Resultats de la cerca

Passà per diversos càrrecs fins a arribar a cònsol sufecte el 133 o el 139 Fou governador de les províncies de Mèsia Inferior i de l’Àfrica El 129 fou l’auriga vencedor dels jocs d’Olímpia, com ha restat constatat en una làpida commemorativa que es conserva al mateix indret

Situació i presentació El terme limita al N amb Verges, a l’E amb Serra de Daró, al S amb Parlavà i a l’W amb Foixà El territori, travessat de ponent a llevant per la Riera Nova, afluent per l’esquerra del Daró, és conreat gairebé del tot ja que el terreny és molt fèrtil El pla de l’Estanyol, al SE del terme, al límit amb Parlavà, havia estat ocupat, com ja indica el nom, per un petit estany avui dessecat L’etimologia del topònim és controvertida Alguns autors consideren que el nom del poble és d’arrel llatina i que significa ‘voltor mort’ tal com es desprèn d’algunes mencions antigues D’…

Situació Extrem de llevant de la façana de migdia amb la porta d’entrada molt alterada exteriorment ECSA - E Pablo Les ruïnes de l’església de Sant Miquel són al costat de les restes del castell de Grialó, al cim d’un serrat que domina el poble de Colldelrat, on també hi ha una torre de la línia de distribució d’energia elèctrica a alta tensió Mapa 33-13328 Situació 31TCG430407 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix descrit en la monografia precedent JAA-MLIC Història El lloc de Grialó, amb el seu castell, apareix documentat per primera vegada l’any 1039, en les afrontacions del castell d’…

Bé que el seu estudi ha presentat i presenta encara problemes, sembla que fou originàriament un temple pagà cristianitzat entre els segles IV i V de planta rectangular i amb columnes corínties al voltant d’una piscina central, conserva interessants pintures murals segles V-VI, de certes influències orientals i també pompeianes

Se'n conserva només un monument arquitectònic, però, per contra, hi ha el millor conjunt d’esteles de tot el territori maia són esteles monolítiques, alguna de les quals arriba als 10 m d’alçada, cobertes de magnífics relleus i inscripcions A Quiriguá hi ha dades registrades del s IV al X

Ha d’ésser considerat, en certa manera, emparentat amb el sirventès, car, com aquest, fa referència a un fet pròxim Hom en conserva prop de quaranta-tres, dedicats a plorar la mort d’un gran personatge, protector, en general, del trobador, o la d’algun amic o de l’amada del poeta

L’església de Santa Maria de Matadars , esmentada ja el 956, conserva la capçalera preromànica, amb arcs de ferradura l’única nau fou refeta al s XI Depenia del monestir de Santa Cecília de Montserrat, i actuà com a parròquia independent fins a una època moderna, que fou unida al Pont de Vilomara

Situada vora el llac de Tollense, és un centre industrial indústria metallúrgica i química Fundada per Joan I de Brandenburg, esdevingué una fortalesa durant la guerra dels Trenta Anys La ciutat, crescuda entorn del mercat, al centre, conserva les muralles, amb portes gòtiques, del s XIV Són característics els monuments gòtics amb maó

Havia estat l’antiga església parroquial de Josa de Cadí Romànica, consta d’una nau amb un absis llis, sense arcuacions L’execució de l’aparell, especialment en la finestra absidal, assenyala clarament una datació del segle XII i conserva encara fortes influències formals i tècniques de l’arquitectura del segle anterior

El 1370 esdevingué lloc de contribució de València, i el 1400 hom hi establí els cementiris dels penjats i dels pobres, a càrrec de la confraria de la Mare de Déu dels Sants Innocents, que el 1447 construí l’ermita de la Mare de Déu dels Desemparats, que es conserva molt modificada