Resultats de la cerca
Es mostren 330805 resultats
monestir de Corbiac
Priorat
Antic priorat de Santa Maria de Corbiac, de l’orde dels trinitaris.
Fundat el 1575 per Guerau de Cruïlles i de Santa Pau, senyor de Mosset, a l’antiga església de Santa Maria de Corbiac, a la vall de la Castellana, entre Mosset i Molig Conflent, obra del segle XII, que havia estat la parroquial de Mosset El priorat ja s’havia extingit el 1608 un intent de restauració per religiosos augustinians no prosperà
priorat de Manlleu
Canònica
Canònica augustiniana de Santa Maria de Manlleu, establerta a l’església parroquial de la vila de Manlleu (Osona).
El 906 fou consagrada una església dedicada a Santa Maria, que fou reedificada i tornada a consagrar, el 1086, pel prevere Gontric s’hi reuní un grup de preveres, que el 1102 reberen la regla canonical augustiniana de mans del bisbe de Vic, Arnau de Malla La comunitat, regida per un prior, arribà a tenir set canonges i dos preveres seculars, que tenien cura de les parròquies de manlleu i Vilacetrú Tingué una filial o pabordia a Puigpardines plana d’en Bas, Garrotxa Des de mitjan segle XIV inicià la decadència, que culminà als segles XV i XVI, amb priors comendataris Fou secularitzada el 1592…
monestir de Montbenet
Monestir
Antic monestir cistercenc femení (Santa Maria de Montbenet) de la ciutat de Berga.
S'establí el 1339 per privilegi d’Alfons II al collet dels Dos Camins, als afores de Berga, com a filial de la comunitat cistercenca de Valldaura Berguedà, i el 1374 la comunitat, regida per una abadessa, es traslladà a l’hospital de l’antiga comanda hospitalera de Berga, que li cedí la vila, on subsistí fins el 1461 Resten vestigis del convent i claustre prop de l’església de Sant Joan Fou propietat de Poblet del 1461 al 1699 i residència de mercedaris en 1708-35 Modernament l…
monestir de Sentís
Monestir
Antic monestir (Sant Julià de Sentís) situat sota el poble de Sentís, prop del riu de Bellera, al municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà).
Hom en desconeix la fundació El 848 els preveres Constantí i Atilà, que regien el lloc, s’oferiren a l’abat Trassari de Lavaix perquè hi restaurés la disciplina monàstica L’intent era de crear-hi un monestir independent, però no hi reeixí Sovint s’han confós documents de Sant Tirs de Llastarri, propietat de Lavaix, amb els de Sentís L’actual església parroquial de Sentís conserva l’advocació de Sant Julià
pantà de Benadressa
Embassament
Pantà de la conca del Millars, al curs baix de la rambla de la Viuda.
Projectat el 1901, fou iniciat el 1913 a càrrec de la Societat General de Regatges de Castelló, amb un 30% de capital estatal Inaugurat el 1925, el 1947 passà a dependre únicament de l’estat Té una capacitat de 27,2 milions de m 3 i una presa de 38 m d’altura màxima per 322 de longitud Destinat a recollir les aigües de les crescudes temporals per tal de facilitar el regatge de 4 500 ha, les filtracions i l’acumulació de sediments no han permès que això fos aconseguit completament
Magí de Brufaganya
Història
Personatge llegendari de la contrada tarragonina de Brufaganya.
Segons la tradició, feu trenta anys de penitència a l’indret on hi ha el santuari de Sant Martí de Brufaganya Hom li atribueix l’evangelització d’aquella zona, fins que, pres, fou dut a Tarragona i fou decapitat, el 25 d’agost de 306 Unes altres fonts indiquen el 19 o el 10 d’agost La seva festa se sol celebrar aquesta darrera data Hi ha moltes llegendes i tradicions lligades a la seva vida, com la que diu que feu brollar les anomenades fonts de Sant Magí, al peu del santuari En la seva festa hom reparteix aigua, duta en botes,…
Diego de Larrat
Història
Comte de Caserta i de Montorio, gran camarlenc del regne de Nàpols des del 1311.
Establert des del 1297 a la cort angevina de Nàpols, prop de Violant d’Aragó, muller del rei Robert I, hi féu una ràpida carrera d’honors, bé que no deixà de servir també el seu rei natural, Jaume II, especialment en missions diplomàtiques davant dels comuns toscans El 1305 fou enviat a Florència al capdavant d’una companyia mercenària de cavallers catalans i aragonesos i d’almogàvers, en auxili de la lliga güelfa toscana, contra els gibellins Sostingué els priors de Florència contra la subversió interna i desbaratà…
serra de Brufaganya
Serra
Massís muntanyós situat a l’est de l’estret de Gaià, en gran part dins el municipi de Pontils, que forma part del llarg rengle de muntanyes calcàries que, des de les muntanyes de Prades als altiplans de la Segarra, formen la vora de la Depressió Central Catalana.
Separa la conca de l’alt Gaià Conca de Barberà de la vall de Miralles Anoia i aconsegueix 924 m d’altitud La vall de Sant Magí, a l’extrem septentrional del massís, reuneix la major part dels nuclis de població Montalegre, Vilaperdius, Valldeperes i Rocamora i el santuari i antic priorat de Sant Magí de Brufaganya
Guillem de Montcada
Història
Vescomte de Bearn (Guillem I de Bearn: 1170-72).
Fill primogènit del gran senescal Guillem Ramon I de Montcada El 1150, juntament amb el seu pare i germans, fundà el monestir cistercenc de Santa Maria de Valldaura El 1162 actuà a Osca en la convalidació del testament sacramental de Ramon Berenguer IV Es casà 1170 amb Maria, vescomtessa de Bearn, iniciant així la dinastia dels Montcada de Bearn, no pas sense resistència dels bearnesos
Berenguer de Relat
Història
Ciutadà de Barcelona, fou tresorer de la reina Elionor de Sicília, muller de Pere III, almenys des del 1357 i conseller i mestre racional de la casa del rei.
Senyor de Castelldefels 1340 — que deixà en testament 1390 a la seva filla Elisabet, muller de Gispert de Guimerà — i d’Olorda que havia comprat, el 1377, als Desllor El 1372 fou un dels funcionaris que influïren el rei perquè rehabilités els Cabrera Amic de Bernat Metge, aquest dedicà a la seva filla la seva traducció Valter e Griselda 1388 de l’obra de Petrarca El 1368 el rei elevà la seva senyoria de Castellciuró en castell termenat i li adjuntà Molins de Rei Estigué casat amb Constança
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina