Resultats de la cerca

Estudià llatí i humanitats, i el 1807 ingressà a l’orde de predicadors Durant la guerra del Francès es refugià a Manresa, Vic i Palma El 1814 acabà la carrera/> El 1825 li fou atorgada la càtedra de filosofia, i després la de teologia, a la Universitat de Cervera Amb motiu de l’exclaustració anà a Itàlia, i residí al convent de la Minerva, de Roma Tornà a Barcelona i hi fundà el collegi de Sant Tomàs

Designat per l’emperador, i gràcies al favor dels eunucs, succeí Teodora en el tron imperial Hagué d’afrontar una insurrecció dirigida per Teodosi, president del senat, i, a l’Àfrica, la rebellió d’una part de l’exèrcit, que proclamà emperador Isaac Comnè En veure que les seves tropes lleials eren derrotades a Nicea i que el poble constantinopolità el refusava i es mostrava partidari del Comnè, Miquel abdicà 1057, i morí poc temps després en un convent

Frare augustinià 1693, es graduà en teologia a la Universitat de Barcelona El 1709 fou elegit prior del convent de Cervera, i posteriorment fou examinador sinodal de Barcelona, Vic i Solsona i vicari provincial del Principat Partidari de Carles d’Àustria, restà a Barcelona durant tota la guerra de Successió Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1729, i publicà diverses obres de caràcter religiós, de les quals hom pot destacar El solitario en el poblado 1744

Frare carmelità, residí primerament al convent de Girona i, entre el 1380 i el 1387, assistí com a definidor de la província en capítols generals de l’orde És autor d’obres piadoses que restaren inèdites i de dues obres en llatí sobre els orígens de l’orde carmelità i sobre els seus membres i escriptors més importants que foren editades a Venècia el 1507 De institutione et gestis Carmelitarum peculiaribus libri X i De Viribus Illustribus Ordinis Carmelitarum

El 1544 anà com a missioner a l’Amèrica Central, amb Bartolomé de Las Casas, amb el qual compartí el zel en la defensa dels indis i l’oposició als colons espanyols Obligats a retirar-se a Chiapas, intervingué activament en la fundació de la província dominicana de Sant Vicent Ferrer, on residí dotze anys, com a prior del convent Era anomenat Pare dels Indis i fou tingut en fama de venerable a partir de la seva mort

Fill de Pere Boïl i Castellar El 1401 Antoni Canals li dedicà la seva traducció del De providentia de Sèneca Implicat en les lluites de les bandositats valencianes, fou assassinat per Berenguer de Reixac, per instigació de Joan de Pertusa i de Gilabert de Reixac, que foren executats, car l’assassí havia fugit El seu sepulcre, bell exemplar gòtic procedent de la sala capitular del convent de Sant Domènec de València, és conservat al Museo Arqueológico Nacional de Madrid

L’any 1744 li fou encomanada la talla d’un crucifix per a la sala del consistori de la casa de la ciutat de Manresa A la mateixa ciutat féu el retaule major de l’església de Sant Miquel i l’escut, en alabastre de Segueró, de la façana de la casa de la ciutat Poc abans de morir treballava en diverses obres escultòriques de la capella del Roser del convent de Santa Caterina de Barcelona

Dominicà 1870, exercí diversos càrrecs dins l’orde, entre d’altres el de superior de la nova fundació del convent de Barcelona L’any 1896 fou elegit provincial, càrrec que exercí dues vegades més A ell es deu en gran part la restauració de les províncies dominicanes d’Aragó i de la Bètica, així com la fundació de la revista La Ciencia Tomista És autor de diversos tractats pietosos i teològics, com una Teologia Moral 1906

Professà al convent d’agustins de Barcelona 1658 Fou qualificador del Sant Ofici i examinador del bisbat de Barcelona i fou provincial del seu orde 1687 Bisbe de Solsona 1699-1708, fou l’únic bisbe del Principat que simpatitzà de bon principi amb la causa del rei arxiduc Carles III, al qual reté homenatge Fou membre de la junta d’eclesiàstics de Carles III fins a la cort de 1705-06, en què actuà d’habilitador del braç eclesiàstic

Professà al convent de trinitaris de la ciutat de Mallorca Doctor en teologia, fou catedràtic a la Universitat de Lleida Fou definidor general 1429 i visitador de l’orde, teòleg consultor de Pius II i arquebisbe de Messina 1448-49 Nicolau V el féu cardenal 1448 fou traslladat després a la seu de Lleida 1449-59 Preceptor, a Nàpols, del rei Alfons IV de Catalunya-Aragó i del seus fills, escriví el tractat De educatione principum