Resultats de la cerca

Emigrà de petit a Nova York on conegué el bandonió i inicià estudis de piano amb S Rakhmaninov Conegué més tard la música popular del seu país gràcies a Aníbal Troilo Parallelament estudià música clàssica piano i composició a Buenos Aires amb Alberto Ginastera L’any 1952 guanyà el primer Premi de Composició francès i aconseguí una beca per a anar a estudiar amb Nadia Boulanger a París, on rebé la influència d’I Stravinsky Compongué música popular entroncada amb música simfònica Transformà el tango en més que una cançó o música ballable en instrumentar-lo simfònicament Les seves obres foren…

Estudià a la Universitat i a l’Acadèmia de Música de Viena, centre aquest darrer on rebé lliçons de composició de F Schreker Debutà com a compositor i pianista a la capital austríaca el 1919, interpretant les seves Variacions sobre un tema de Reger , opus 1 El 1920 es traslladà a Berlín i del 1925 al 1933 ensenyà a la Hochschule für Musik El 1932 viatjà a París i posteriorment, en 1934-38, visqué a Londres, on estrenà el ballet Le lion amoureux 1937 L’any 1938 s’installà a Nova York i hi ensenyà composició al Queens College El 1946 obtingué la nacionalitat nord-americana Als Estats Units…

Estudià piano a l’Institut de Música de Cracòvia 1919-21 i al Conservatori de L’viv 1921-25 El 1928 ingressà al Conservatori de Varsòvia, on estudià teoria musical i composició amb K Sikorski Durant la dècada del 1930 escriví música per al teatre i el cinema L’any 1945 obtingué la plaça de professor de composició al Conservatori de Cracòvia El 1948 es traslladà a París, on es guanyà la vida com a compositor i crític musical Del 1952 al 1972 dirigí el departament cultural de la secció polonesa de Ràdio Europa Lliure a Munic i des d’aquest càrrec fou el responsable de nombrosos programes…

A vuit anys ja era organista de la seva parròquia Es formà als seminaris de Vic 1954-59 i de Bilbao 1960-61 i a Roma 1963 Parallelament a la seva formació teològica i humanística, continuà els estudis de música El 1967 ingressà a l’Institut Pontifici de Música Sacra PIMS, on es graduà en cant gregorià 1970 Posteriorment estudià composició amb A Renzi i orgue amb AM Polcaro, disciplines en les quals es graduà al Conservatori de Bari Durant aquesta època compongué nombrosa música litúrgica per a la Capella Júlia del Vaticà, d’on era organista El 1973 fou nomenat sotsmestre de capella de Santa…

Vida Algunes fonts el situen durant la seva infantesa a Begur, on fou organista de la parròquia, mentre que d’altres afirmen que vivia a Barcelona, on feu estudis d’harmonia i composició Al principi del segle XX desenvolupà una important tasca com a crític musical en el diari barceloní "Las Noticias", on també escriví articles sobre compositors catalans i espanyols del moment Fou amic d’A Cotó i de T Bretón Publicà un estudi sobre Pep Ventura i diversos articles al voltant del món de la sardana, tot interessant-se per la restauració del contrapàs cerdà i per la composició de sardanes a l’…

Entrà d’escolà vermell a Santa Maria de Mataró, on rebé la primera formació del mestre de capella Jaume Roura, que li donà lliçons de violí En veure les seves bones condicions, Jaume Isern l’instruí en piano i composició El 1842 fou admès a Santa Maria com a xantre supernumerari, i succeí Roura en el mestratge de la parròquia L’any 1851 rebé l’orde presbiteral, i el 1853 fou nomenat mestre de capella, càrrec que exercí fins a la seva mort El renom de Blanch es deu a la composició de la Missa de Glòria de les Santes Juliana i Semproniana , estrenada l’any 1848 Escrita per a dos cors i…

Estudià piano a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i posteriorment amplià els seus coneixements al Conservatori de Música de Milà Ben aviat destacà en el camp de la direcció operística, especialment d’òperes italianes del segle XIX i el començament del XX Home de gustos amplis i variats, també s’interessà per la música contemporània italiana, sobretot per l’obra de L Dallapiccola, GF Malipiero i G Petrassi, i també per la música simfònica d’A Bruckner En els seus inicis Gavazzeni compaginà la tasca de direcció amb la composició, i algunes de les seves obres, com la cantata Canti per Sant’…

Rebé la primera formació musical del seu pare, que l’inicià en el violí El 1823 marxà a Anglaterra per tal d’ampliar els seus coneixements Allí tingué CE Horn com a professor de cant i composició i el pare d’aquest, KF Horn, com a mestre d’orgue i teoria El 1825 es traslladà a Itàlia, primer a Roma i després a Milà, on estudià contrapunt amb V Federici i cant amb F Galli Des de llavors i fins el 1853 es dedicà a cantar òpera, activitat que portà a terme tant a París com a Itàlia i Anglaterra Aquell any abandonà la seva carrera de cantant i es dedicà a la composició i a la…

A l’edat de tretze anys entrà al Conservatori de Gant per estudiar piano amb De Somere i harmonia amb Mengal, i quan en tenia quinze es convertí en professor de piano El 1847 guanyà el primer premi de la Societat de les Belles Arts de Gant i el Premi de Roma de Composició belga Del 1849 al 1852 viatjà per França, Espanya, Itàlia i Alemanya A Madrid compongué la Fantasía sobre motivos españoles per a orquestra, dedicada a la reina Isabel II, i escriví el seu estudi Rapport sur l’état de la musique en Espagne Com a compositor aconseguí alguns èxits amb el conreu del gènere de l' opéra-comique…

Rebé les primeres classes de violí, piano, harmonia i composició de B Scholz, F Morlacchi i ChTh Weinlig El 1811 continuà els estudis de violí i de composició amb L Spohr i el 1812 fou violinista a la capella de la cort de Dresden L’any 1842, per recomanació de Spohr i de F Mendelssohn, succeí a Weinlig com a cantor de la Thomasschule i director musical de les dues esglésies més importants de Leipzig Posteriorment, i també a Leipzig, fou nomenat professor de teoria musical al conservatori El 1850, juntament amb Otto Jahn i Robert Schumann, fundà la Societat Bach, de la qual actuà com a…