Resultats de la cerca

Situació Vista d’una de les sepultures poc després d’ésser excavada, amb els ossos que encara hi havia dintre Foto feta el 22 de novembre de 1981 JM Claret Aquesta necròpoli es troba al que en podríem anomenar sector ponentí del municipi de Mura, al costat mateix de Rocafort i Pont de Vilomara Long 1°54’10” - Lat 41°41’30” Per arribar-hi, hom surt del Pont de Vilomara en direcció a Rocafort i al cap d’alguns centenars de metres, al punt on la carretera travessa la riera de la Santa Creu, es desvia per un camí que segueix més o menys parallelament la riera esmentada i porta a la Casa Nova de…

Vida i obra Estudià a l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis de la seva ciutat i a l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat Interessat pel món del cinema, a divuit anys escriví el primer article en el Diari de Sabadell , que també fou el primer treball sobre cinema aparegut en la premsa local L’any següent entrà a treballar en la redacció d’aquest diari, on es dedicà a la crítica cinematogràfica fins el 1936, activitat que reprengué després de la guerra Des del 1928, desenvolupà una intensa labor periodística a la premsa local La Veu de Sabadell , Diari de Sabadell , Quadern  i…

Vida i obra Primogènit d’un llinatge antic, amb casa pairal a Bigues i residència habitual a Barcelona, era germà del polític Marià Maspons i Labrós  i de la també folklorista i escriptora  Maria del Pilar Maspons i Labrós El 1862 es llicencià en dret a Barcelona i el 1864 es doctorà en dret civil i canònic Exercí d’advocat fins el 1879, any en què guanyà oposicions notarials a Barcelona Fou soci fundador de l’Associació General per a la Reforma Penitenciària 1880 i vocal de la Comissió de Codificació del Dret Civil Català, i el 1897 fou nomenat degà del Collegi Notarial La seva tasca…

Vida i obra Fins el 1918 visqué a Reus on s’introduí dins els ambients culturals pel seu pare, amb qui freqüentà la Secció Excursionista del Centre de Lectura i recorregué les muntanyes del sud de Catalunya, formant-se com a excursionista científic Escriví un seguit de guies excursionistes sobre les comarques meridionals del Principat en les quals inclogué la història de cada indret Elaborà algunes d’aquestes guies amb Joaquim Santasusagna, a qui dedicà una obra Joaquim Santasusagna notícia bio-bibliogràfica , 1982 Destaquen Les Muntanyes de Prades, el Montsant i…

Situat a la Molina, al barri del Sitjar, a 1570 m d’altitud i conegut com el Xalet del CEC, fou el primer allotjament de l’estació d’esquí de la Molina, al voltant del qual es construí un dels primers centres turístics hivernals de Catalunya Impulsat per Ignasi Folch i Girona, soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, fou dissenyat per l’arquitecte Josep Danés i inaugurat el 6 de desembre de 1925 amb una capacitat de cent vuitanta places Durant dècades el Xalet del CEC, que fou declarat bé d’interès local l’any 2006, donà servei als excursionistes i esquiadors que anaven a…

Membre del Club Excursionista de Gràcia, el 1963, juntament amb Jaume Mas, obrí la via Mas-Colomer a les Roques d’en Benet Horta de Sant Joan Formà part d’expedicions als monts de Kenya i Ruwenzori 1966 Dirigí la que el seu club feu a l’Alpamayo 1972 i dues més a l’esperó SW del Saraghrar 1975, 1977 Dirigí també l’expedició catalana al Dhaulagiri 1979 i formà part de les expedicions Ama Dablam 1981, Groenlàndia 1983, Hoggar 1985 i Tilicho 1987 L’any 1988 recuperà el GAME Grup d’Alta Muntanya Espanyol i l’EEAM Escola Espanyola d`Alta Muntanya, que havien caigut en l’oblit deu anys…

El 1896 acompanyà l’espeleòleg francès Édouard Alfred Martel a la Fou de Bor Cerdanya i a partir d’aleshores es dedicà a l’espeleologia, de la qual fou l’introductor a Catalunya Amb el patronatge del Centre Excursionista de Catalunya establí un “Catàleg Espeleològic de Catalunya” Explorà diverses coves, entre les quals l’avenc de can Sadurní 1897, l’avenc del Bruc 1898 i la Ferla de Garraf 1898, on assolí els 170 m de profunditat Feu una campanya espeleològica pel Priorat i les muntanyes de Prades 1899, i davallà al Forat de Sant Ou 1901, al Montgrony, i a l’avenc d’en Roca 1907…

Membre del Club d’Esquí de Fons Urgellet-Cerdanya i de la Unió Excursionista Urgellenca Ha estat dues vegades campiona d’Espanya d’esquí de fons 2009 i 2011, disciplina en què també ha participat en la Copa del Món des del 2004, i fou subcampiona d’Europa 2009 i medalla de plata en la Copa Alpina 2011, i participà en els Jocs Olímpics d’Hivern de Torí 2006, Vancouver 2010 i Sotxi 2014 En esquí de muntanya guanyà la Copa d’Espanya de cronoescalada 2012 i 2015 i el Campionat del Món de cronoescalada 2015 En la disciplina de curses de muntanya fou quatre…

S’inicià en l’excursionisme el 1969 com a membre de l’Agrupació Escolta Mossèn Homs i el 1972 ingressà com a soci al Centre Excursionista de Terrassa CET, on fou monitor entre el 1974 i el 1977, primer de la secció infantil i després d’escalada, alpinisme i esquí de muntanya Formà part de la junta de la secció d’alta muntanya, i en fou un dels membres més actius Durant els anys setanta també realitzà les primeres escalades destacades als Pirineus i als Alps El 1978 s’installà a Andorra, on treballà de monitor d’esquí Participà en diverses expedicions del CET, com ara als Andes del Perú 1980,…

Membre del Grup d’Alta Muntanya GAM del Club Muntanyenc Barcelonès i de la Secció d’Alta Muntanya SAM del Centre Excursionista de Terrassa Obrí diverses vies per tot el món entre el 1960 i el 1980, entre les quals destaquen la via del Frare Gros, l’aresta del Bisbe i l’Anglada–Cerdà de Montserrat També obrí vies als Pirineus, al Pedraforca i al Cadí El 1966 coronà, amb Josep Manuel Anglada, l’esperó NW de la Cima Grande a les Dolomites Fou membre de l’Expedició Barcelona Hindu Kush 1969, de l’Operació Kenya amb el CM Barcelonès 1971, de l’Expedició Catalana a Grenlàndia 1973 i de…