Resultats de la cerca
Es mostren 4563 resultats
alça telescòpica
Militar
Telescopi paral·lel al canó d’una arma que precisa la punteria a més llarga distància que els aparells normals.
Generalment porten, al visor, una retícula graduada —horitzontal i vertical— que permet de mesurar angles d’elevació i de deriva
punt
Gramàtica
Signe de puntuació (.) que indica una pausa de llarga durada i, amb ella, el sentit complet d’una oració.
Hom l’anomena punt i seguit quan va al final d’una oració, i l’escriptura continua a la mateixa línia i punt i a part o a cap quan va al final d’un paràgraf, i l’escriptura continua a la línia següent Hom usa l’un o l’altre segons el gra de relació, més o menys estreta, que el text que li segueix manté amb l’anterior
la Duana
Barri
Barri marítim del municipi de Xàbia (Marina Alta).
Situat a 2 km de la vila, emplaçat a l’embocadura del riu Gorgos, a l’extrem septentrional de la llarga platja de Xàbia, que forma —en aquest sector de contacte amb la costa alta del cap de Sant Antoni— el fons de la badia de Xàbia, port natural utilitzat fins al començament de s XX per a l’exportació de panses —especialment vers Anglaterra—, per la qual cosa disposava d’una duana, origen de l’agrupament La construcció d’un moll ha fet que es mantingués com a port de pesca S'ha desenvolupat considerablement gràcies al turisme A més de nombrosos hotels, disposa d’unes 6 000 places en…
màquina sembradora
Agronomia
Màquina agrícola que, arrossegada per animals o per un tractor, serveix per a sembrar gra o llavors.
La més corrent, la sembradora per fileres , consisteix en un bastiment proveït de rodes i d’una llarga tremuja, disposada transversalment al sentit de la marxa, que conté el gra, el qual surt per la seva part inferior a través d’una roda reguladora o distribuïdora i d’uns tubs que arriben fins a la terra, cadascun dels quals és proveït a la seva part anterior d’una rella que obre el solc, el qual és tancat per un dispositiu collocat a la part posterior del tub Algunes sembradores, anomenades sembradores a ruix , tenen, en lloc dels tubs de repartiment, una part inclinada,…
puig de Randa
El puig de Randa
© Fototeca.cat
Muntanya
Elevació muntanyosa (543 m alt.), al centre de l’illa de Mallorca, al límit entre es Pla (terme d’Algaida, al qual pertany en gran part) i sa Marina (terme de Llucmajor), la més important de l’anomenat massís de Randa.
Format conjuntament amb el puig de son Reus 501 m alt, de s’Escolà 311 m alt, de ses Bruixes 374 m i de Galdent 420 m En una cova del cim del puig es retirà Ramon Llull a fer vida contemplativa el 1275 hi feu bastir un altar marià origen del santuari de la Mare de Déu de Randa , dit després de Cura, amb una cella adjunta, nucli d’un estudi lullià, l’Escola de Randa El 1394, al sector meridional del puig, prop del límit amb Llucmajor que assenyala la llarga cinglera que envolta la muntanya, fou fundada l’ermita de Sant Honorat, i molt a prop, el 1497, el santuari de Gràcia
graèllsia

Graèllsia
Miquel Ranea (cc-by-nc-4.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels lepidòpters de la família dels satúrnids, de 90 a 100 mm d’obertura alar i d’un color verd groguenc, un ocel acolorit i envoltat de negre enmig de cada ala, les antenes plomoses i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua curta.
Les fulles de pinassa i de pi roig són el seu aliment en fase d'eruga Vola durant la primavera La graèllsia presenta un acusat dimorfisme sexual el mascle té les antenes plomoses i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua excepcionalment llarga, mentre que la femella té les antenes filiformes i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua curta És una papallona, molt perseguida pels colleccionistes a causa de la seva raresa i la seva bellesa, que habita sobretot en els boscos de pi roig És una espècie endèmica del quadrant nord-oriental de la península Ibèrica i del…
gens
Història
A Roma, grup de diverses famílies que descendien d’un avantpassat comú.
La gens era un veritable clan que tenia el propi cap, un culte propi i un nom gentilici que portaven tots els seus membres La reunió dels caps patres de les famílies que formaven els poblats primitius donà origen a un consell d’ancians o senat A l’època etrusca les gentes augmentaren llur influència, constituïren el patriciat i posseïren el poder A la llarga, però, mantingueren lluites amb la plebs i les famílies menys importants minores i hagueren de claudicar i d’acceptar que la plebs adquirís drets polítics A partir d’aquest fet, la gens perdé la cohesió i la força…
Art Wolfe
Fotografia
Fotògraf nord-americà.
Es graduà en belles arts i en educació per a l’art a la Universitat de Washington el 1975 Tres anys més tard publicà el seu primer llibre, Indian Baskets of the Northwest Coast , i així començà una vida de dedicació a l’art, a la natura i a les cultures en ràpida regressió d’arreu del món El seu treball ha aparegut en revistes tan prestigioses com Smisonian , Life o National Geographic , i ha publicat una vintena llarga de llibres, entre els quals destaquen Le Grande Faune 1986, Light on the Land 1991, The Art of Photographing Nature 1993, Migrations 1994 i Tribes 1997 El 1996…
Jacqueline Martín Álvarez
Atletisme
Atleta, especialista en curses de mig fons i cros.
Fondista del Futbol Club Barcelona, fins el 2018 participà catorze vegades en els Campionats del Món de cros i vuit vegades en els Campionats d’Europa Fou tres vegades campiona d’Espanya, una en la distància llarga 2001 i dues en la curta 2004, 2005, i sis vegades campiona de Catalunya de cros individual Pel que fa a la pista, fou campiona de Catalunya de 5000 m 1997, 2008 i de 3000 m en pista coberta 1998, i campiona d’Espanya de 3000 m 1994, 2005 Fou medalla de plata en 3000 m en els Campionats Iberoamericans 2004 i participà en 10000 m en els campionats europeus 2010 A finals…
,
trencalòs

Trencalòs femella
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels vultúrids, de 100 a 110 cm, que és de color blanc rogenc al cap i les parts inferiors, bru negrenc a les superiors i la cua, amb el raquis de les rèmiges i les rectrius blanc, i té una ratlla negra des de darrere de cada ull fins al bec, a la base del qual pengen dos flocs de plomes negres.
Té els tarsos coberts de plomes fins als dits i la cua és llarga i marcadament cuneïforme a l’extrem S’alimenta de carronya, especialment de la pell i dels ossos, que s’empassa sencers o bé els deixa caure volant fins que es trenquen i se’n pot menjar els fragments i la medulla Nia en els forats més inaccessibles dels penya-segats i habita a les grans muntanyes i serralades de l’Àsia central i el N d’Àfrica, i també a Europa, on actualment és molt escàs i localitzat a Grècia, Albània, Bulgària, Còrsega, Sardenya, els Pirineus i la serra de Cazorla Les legislacions espanyola i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina