Resultats de la cerca
Es mostren 1560 resultats
Atal Behari Vajpayee
Política
Polític indi.
Estudià ciències polítiques i humanitats Dedicat al periodisme, el 1951 fou cofundador del primer dels partits nacionalistes que, després de la fusió amb altres partits, donà lloc al Bharatiya Janata 1977, del qual fou líder en 1979-86 i de nou des del 1992, i portaveu parlamentari 1980-84 i 1993-96 Ministre d’Afers Estrangers 1977-79 en el govern de Morarji Desai , amb la victòria del BJP en les eleccions del maig del 1996 fou durant 13 dies primer ministre, però dimití en no poder formar una coalició de govern, suport que aconseguí en les eleccions del 1998 Destacà per…
Yoweri Museveni
Política
Polític ugandès.
Des del 1980 comandà l’Exèrcit de Resistència Nacional que enderrocà Milton Obote el 1986 Elegit president aquest any, el 1995 aprovà una nova constitució que permetia eleccions amb candidats a títol individual Creà una mena de partit únic anomenat “el Moviment”, al capdavant del qual guanyà les eleccions del 1996 i el 2001 La gestió econòmica de Museveni ha estat posada, pels seus resultats, com a exemple per les institucions financeres internacionals, i han estat també especialment reeixides les mesures de prevenció contra la sida La implicació d’Uganda en els conflictes de Ruanda, Burundi…
Burhanuddin Rabbani
Política
Polític afganès d’ètnia tadjik.
L’any 1963 es graduà en teologia islàmica a la Universitat de Kabul, i hi exercí la docència fins el 1966, que anà a Egipte a ampliar estudis a la universitat islàmica d’al-Azahar d’El Caire, on entrà en contacte amb els Germans Musulmans Graduat el 1968, fou el primer a traduir els llibres de Sayid Qutb, el principal ideòleg de l’islam radical, al persa En tornar a l’Afganistan, es reincorporà a la Universitat de Kabul i hi organitzà la Jamaat al-Islam, equivalent persa o tadjik dels Germans Musulmans, composta bàsicament per membres d’aquesta ètnia En produir-se el cop d’estat i la invasió…
Black Power
Denominació genèrica del sector més radical del moviment negre nord-americà antisegregacionista dels anys seixanta.
En fou el líder principal Stokely Carmichael, el qual, l’any 1966, n’exposà l’ideari en l’article manifest What We Want Les arrels del Black Power es trobaven en el nacionalisme negre nord-americà del començ del segle XX Marcus A Garvey i el programa de la Universal Negro Improvement Association, recollides per Malcolm X i els Musulmans Negres, en les quals hom reivindicava l’autonomia econòmica i la constitució final d’una nació negra al marge del “poder blanc” El desenvolupament del Black Power estigué vinculat a la lluita del Student Non-violent Coordinating Committee SNCC,…
Pranab Mukherjee
Política
Polític indi.
Fill d’un destacat activista per la independència i parlamentari de l’estat de Bengala pel Partit del Congrés , al qual ingressà els anys seixanta, es graduà en dret, ciències polítiques i història a la Universitat de Calcuta Després d’uns quants anys a l’administració i d’exercir de professor en un institut d’ensenyament superior, el 1969 fou elegit membre de la cambra territorial pel Partit del Congrés, dins del qual esdevingué un collaborador de la màxima confiança d’ Indira Gandhi com a organitzador i conciliador de les diverses faccions Reelegit els anys 1975, 1981, 1993 i 1999, l’any…
Antoni Maria Sbert i Massanet
Història
Polític.
Líder de moviments estudiantils durant la Dictadura de Primo de Rivera, pel maig del 1925 fou expulsat de l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Madrid i confinat a Conca Organitzà i presidí 1928 la Federación Universitaria Escolar de Madrid FUE, i posteriorment 1929, el seu organisme aglutinador, el Comitè Pro Unió Federal d’Estudiants Hispans La seva detenció pel març del 1929 i la seva expulsió de la universitat provocaren greus aldarulls universitaris Confinat a Mallorca, el 1930, a la caiguda de la Dictadura, fou alliberat i estudià ciències polítiques Membre fundador d’Esquerra…
Joan Miquel Oliver i Ripoll

Joan Miquel Oliver i Ripoll
© Juan Miguel Morales
Música
Cantant, compositor i escriptor.
S’inicià musicalment en els grups Fora des sembrat i La Fosca, i el 1998 s’integrà com a guitarrista, compositor i lletrista a Antònia Font , del qual fou de fet el líder fins que la formació es dissolgué 2013 Parallelament a l’activitat amb aquest grup, també realitzà una trajectòria en solitari, que començà amb la publicació de l’àlbum Surfistes en càmera lenta 2005, el single , Sa núvia morta - Hansel i Gretel 2007, Bombón mallorquín 2009, a partir del qual publicà el llibre Quadern 2008 , una mena de crònica de la creació del disc mutació de les cançons, nous projectes, etc,…
Bernd Schuster
Futbol
Futbolista alemany.
Migcampista, s’inicià com a professional el 1978 en el primer equip del Colònia El 1980 fitxà pel FC Barcelona, equip del qual es convertí en líder i capità i on aconseguí una Recopa d’Europa 1982, el Campionat de Lliga 1985, tres Copes del Rei 1981, 1983 i 1988, dues Copes de la Lliga 1983, 1986 i una Supercopa d’Espanya 1984 Després de passar una temporada inactiu 1986-87 per desavinences amb el president Josep Lluís Núñez, reaparegué en la següent 1987-88 En total disputà 295 partits amb el FC Barcelona i marcà 106 gols El 1988 fitxà pel Real Madrid, amb el qual guanyà dos Campionats de…
,
Eulogio Marcelino Camacho Abad

Marcelino Camacho
© AHT/Fundación 1º de Mayo
Política
Economia
Sindicalista i polític castellà.
Fill d’un ferroviari, cresqué a Ariza Aragó i fou obrer metallúrgic Militant del Partido Comunista de España des del 1935, posteriorment s’afilià a la Unió General de Treballadors En esclatar la Guerra Civil Espanyola , anà a Madrid per unir-se al bàndol republicà, en el qual combaté Arrestat pel general Segismundo Casado López 1939, s’evadí, però finalment fou capturat pels franquistes i enviat a un camp d’internament de Tànger, aleshores ocupat per tropes de Franco Evadit novament el 1944, passà a Orà, a l’aleshores Algèria francesa, on s’uní als exiliats republicans Indultat, tornà a l’…
Ramon Guardans i Vallés
Dret
Advocat.
Llicenciat en Dret, el 1951 es casà amb Helena Cambó , filla de Francesc Cambó, amb la qual tingué 14 fills, un dels quals és l’advocat i editor Francesc Guardans i un altre el polític Ignasi Guardans Al principi dels anys cinquanta, s’establí a Barcelona i s’encarregà de la gestió de les activitats culturals i de mecenatge iniciades pel líder de la Lliga Regionalista abans de la guerra civil, com també de les edicions dels textos i memòries de Cambó En el terreny de la política, formà part del consell privat de Don Joan de Borbó 1962 i, tres anys més tard, de la secretaria…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina