Resultats de la cerca

Publicà l’antologia Poètes d’aujourd’hui 1900, Le théâtre de Maurice Boissard 1927, Passe-temps 1929, la novella Le petit ami 1903 i el Journal littéraire 1954-61 Collaborà en el “Mercure de France”, amb el nom de Maurice Boissard Manifestà un esperit independent, irònic i allunyat de qualsevol ideologia

D’obra molt prolífica unes 350 peces però desigual, escriví peces curtes, altres en collaboració, comèdies d’una certa importància, com Le mariage de raison 1826, Le mariage d’argent 1827, Adrienne Lecouvreur 1849 i nombrosos llibrets d’òpera, com La juive 1835, Les Huguenots 1836, La Favorite 1840, etc

Construí diverses carreteres i vies de tren de Perpinyà a la frontera amb l’Estat espanyol i a Prada Presidí la Societat Agrícola Científica i Literària dels Pirineus Orientals 1883 Publicà Notes sur le mouvement de la population dans le département des Pyrénées Orientales pendant la période de 1861-1865 1864

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Actuà com a concertista en tournées per l’estranger, i fou solista de l’Orquestra Crikboom, a Barcelona, i membre del Quartet Barcelona És autor d’operetes, com Le fétiche, Plaudite cives i Le modèle jaloux , i de peces de concert

La seva obra, tota la qual ell considerava com a emanació de la poesia, començà sofrint l’impuls del futurisme i del cubisme Potomac, 1914 Les mariées de la Tour Eiffel 1921, i oferí, més endavant, una desconcertadora i gairebé equívoca barreja d’avantguardisme i d’academicisme Escriptor nat, conreant l’ellipsi amb un gust potser excessiu a través de les seves acrobàcies atenyé els gèneres més diversos Cal situar entre les dues guerres mundials el millor moment de la seva obra PleinChant poemes, 1922, Le secret professionnel crítica, 1922, Les enfants terribles novella, 1929, La…

Estudià amb Halévy El 1857 guanyà, ex aequo amb Bizet, un concurs d’operetes patrocinat per Offenbach Assolí grans èxits amb obres lleugeres i refinades, com La fille de Madame Angot 1872, Giroflée-Girofla 1874, Le petit duc 1878 i La Camargo 1878, i amb òperes còmiques i ballets, com Le cygne 1899

El món de la dona i la crítica dels costums contemporanis es reflecteixen en les seves novelles Le repos du guerrier 1958, Les petits enfants du siècle 1961, Les Stances à Printemps au parking 1969, Archaos ou le Jardin étincelant 1972 i La porte du fond 1988, premi Médicis, entre d’altres

Professor a l’Institut d’Études Politiques de la Universitat de París 1949-60, és autor de nombrosos treballs sobre sociologia industrial i de les ocupacions Problèmes humains du machinisme 1947, OIu va le travail humain 1951, Le travail en miettes 1956 i Traité de sociologie du travail en collaboració amb Naville, 1962

Vida i obra Nebot de l’erudit Pere Puiggarí , fou, per damunt de tot, un militar Ingressà en l’Escola Politècnica el 1833, d’on passà a l’École d’application de Metz Lorena i al cos d’enginyers Serví a l’Àfrica francesa i, entre el 1841 i el 1848, fou oficial superior a Prats de Molló i al fort dels Banys d’Arles, al Vallespir Feu la campanya de Roma com a comandant de destralers Nomenat cap de batalló a Montpeller, acabà la carrera militar amb el grau de coronel, a Perpinyà, com a director de les fortificacions 1867-75 Feu construir l’hospital militar dels Banys d’Arles i governà Perpinyà…

Autor de Silbermann 1922 i Le retour de Silbermann 1930, novelles on evoca amb sinceritat i esperit de comprensió els problemes de l’antisemitisme Escriví també novelles d’intriga amorosa Amour nuptial , 1929 i psicològiques Les hauts ponts , 1932-35 Quand le destin nous mène , 1981 Fou membre de l’Académie Française des del 1936