Resultats de la cerca

La saeta és cantada principalment en les processons nocturnes de la Setmana Santa a Sevilla sense acompanyament, però sobre el fons dels tambors que marquen el pas de la desfilada dels pasos Si més no en el seu origen, era improvisada espontàniament pels cantaores assistents a la processó, portats pel fervor religiós del moment La temàtica dels seus versos és el lament pels sofriments de Crist en la passió o, molt sovint, el dolor de la Verge Maria Diversos compositors s’han inspirat en la saeta pot recordar-se El Corpus en Sevilla de la Iberia d’I Albéniz, el qual, malgrat no…

En òpera se n’aprofita l’efecte còmic, com per exemple en el fragment de La flauta màgica de Mozart en què la trama de l’obra porta Papageno a cantar amb un cadenat tancant-li la boca A partir del segle XIX els compositors n’han utilitzat l’efecte instrumental provocat per l’absència d’articulació textual Aquest recurs és particularment eficaç en la música per a cor, i ha esdevingut molt comú en l’escriptura coral del segle XX Quant a l’ús per a veu solista, cal destacar la cantilena a boca closa de la soprano a la Bachiana Brasileira núm 5 , d’Héitor Villa-Lobos, que s’amalgama…

De família jueva, formà part de l’elit de la República de Weimar, amb Ernst Křenek, Paul Hindemith i Erich Wolfgang Korngold Perseguit pel règim nazi quan era director musical de l’Òpera Estatal de Berlín, s’exilià el 1935 i s’installà a Londres, on treballà per a la BBC Els seus èxits més grans en el terreny operístic foren El magnífic cornut i Beatrice Cenci Ignorat durant un quart de segle fins que, el 1994, la companyia Decca gravà les seves obres en la collecció anomenada de “música degenerada”, terme que els nazis aplicaren a l’obra dels compositors jueus El 1995, als 92…

El so és produït per la percussió de les cordes per mitjà de dues baquetes lleugerament corbades i recobertes en els seu extrem de dos materials amortidors diferents, de cuir o roba, per tal d’aconseguir dues tonalitats en la mateixa nota Les cordes, en nombre de 35, dobles o triples, són encabides en una caixa trapezoidal que s’aguanta sobre quatre peus, i cadascuna és travessada per cinc ponts de fusta Abasta una extensió de quatre octaves En la seva versió moderna, construïda a la fi del segle XIX, hi ha estat incorporat un pedal per a amortir el so Per bé que és un instrument molt…

Estudià al Conservatori de París i amplià la seva formació com a cantant amb G Lubin El 1963 debutà a Estrasburg i un any més tard cantà a Alemanya, on fou contractada com a membre de la companyia de la Deutsche Oper am Rhein, a Düsseldorf, i hi romangué fins el 1984 El 1977 fou Freia L’or del Rin i Gerhilde La valquíria al Festival de Bayreuth, i l’any següent es presentà amb èxit al de Glyndebourne Des del 1978 actuà també al Festival de Salzburg, on destacà especialment en papers mozartians, alguns dels quals enregistrà sota les ordres de directors com N Harnoncourt També abordà amb…

Estudià al Conservatori de Tolosa de Llenguadoc, i el 1949 debutà a la seva ciutat natal interpretant el paper de Charlotte Werther Dos anys després es presentà amb Carmen al Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles Abordà sovint el repertori de mezzosoprano o de soprano dramàtica, i assolí grans èxits, com en la interpretació del personatge titular de Tosca , amb el qual es presentà a l’Òpera Còmica de París el 1952, el mateix any que debutà a l’Òpera de París amb Les Indes galantes , de J Ph Rameau Cantà òperes de compositors del segle XX, a més d’obres d’H Berlioz, WA…

Inicià els seus estudis musicals amb F Baldomir i més tard els continuà al Conservatori La Lira, on estudià amb L Ribeiro Quan només tenia divuit anys estrenà la seva primera òpera, Alda , al Teatre Solís Es traslladà a Itàlia, on continuà la seva formació musical al Conservatori G Verdi de Milà, i estrenà òperes i operetes com Yeba 1908, Amor Marinero 1909, Monte di amore 1912, Antony 1923 i Murinedda 1932 Gràcies als compositors d’aquest país, rebé la influència del moviment impressionista i de músics com A Broqua, Cluzeau Mortet i E Fabini Bianchi Quan retornà a l’Uruguai,…

Procedent d’una família de músics, s’inicià en aquest àmbit escrivint lletres de cançons El 1936 fou contractat per la Universal per a posar lletra a la música de les seves pellícules, i posteriorment entrà a la Paramount, per a la qual escriví més de 60 temes en quatre anys Treballà amb compositors com J Styne, A Swartz i J McHugh Inicià la seva carrera compositiva amb Praise the Lord and pass the ammunition 1942, a partir del qual compongué musicals tan reeixits com Guys and Dolls 1950 -una adaptació moderna de la Beggar’s Opera , de John Gay, traslladada a la cultura urbana de…

Estudià al Conservatori d’Estocolm amb A Lagergren, J Dente i O Bolander, centre del qual fou professor entre el 1908 i el 1945 Parallelament desenvolupà les tasques d’organista a l’església de Gustav Vasa Considerat un dels més grans organistes europeus, participà en diferents iniciatives amb vista a potenciar el ressorgiment de la música sacra, no tan sols a Suècia, sinó també a la resta d’Europa El seu Te Deum , opus 25 1906, per a cor, cordes, arpa i orgue, i el Credo symphonicum , opus 50 1918, per a orgue, es consideren dues de les obres clau per mostrar un llenguatge musical que…

Format al Conservatori d’Estocolm amb Ernst Ellberg i Olallo Morales, prosseguí els seus estudis a la ciutat de Viena amb Alban Berg Més tard fou professor de l’esmentat centre 1947-60 i director de música a la Universitat d’Uppsala Compositor versàtil, el seu catàleg inclou des d’obres clarament immerses en el postromanticisme fins a d’altres amb un llenguatge clarament avantguardista, amb l’ús, per exemple, dels recursos del politonalisme i el serialisme Posteriorment evolucionà cap a una posició d’equilibri entre postromanticisme i avantguarda És considerat un dels compositors…