Resultats de la cerca
Es mostren 3580 resultats
Maria Antonieta Cot i Miralpeix
Arxivística i biblioteconomia
Bibliotecària.
Estudià a l’Escola de Bibliotecàries 1935-38 Treballà a la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges 1939-44, a la Biblioteca de Catalunya, on treballà en diverses seccions, i a la Central de Biblioteques Populars, on treballà fins a la jubilació 1980 Al maig del 1969 succeí Justa Balló en la direcció de la Central Malgrat les dificultats polítiques del franquisme, sabé promoure la cultura catalana a les biblioteques públiques Aconseguí que els anys seixanta la Diputació de Barcelona hi organitzés classes de català Participà en congressos nacionals i internacionals i collaborà en…
Consell Internacional d’Unions Científiques
Organització científica internacional no governamental, la finalitat de la qual és ‘‘fomentar l’activitat científica internacional per a millor benefici de la humanitat’’.
Fou creat el 1931 a partir de l’International Research Council Entre les seves missions destaquen l’endegament de projectes de recerca internacionals, com és ara l’Any Geofísic Internacional 1957-58, la comunicació d’informacions científiques i l’establiment de normes de metodologia, nomenclatura i unitats Les comissions elaboren programes multidisciplinaris que pertoquen a diverses de les unions científiques del Consell, com és l’estudi de l’Antàrtic, els treballs oceanogràfics, les recerques espacials o la problemàtica del medi ambient El Consell té la seu a París
Concilium
Revista catòlica internacional fundada el 1965.
Entre els seus fundadors figuren Yves Congar , Hans Küng , Karl Rahner i Edward Schillebeeckx Situada plenament en l’esperit del concili II del Vaticà , s’ha consolidat com a portaveu del catolicisme més reformador, caràcter que ha estat adduït com a motiu principal de la creació el 1972 de la revista Communio La direcció de la revista organitzà dos congressos internacionals de teòlegs, a Brusselles 1970 i a Lovaina 1990 És publicada en diversos idiomes, entre els quals hi ha l’alemany, l’anglès, l’italià, el croat, el portugès i el castellà
Hermann Feshbach
Física
Físic nord-americà.
És conegut pels seus treballs en física nuclear, en particular per la descripció en aquest context de l’anomenada ressonància de Fano-Feshbach Desenvolupà la seva carrera íntegrament al Massachusetts Institute of Technology MIT, on collaborà amb Philip Morse en la redacció dels dos volums de Methods of Theoretical Physics , una obra de referència durant dècades, com també Theoretical Nuclear Physics , amb Amos de Shalit Durant la seva carrera publicà més de 150 articles en revistes internacionals, i des del 1969 fou membre de l’Acadèmia de Ciències dels EUA
Emili Godes i Hurtado
Fotografia
Fotògraf.
S'inicià com a aprenent a la Casa Riba, i més tard fou el cap de laboratori de la Casa Cuyàs Membre de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, participà en diversos concursos nacionals i internacionals, on obtingué importants guardons Fou un pioner dels reportatges mèdics, i del seu llegat destaca la collecció de macrofotografies d’animals i plantes feta els anys trenta Ha estat considerat el màxim representant de la Nova Objectivitat a Catalunya, tendència artística centreeuropea de la dècada del 1920 que proposava abandonar la subjectivitat i de restituir la realitat de manera rigorosa
Mario Lacruz Muntadas
Literatura
Novel·lista i editor.
Editor fundador de Plaza & Janés, durant molts anys estigué al capdavant de l’editorial Seix Barral Considerat el primer editor de best-sellers internacionals a l’Estat espanyol, fou el descobridor d’importants figures de la literatura castellana contemporània com Julio Llamazares i Antonio Muñoz Molina Com a escriptor, fou el precursor de la novella negra a l’Estat espanyol amb l’obra El inocente , guanyadora del premi Simeon 1953 També publicà, entre d’altres, La tarde premi Ciutat de Barcelona 1955, Ana y los niños 1959 i El ayudante del verdugo 1977
Aina
Música
Grup català de hardcore
amb influències melòdiques, format a Barcelona a l’inici del 1995.
El 1996 s’estabilitzà la formació que mantingué el grup fins que es dissolgué, el 2003 Pau Santesmasses bateria, Artur Estrada veu i guitarra, Xavier ‘Titi’ Sola guitarra i Álvaro Sola baixista La intensitat dels seus concerts en directe i l’impacte de les seves composicions els convertiren en un grup de referència del rock independent de l’Estat espanyol amb projecció en els circuits de hardcore internacionals d’Europa i dels EUA La seva discografia, editada pel segell barceloní BCore, la formen els elapés Sevens 1996, Aina 1999 i Bipartite 2001
Rosaviakosmos
Astronàutica
Acrònim rus d’Agència Espacial Federal Russa.
L’agència fou creada al febrer del 1992 com a hereva del programa espacial soviètic Com a tal no només heretà els seus programes de sondes i satèllits per exemple, la sèrie Cosmos, sinó també les installacions i cosmòdroms Pleseck, Korol’ov, Bajkonyr i els coets llançadors Soiuz, Fregat i Energia També aconseguí el control de l’estació Mir Participa en diversos programes internacionals com ara l’Estació Espacial Internacional Els problemes pressupostaris permanents l’han obligada a llogar els seus serveis per a la realització de vols espacials privats
The Destruction in Art Symposium
Art
Festival artístic celebrat a Londres, al mes de setembre del 1996, organitzat per l’artista Gustav Metzger.
Més de cent artistes internacionals de diferents disciplines hi acudiren per explorar el potencial creatiu de la noció de destrucció, amb happenings , performances , lectures de poesia i conferències Amb això es volia treballar la noció de destrucció en l’àmbit social Entre els participants destacaren Wolf Vostell, Ivor Davies, Hermann Nitsch, Yoko Ono i John Latham, entre d’altres Amb motiu d’aquest esdeveniment, el diari Art and Artists' publicà el mes abans un número especial “Auto Destructive”, en el qual inclogué articles de molts dels artistes participants
Astilleros Españoles
Empresa de construccions navals, creada el 1969 a Madrid en fusionar-se la Sociedad Española de Construcción Naval, Euskalduna i Astilleros de Cádiz.
Era propietat de l’INI i tenia installacions al País Basc, Galícia, Andalusia i una fàbrica de motors marins a Manises Entre les seves filials destacaven Astander, Juliana i Celaya Segona empresa espanyola del sector, els anys vuitanta tingué fortes pèrdues per la baixa de comandes internacionals i el 1986 hom n’inicià la privatització El 2000 es fusionà amb l’ Empresa Nacional de Construcciones Navales Militares Bazán i l’any següent creà l’empresa de construcció naval civil i militar Izar, amb vuit drassanes i tres fàbriques a tot l’Estat espanyol
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina