Resultats de la cerca

A cinc anys començà els estudis de piano i violí, i a deu ingressà al conservatori de la seva ciutat natal El 1963 debutà en un recital al Teatre dels Champs Elysées, i A Grumiaux el prengué com a alumne a Bèlgica Membre integrant de diferents conjunts de cambra al costat de Yo Yo Ma o de Katia i Marielle Labèque, el 1975 enregistrà la integral de la música cambrística de Fauré Ha actuat també com a solista amb importants formacions orquestrals, com la Filharmònica de Berlín sota la direcció de H von Karajan Ha estrenat obres del segle XX que li han estat dedicades, com composicions…

El seu origen parteix de l' In nomine Domini del Benedictus de la missa de John Taverner 1520 La ràpida circulació de la música de Taverner com a peça independent i els múltiples arranjaments i composicions que partien d’aquella, utilitzant majoritàriament com a títol les paraules de la secció de la missa, portaren a consolidar, al final de la dècada del 1550, la tradició compositiva de peces d’aquest tipus, de les quals han sobreviscut uns 150 exemples Generalment són obres per a conjunt instrumental, tot i haver-hi exemples per a llaüt o teclat Els dos darrers exemples els…

Estudià violí i piano, i posteriorment musicologia a la Universitat de Londres, on es doctorà el 1947 Fou professor a les universitats de Durham 1947-68 i d’Exeter 1968-71 Un cop abandonat aquest darrer càrrec, es consagrà a la composició El seu llibre The Invention and Composition of Music , dedicat a l’aprenentatge de la composició, destaca per l’estil exuberant i la llibertat davant les directrius acadèmiques Aportà els primers estudis substancials sobre el concerto barroc i la biografia de WA Mozart dins l’àmbit de la llengua anglesa Entre les seves composicions hi ha opéras-…

Inicià els estudis musicals a sis anys i el 1962 adquirí el grau de professora Es traslladà a París, on estudià el repertori barroc per a clavicèmbal amb Aimée Van de Wiele Ben aviat, però, s’especialitzà en música contemporània i estrenà diverses obres de H Górecki, A Tisné, A Boucourechliev, G Ligeti i I Xenakis, que compongueren obres especialment pensades per a ella Parallelament, realitzà una important tasca com a intèrpret del repertori barroc i clàssic, centrada especialment en la música polonesa i en les composicions d’Antoni Soler Compaginà la seva tasca com a intèrpret…

Estudià piano, harmonia i fuga al Conservatori de Brusselles i el 1879 guanyà un Premi Extraordinari de piano ex aequo amb Isaac Albéniz Posteriorment es perfeccionà com a pianista amb Franz Liszt a Weimar, i amb Camille Saint-Saëns a París El 1887 fou nomenat professor de piano del Conservatori de Brusselles, institució en la qual ensenyà fins el 1930 S’especialitzà en l’obra pianística de Grieg, de qui estrenà diverses composicions La seva virtuositat el convertí en un dels intèrprets més cèlebres del moment Fou autor de diverses obres simfòniques i de cambra de caràcter…

Director de les orquestres filharmòniques de Cracòvia 1945 i Varsòvia 1946, fou director invitat de nombroses orquestres europees En desacord amb el règim del seu país, l’abandonà el 1954 i s’establí a Anglaterra, on fou director de la Simfònica de Birmingham 1957-59 Durant la Segona Guerra Mundial, la seva obra fou destruïda No obstant això, reconstruí algunes composicions, com és ara l' Obertura Tràgica 1942, refeta el 1955 Escriví també, entre d’altres, vuit simfonies, la cantata Pregària Universal 1968-69, un Concert per a piano 1962, a més també de diverses obres per a piano…

És autor de tres composicions caracteritzades per la destacada presència de referències mitològiques Es tracta d’un maldit adreçat amb certa violència a un home el nom del qual s’amaga sota el senyal Sac de pecats , una cançó amorosa on elogia de manera elegant Isabel Suaris, dama de certa anomenada entre els poetes de l’època, com Bernat de Fenollar, i una poesia farcida, és a dir, escrita en castellà i llatí, en lloança d’una dama de la qual s’elogien les aptituds musicals Bibliografia Aramon i Serra, R 1961 “Algunes poesies bilingües en cançoners catalans” Estudis Romànics , IX Massó i…

Fou deixeble a Vic de Lluís Jordà i amplià els seus coneixements amb Felip Pedrell Fou organista i mestre de capella de la catedral de Vic i renuncià aquest darrer càrrec l’any 1920 És autor d’obres molt originals i profundes en les quals hi ha una vinculació entre les melodies característiques del cant pla i els elements musicals de la cançó tradicional catalana Escriví cinc misses, motets, himnes, cançons i càntics, peces per a orgue i l’oratori Adveniat regnum tuum Publicà el treball La versió autèntica dels goigs del Roser 1928 Algunes de les seves composicions són molt…

Feu estudis eclesiàstics i exercí de vicari en diverses poblacions, fins que el 1912 fou nomenat rector de Vall-llobrega Com a escriptor, publicà diversos articles i poemes en publicacions gironines El Geronés , El Deber , El Faro  i, més assíduament, a Vida i barcelonines La Veu de Catalunya i Cu-cut Escriví el drama històric en tres actes i en vers  Cap d’estopes 1901 i la peça teatral en prosa Tartufisme El 1919, la collecció “Lectura Popular” recollí diversos dels seus poemes al volum Poesies 1919 Són composicions d’herència romàntica que prenen com a temes principals la…

Estudià a La Lira Ampostina, on debutà tocant el saxo l’any 1933 El 1947 fundà la seva pròpia orquestra Fou solista de la Banda Municipal de Barcelona i solista collaborador de l’OCB i de l’Orquestra del Teatre del Liceu Catedràtic de saxòfon al Conservatori de Barcelona, escriví cinc llibres per a l’ensenyament d’aquest instrument El 1978 fundà el Quartet de Saxòfons de Barcelona, per al qual escriví diverses peces Coves de Nerja, Tres dames, Melangia, Peça de concert i transcriví nombroses composicions Recorregué extensament Europa i l’Orient Mitjà en gires de concerts A la…