Resultats de la cerca

Fou vicepresident de la Federació Catalana de Golf 1986-95 i president del seu comitè esportiu 1985-94, abans d’assumir-ne la presidència durant una dècada 1995-2005 En el mateix període exercí de vocal a la federació espanyola Durant la seva presidència es produí un significatiu increment de llicències de més del 200% i de camps de golf a Catalunya, entre els quals destacà la construcció i la inauguració del camp públic Golf Sant Joan, a Rubí Rebé la medalla al mèrit esportiu 2005 de la Federació Espanyola de Golf

Dirigí bona part dels millors marxadors catalans, a més d’alguns maratonians i fondistes, com Nacho Cáceres, Antonio Peña, Marco Antonio Cepeda i Víctor Morente Fou responsable del sector de marxa i membre del comitè tècnic de la Federació Catalana d’Atletisme, i professor de l’Escola d’Entrenadors Fou entrenador de la campiona d’Europa Mari Cruz Díaz i dels medallistes olímpics Daniel Plaza 1992 i Maria Vasco 2000, entre altres marxadors, com Emilia Cano, Eva Pérez, Celia Marcén, Teresa Palacio, Maite Gargallo, Josep Antoni González Cobacho, Francisco Botonero, Germán Nieto i…

Començà a arbitrar la temporada 1974-75, el 1979 assolí la categoria estatal i el 1982, la internacional Es mantingué en actiu fins a la temporada 1997-98 i fou un dels àrbitres que dirigí el torneig d’hoquei sobre patins dels Jocs Olímpcs de Barcelona 1992 També participà en un Mundial femení i en un Mundial B masculí, entre molts altres campionats internacionals També formà part del Comitè d’Àrbitres de la Federació Espanyola de Patinatge i fou durant cinc anys director de l’Escola de Formació d’Àrbitres de la Federació Catalana

S’inicià en les tasques directives en la Federació Catalana de Rugbi Fou delegat del Camp de les Corts i, posteriorment, vicepresident del Futbol Club Barcelona i de la Federació Catalana de Futbol Presidí la Federació Catalana de Ciclisme 1953-60, fou vocal de l’espanyola 1965-84, que també dirigí 1977, i vicepresident de la Unió Ciclista Internacional durant els anys seixanta Presidí el Comitè Organitzador del Campionat del Món de ciclisme de Sant Sebastià 1970 i Barcelona 1973 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989

Formà part del grup que fundà la Secció de Ciclisme de la Unió Esportiva de Sants, que presidí 1929-36 Ocupà la secretaria del Comitè Català de la Unió Velocipèdica Espanyola Fou àrbitre pioner de la Volta a Catalunya Fou membre de la Federació Espanyola de Ciclisme i president de la Federació Catalana 1945-47 Com a representant espanyol a la Unió Ciclista Internacional UCI, ocupà el càrrec de vicepresident a partir del 1951 En 1957-58 fou president interí de la UCI En el seu record se celebrà el Trofeu Joan Baptista Soler

Des del 1980 ocupà diversos càrrecs en la Direcció General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, de la qual arribà a ser subdirector i director general Durant aquell període formà part del COOB’92 i fou president del consell d’administració del CAR de Sant Cugat Posteriorment fou secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya 1996-98 i president del Consorci del Circuit de Catalunya 1998-2007 Rebé l’orde olímpic d’argent del Comitè Olímpic Internacional 1994 i la medalla de plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu 1998

Advocat, obert a les idees reformistes, fou elegit diputat als Estats Generals 1789 i, juntament amb Robespierre, lluità per l’alliberament de les classes baixes i per altres reformes democràtiques Dissolta l’Assemblea Nacional, fou elegit batlle de París 1791 i primer president de la Convenció Nacional 1792 Unit amb els girondins i membre del Comitè de Salut Pública, atacà Robespierre 1793 i fou proscrit A l’exili, amb Buzot i Barbaroux, intentà de revoltar Normandia, però, després del fracàs de Vernon, fugí a Bordeus, on, vençut, se suïcidà

Fou professor de teologia a Lund 1924-49 i bisbe d’aquesta ciutat 1949-58 Ecumenista destacat, fou membre del comitè central a l’Assemblea d’Amsterdam 1948, on fou constituït el Consell Ecumènic de les Esglésies, i el primer president de l’Aliança Mundial Luterana 1947-52 La seva obra Eros und Agape en dos volums 1930-36 fou traduïda a diverses llengües Entre altres obres, publicà també Christus und seine Kirche ‘Crist i la seva Església’, 1956, Augustinus und Luther 1958 i Meaning and Method 1972

Fill de l’escultor i pintor Lluís Carbonell i Colom Es formà amb el seu pare i a l’Escola de Belles Arts d’Olot Inicialment conreà el paisatge i posteriorment la figura femenina, les visions d’interiors i la natura morta El colorisme i un acusat sentit decorativista són les característiques dominants en la seva pintura Hi ha obres seves, entre altres institucions, al Museu Comarcal de la Garrotxa Olot, al Palau Nacional de Belles Arts de Mèxic i a les seus de la UNESCO i del Comitè Olímpic Internacional de Lausana

De formació autodidàctica —fou analfabet fins a 19 anys—, les predicacions d’Antoni Quejido i de Pablo Iglesias el convertiren en un dels dirigents del socialisme mallorquí, fundador de la UGT de les Balears i promotor del partit socialista Fou el redactor més assidu del setmanari El Obrero Balear 1901-36 Del 1917 al 1922 fou regidor de Palma i organitzà l’abastament de la ciutat De nou regidor 1931, es preocupà del problema de l’atur forçós Fou president de la Federació Socialista Balear i vocal del comitè nacional del Partido Socialista Obrero Español