Resultats de la cerca

Situació Antiga parròquia rural, amb un petit nucli de cases entorn seu, ara convertida en sufragània ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església presideix el petit nucli de Sant Pesselaç o Sant Pere de l’Arç, situat en un lloc planer de conreus, estès a la banda nord-oriental del terme, prop dels límits de la Molsosa Mapa 35-14362 Situació 31TCG768248 L’accés es fa per la carretera de Calaf a Pinós, al peu de la qual, a uns 6 km aproximadament, es troba Sant Pesselaç, amb l’església a primer terme Si volem entrar-hi, cal demanar permís al rector de Calaf, que té cura d’aquesta…

Situació L’església del monestir des del costat de ponent A Borbonet Erigits al lloc anomenat el Favar, dins els dominis de la baronia de la Portella, l’església i el monestir de Santa Maria de Valldaura formen el conjunt més destacat de tot el terme municipal La millor manera d’arribar a Santa Maria de Valldaura és a peu, des de Sant Maurici de la Quar El camí dura una mitja hora Hom hi pot anar també en cotxe venint de Sant Maurici i en direcció a la carretera de Gironella a Prats de Lluçanès, al primer gran revolt, a mà dreta, comença una pista, en molt males condicions, la qual porta fins…

Situació Una vista del mur frontal de ponent, en el qual és visible un aparellat en opus spicatum F Tur És l’església de l’antic lloc de Palol Sabaldòria, emplaçat 1 km a llevant del poble de Vilafant, al cim d’un tossal una mica enlairat sobre el marge esquerre del Manol, que en aquest punt discorre entre ribes encinglerades Prop de les ruïnes del castell i de l’església medievals hi ha una gran casa anomenada Mas de Palol i una rajoleria on s’explota la terra argilosa de l’indret coneguda per la bòvila d’en Soler Avui el lloc s’anomena popularment Palol, sense cap afegitó Mapa 258M781…

El 7 de juny de 1660, amb la signatura de l’edicte de Sant Joan Lohitzune es creà el Consell Sobirà, cort suprema de totes les instàncies judicials de la nova província de Rosselló L’edicte reial fou promulgat el 10 de juny a Perpinyà i, com diu P Galibert, «significà l’establiment d’un consell per a l’administració de la justícia sobirana als comtats i vegueries del Rosselló, el Conflent i les terres adjacents» El nou Consell substituïa alhora la Generalitat, el Consell Reial, la Cambra del Domini, el Mestre Racional i la Reial Audiència, traslladades a Perpinyà el 1654 com havien demanat…

Obrers aterrant el portal de migdia de l’església parroquial de Santa Maria de Puigcerdà durant la Guerra Civil Espanyola AHCP Després d’haver estudiat àmpliament les manifestacions de l’arquitectura religiosa durant els segles XIII, XIV i XV, és a dir, en els anomenats segles del gòtic, i d’haver pres en consideració, en els capítols anteriors, l’arrelament i la supervivència de les formes gòtiques en els temps moderns, en aquest capítol i en els següents abordem dos dels aspectes més significatius de la presència del gòtic en el món contemporani D’una banda, la problemàtica i els conflictes…

Primera dinastia dels comtes de Tolosa dita de sant Guillem Després de la derrota goda de Vouillé 507, la ciutat de Tolosa caigué en mans dels francs i el 630 el rei Dagobert I la feu centre d’una marca o ducat d’Aquitània, concebut com a baluard contra els gascons La decadència dels reis merovingis comportà la progressiva independència dels ducs d’Aquitània, a la qual posà fi el rei Franc Pipí I el Breu l’any 768 Per als carolingis Tolosa fou des d’aleshores baluard de la lluita contra els sarraïns de les fronteres meridionals Per això, quan Carlemany creà el regne d’Aquitània, que encomanà…

És seu metropolitana i primada, cap de la província eclesiàstica Tarraconense Es desconeix l’àmbit exacte de la primitiva arxidiòcesi anterior a la invasió àrab quan l’arquebisbe Bernat Tort reestructurà els límits diocesans entre els anys 1146 i 1154 reclamà a la diòcesi de Barcelona el Penedès, fins a Sitges, i a la de Vic tot l’actual arxiprestat de Santa Coloma de Queralt, però els límits es reduïren per la part de Barcelona a la línia que anava de Guimerà a Conesa i les Piles Se li va incloure, en canvi, tot l’arxiprestat de Maldà, que pertangué a Vic fins el 1154 Per la part de la…

L’extens terme que a l’edat mitjana comprenia tota la comarca ocupa en una bona part a la plana alluvial del riu, on hi ha el gran sector agrícola de l’horta i la zona de marjal, prop de la costa en aquest indret el terme municipal de Canet d’En Berenguer forma un enclavament, i en una altra part el sector muntanyós que va des dels contraforts de la serra d’Espadà, al N 364m alt, al límit amb la Plana Baixa, fins a la serra de la Calderona o Portaceli, al S coll de la Calderona i el Picaio de Sagunt, 367 m alt, al límit amb l’Horta El sector forestal ocupa 1 957 ha de boscs de pins unes 500…

Situació i presentació Planoles és el municipi de menor extensió 18,7 km 2 de la Vall de Ribes, bé que és relativament el més poblat de la contrada, després de Ribes del Freser El seu terme forma una estreta franja entre els de Toses W, Queralbs N, Ribes i Campelles ambdós a l’E, i Gombrèn S S’estén pels vessants meridionals de la serra d’Estremera, per on limita amb Queralbs des del pla dels Emprius fins al pic de Gorroblanc, ja en el límit amb l’Alta Cerdanya Des d’aquí limita amb el terme de Toses a ponent, seguint el Pla Armat i el torrent d’Elena fins a arribar al Rigard Pel marge…

Situació i presentació Ocupa el sector septentrional de la Plana i termeneja al N amb Sant Quirze de Besora des del puig dels Tres Batlles al coll de les Gargantes, sobre la vall de Bosquetell, a l’E amb Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Torelló, al S amb les Masies de Voltregà i a l’W amb Sobremunt, Sant Boi de Lluçanès i Sora Amb el seu castell d’inconfusible silueta, domina el sector N de la Plana de Vic, i estén la seva demarcació a banda i banda del Ter El Ter drena les terres del municipi pel sector de llevant i en part forma límit natural amb les de Sant Vicenç de Torelló…