt famoses les seves…

A partir del 1951 adaptà el nom de la seva ciutat natal al seu nom artístic Formà part del grup Zen 49 Evolucionà de l’art abstractoconstructiu a la pintura gestual, entre el signe i l’escriptura Anà a París, on el 1953 desenvolupà una forma molt personal de grattage Utilitza un suport de cartó recobert de gelatina sobre el qual marca amb pinzell signes negres i vermells, generalment, amb una gran velocitat, que li permet de respondre al seu impuls més immediat Més ràpid que el so 1957 Professor de pintura a l’Acadèmia de Belles Arts de Stuttgart 1965-90, fou premiat a les…

Exercí la carrera de dret mentre estudiava piano amb P Tintorer i composició amb D Mas i Serracant Tot i que els seus inicis foren bastant tímids, ràpidament es convertí en un compositor de música de saló conegut Exercí de crític musical en El Correo catalán  durant cinquanta-quatre anys, i publicà també algun article en la Música Ilustrada Entre les seves composicions destaquen les cançons  La farigola ,  Voreta la mar ,  La barca , Cançó de maig ,  Mar de llamp o La presó de Xauxa , i també diverses obres religioses, entre les quals un oratori, i una òpera Es distingí per ser un defensor…

Centre d’una rica regió industrial, produeix més de la quarta part del carbó belga, del qual ha sorgit una forta indústria pesant Es desenvolupà al voltant del castell bastit pels comtes d’Hainaut al segle X i aconseguí l’autonomia comunal tres segles més tard Conquerida per Felip el Bo de Borgonya 1425, passà als protestants i als espanyols Lluís XIV de França l’assetjà 1691 i, en poder de França, fou fortificada per Vauban Conserva edificis importants, entre els quals l’església de Santa Waudru, d’estil gòtic 1450-1589 També es destaquen el palau municipal i el museu de belles…

Pot ésser de dos tipus periòdica i extraordinària L’exemple més important de les periòdiques són els Salons francesos saló A imitació seva s’iniciaren una sèrie d’exposicions periòdiques a tot arreu durant el s XIX A Madrid, l’Exposición Nacional de Bellas Artes s’ha anat celebrant des del 1856 Aquestes exposicions comprenien totes les branques de l’art pintura, gravat, escultura i arquitectura Actualment, entre les exposicions periòdiques més importants hom pot citar la Biennal de Venècia i la Documenta de Kassel Les exposicions extraordinàries, ja celebrades al s XIX, adquiriren veritable…