Resultats de la cerca

Segons la documentació conservada fou cantor a la catedral de Còrdova durant la infantesa El 1741 ja consta com a mestre de capella de la catedral de Segòvia i el 1744 fou ordenat de sacerdot Sembla que el 1749, per motius de salut, li fou concedit un permís de dos mesos per a tornar a Còrdova a restablir-se A partir del 1752 fou mestre de capella a la seu de la seva ciutat natal, fins que es retirà el 1780 La majoria de les seves obres es conserven en aquesta ciutat andalusa, tot i que també se’n troben a la catedral de Segòvia Compongué sobretot música sacra, especialment motets, antífones…

Vida Des de la seva infantesa demostrà grans habilitats envers la música i ben aviat començà a tocar el violí i a compondre El seu pare intentà per tots els mitjans d’obtenir una beca per tal que el seu fill pogués anar a París a completar els estudis musicals, però mai no va aconseguir cap ajut Encara a Bilbao compongué un assaig d’octet, Nada y Mucho , Obertura Nonetto i un Tema variado per a dos violins, viola i violoncel i, a catorze anys, escriví la seva única òpera, Los esclavos felices 1820, amb text de Llucià Comella El 1821 viatjà a París per a estudiar al conservatori de la capital…

Pivot, fitxà pel FC Barcelona 1975-87 procedent del San Lorenzo d’Almagro argentí Amb l’equip blaugrana guanyà un Mundial de clubs 1985, dues Recopes d’Europa 1985, 1986, una Copa Korac 1987, tres títols de Lliga 1981, 1983, 1987 i sis Copes del Rei consecutives 1978-83 Posteriorment jugà al Fórum de Valladolid 1987-89, al Bàsquet Manresa 1989-90, al Tau de Vitòria 1990-91 i, entre el 1991 i el 1996, a diferents equips de les Illes Balears en les categories de primera B i segona divisió Formà part de la selecció espanyola absoluta en 131 partits, i aconseguí les medalles de plata del…

Especialitzat en la caça de perdiu a mà, munteries i caça de muntanya, especialment caça internacional, fou el primer caçador de l’Estat espanyol a ascendir a alguns cims de la serralada de l’Altai Mongòlia exterior i caçà un gran argalí És soci del Safari Club Internacional de Catalunya, del qual fou vicepresident 1998-06, i del madrileny Club de Monteros President de la Comissió de Catalunya d’Homologació de Trofeus de Caça des de l’any 1976, fou president de la Junta Nacional de Homologación de Trofeos 1990-2006, de la qual és vocal, i fou vicepresident del Consell Internacional de la Caça…

Enginyer militar, fill tercer del noble genovès comte Gian Michele Roncali, que lluitava al servei del rei d’Espanya Inicià la carrera militar el 1746 Participà a la guerra d’Espanya contra Portugal 1762 i després tingué diverses destinacions com a enginyer-cap a Caracas, La Guaira i Puerto Cabello El 1783 fou ascendit a brigadier i participà al setge d’Alger Destinat a Barcelona, reconstruí el palau de Capitania General —antic palau del virrei— en un estil classicista, reformà la muralla de mar, féu noves obres a la Ciutadella i acabà el castell de Montjuïc Participà al setge de Gibraltar…

Marquès de Lozoya Fou catedràtic d’història de l’art a les universitats de València, Madrid i Navarra, director general de Belles Arts 1939-1951, director de l’Academia Española de Belles Artes a Roma 1952-1957 i president de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando 1972-78 Intervingué en política ja en temps de la Segona República D’entre la seva producció sobresurt una Historia del arte hispánico en cinc volums 1931-1942, i una Historia de España 1969-70 Escriví, a més, poesia, novella i episodis d’història novellada

Fou virrei de Sicília en 1557-64 impedí un desembarcament turc a Calàbria 1558 d’acord amb Jean Parisot de La Valette, gran mestre de Malta, organitzà i dirigí una expedició 1560 fracassada contra Dragut per tal de reconquerir Trípoli conquerí, però, l’illa de Gerba, que es mantingué solament dos mesos en poder cristià Fou virrei de Navarra 1567 i conseller d’estat El 1571 fou nomenat per Felip II de Castella als Països Baixos per succeïr el duc d’Alba com a governador, el qual, però, no volgué cedir el càrrec

Deixeble de Francisco Rizi Hom destaca en les seves obres la preponderància donada al paisatge, a la manera de l’escola veneciana d’un Tintoretto La Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú ofereix una mostra completa del seu art

Fou sotsdelegat de correus i intendent de Catalunya 1816-18 i sotsdelegat de loteria a Barcelona 1819-20 Formà part del govern absolutista provisional el 1823, i el 1833 s’exilià i passà al servei dels carlins el pretendent Carles el nomenà ministre universal 1836, però en fou exonerat el mateix any després del conveni de Bergara 1839, s’exilià a França És autor d’estudis sobre la llengua basca mancats de rigor científica