Resultats de la cerca
Es mostren 3031 resultats
ressonador
Física
Cos o element de forma i dimensions adequades per a fer ressonar les vibracions acústiques corresponents a la zona de freqüències per a les quals ha estat construït.
Tenen diverses formes i presenten una cavitat amb un volum determinat, que és el que caracteritza bàsicament la ressonància N'és un exemple el ressonador de Helmholtz Els ressonadors tenen diverses aplicacions com a intensificadors de sons musicals en diferents instruments caixes de ressonància, i també en els silenciadors, on absorbeixen l’energia de les vibracions sintonitzades
Conjunt Català de Música Contemporània
Música
Formació instrumental fundada a Barcelona el 1968 amb el suport del Club 49 i de les Joventuts Musicals de Barcelona, i dirigida per Konstantin Simonovitch.
Composta per un grup fix de nou músics -tres instruments de fusta, quatre de corda, piano i percussió-, aviat assolí un bon nivell interpretatiu i realitzà concerts fora de Barcelona, com a Madrid i al Festival d’Avinyó Es dissolgué el 1972 per problemes econòmics, després d’haver estrenat nombroses obres d’autors espanyols i estrangers
petxina de pelegrí

Petxina de pelegrí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon rascat És format per dues valves de petxines amb cavitat, de les anomenades ’de pelegrí’ Pecten jacobaeus El so es produeix en fregar rítmicament, l’una contra l’altra, les dues petxines per la part exterior estriada S’utilitza, bàsicament, juntament amb altres instruments, en l’acompanyament rítmic de balls i danses
dumka
Música
Forma de cant popular d’origen ucraïnès estès per Rússia, Polònia i Bohèmia sobretot durant el segle XIX.
Consistí en una mena de balada èpica o narrativa, d’expressió malenconiosa i elegíaca S’acostumava a acompanyar amb instruments de corda pinçada autòctons, com la kobza o la bandura Alguns compositors del segle XIX s’hi inspiraren per a les seves obres, com ara F Liszt, PI Cajkovskij o, molt especialment, A Dvorák Dumky , 1890
Norma de Descripció Arxivística de Catalunya
Norma de descripció arxivística publicada el 2006 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació d’Arxivers de Catalunya.
Es tracta d’un text que desenvolupa la Norma Internacional General de Descripció Arxivística, coneguda per la sigla ISAD G, corresponent a General International Standard Archival Description, d’acord amb la realitat arxivística catalana La utilitzen els arxius catalans per a elaborar els instruments descriptius de la documentació que custodien d’una manera normalitzada i compatible amb altres normatives
Harlow
Ciutat
Ciutat del comtat d’Essex, Anglaterra, suburbi residencial de la conurbació de Londres.
És una de les ciutats noves creades l’any 1947 per a regular l’excessiu creixement demogràfic de la metròpolis Té àrees comercials tancades al trànsit i cada sector veïnal disposa del seu propi centre comercial i les pròpies escoles L’activitat industrial comprèn arts gràfiques, metallúrgia i fabricació d’instruments de precisió i medicoquirúrgics i mobles
lloc central
Geografia
Teoria, formulada per primera vegada per Christaller el 1933 i generalitzada per Lösch, per explicar la formació dels nuclis urbans.
Actualment constitueix un dels principals instruments teòrics en el replantejament de l’estructura i organització de l’espai Desenvolupada per l’escola de Chicago Berry, Garrison, parteix d’uns conceptes simples per formular una estructura jeràrquica dels centres segons llurs funcions, àrees comercials i xarxes de transport, i arriba a establir un sistema de models geomètrics
folk
Música
Terme amb el qual hom indica la cançó o la música popular en general.
Originat a finals dels anys seixanta del segle XX als Estats Units, es caracteritza per una base de música tradicional i l’ús d'instruments acústics Reivindica la idea de puresa i autenticitat Als Països Catalans, ha estat important el Grup Folk de Barcelona, actiu del 1967 al 1969 folk-song També s’identifica com a cançó de protesta
Ildefons Pinell i Marcet
Música
Músic.
Fou escolà de Montserrat des del 1900 i es formà musicalment amb Manuel Guzmán Professà l’any 1909 i amplià els seus coneixements amb Anselm Ferrer Des del 1924 fou organista del monestir, càrrec que deixà per motius de salut el 1935 Autor d’obres per a instruments de teclat i composicions vocals També fou crític musical
Heinrich Ignaz Franz von Biber
Música
Compositor i violinista austríac.
Fou un dels principals virtuosos del seu temps en l’ús de les dobles cordes i del procediment anomenat scordatura Actuà a les corts d’Olmütz, de Salzburg i de Baviera Escriví sonates per a violí sol o amb clavecí, set partite per a tres instruments de corda, titulades Harmonia artificiosa-ariosa, dues òperes i música d’església
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina