Resultats de la cerca

Amb seu a Barcelona, fou fundada el 1985, després d’escindir-se de la federació de bitlles, entitat creada el 1949 Des del seu naixement es troba en fase de creixement i té uns 15000 jugadors federats 2011 Té diverses delegacions i vocalies territorials També disposa d’un comitè de competició i de disciplina i un d’àrbitres Organitza anualment la Lliga Catalana i el Campionat de Catalunya individual, per parelles i per tripletes

Fundat el 1926 a partir de la fusió entre la Societat Gimnàstica de Badalona i el Badalona Club, per a fomentar la pràctica de l’esport en general i, particularment, de l’atletisme En fou primer president Pere Capeta i Suari Té escola d’atletisme i disposa de les pistes municipals d’atletisme Paco Águila Pel club han passat Ricard Pueyo, olímpic a Seül 1988, i els mundialistes Andreu Marín i Francesc Jesús

Fundat l’any 1979, amb el temps s’especialitzà en la gimnàstica esportiva Actualment centra la seva activitat en la gimnàstica artística, masculina i femenina, individual i per equips, en totes les categories i modalitats, i participa tant en competicions locals com internacionals, com els Campionats d’Europa Disposa de les installacions del complex esportiu municipal Organitzà el Campionat de Catalunya de clubs de gimnàstica artística femenina 2011, on obtingué la primera posició

Fou el primer president del Centre d’Esports Sabadell una vegada el club disposà de l’acta fundacional el 5 de juny de 1906 Ocupà el càrrec des del 1906 fins al 1910 Dins el seu mandat el club comprà uns terrenys a la Creu Alta, on es construí el que fou un dels millors camps de Catalunya de l’època També fou vicepresident primer de la Federació Catalana de Futbol 1906

Fundat el 1999 arran de la desaparició de l’Escola de Futbol Femení de la població Disposa d’equips, tant masculins com femenins, en totes les categories Destaca l’equip sènior femení, que guanyà la Lliga Catalana de primera divisió en dues ocasions 2007, 2008 i disputà dues finals de la Copa Catalunya 2007, 2009 Els anys 2007 i 2008 jugà la fase d’ascens a la màxima categoria del futbol sala femení estatal

Fundat per Josep Armengol i Claudi Gómez el 1935 Entre tots dos aconseguiren fabricar i fer volar un avió que anomenaren Poll de cel Es federà a l’Aeroclub de Catalunya i construí un aeròdrom primari, que posteriorment fou utilitzat durant la Guerra Civil El 1985 es refundà i s’especialitzà en vol d’ultralleugers Disposa d’un aeròdrom amb camp de vol de terra dura i hangar També té una escola de vol

Des del segle X la denominació de veguer era aplicada, a voltes indistintament amb la de batlle, tant a qui exercia govern i jurisdicció pel comte o pel vescomte, com per barons A l’inici del segle XIII, tanmateix, ja fou aplicada exclusivament a qui tenia la jurisdicció per delegació de la corona L’estatut dels veguers pròpiament dit començà amb Jaume I de Catalunya-Aragó, a la cort solemne de Barcelona de l’any 1228, en la qual hom disposà la coincidència de la demarcació de llur jurisdicció amb la dels bisbats, i posà un veguer per cada diòcesi el veguer havia de jurar el…

Aquest llindar és constituït per una depressió allargassada i parcialment endorreica, formada per materials quaternaris a l’entorn dels estanys des Tamarells i de ses Gambes, de límits constants i compartits amb el terme de Santanyí i vers on s’escorren aigües del puig de Randa El litoral corresponent a la depressió és baix però relativament accidentat, de l’illa Llarga a la platja des Dolç, separada per sa Puntassa de la cala Galiota Segueix cap al SE un litoral inarticulat fins a cala en Togores, compartida amb Santanyí, amb llargues platges obertes a garbí i algunes illes na Guardis, na…

Centre important d’esports d’hivern, des del 1963 actualment disposa, juntament amb la nova estació de Tarter 1981, de tres teleselles i catorze teleesquís A la població s’han construït blocs d’apartaments, hotels i un barri nou, situat a poca distància del poble, a l’indret on comença el telesella que puja a les pistes que s’inicien al pla dels Espiolets És el nucli habitat més alt d’Andorra, i un dels més alts dels Pirineus