Resultats de la cerca
Es mostren 2492 resultats
Paul Reclus
Metge francès.
Fou un dels primers a introduir l’anestèsia local mitjançant la cocaïna Hom ha donat el seu nom malaltia de Reclus a una afecció quistosa de la glàndula mamària
Friedrich von Recklinghausen
Metge alemany.
Fou professor a les universitats de Königsberg, Würzburg i Estrasburg Alsàcia Descriví els canals del teixit connectiu que duen el seu nom i diverses malalties, com la neurofibromatosi múltiple Estudià també els histiòcits
Maurice Raynaud
Metge francès.
Fou professor a París Experimentà sobre les transfusions de sang, estudià la circulació de les extremitats i descriví la malaltia que duu el seu nom Publicà De l’asphyxie locale et de la gangrène symétrique des extrémités
Giovanni Rasori
Metge italià.
Fou professor a la Universitat de Pavia des del 1796 i de Milà des del 1800 Publicà diversos treballs mèdics i el 1799, basant-se en els estudis de John Brown, exposà la teoria dels contraestímuls, que concebia com unes substàncies d’acció contrària a la dels estímuls i que disminueixen l’excitabilitat
Bernardino Ramazzini
Metge italià.
Fou professor a les universitats de Mòdena i Pàdua Publicà De morbis artificium diatriba 1700, tractat on descriu diverses malalties professionals Pot ésser considerat com el creador de la medicina laboral analitzà malalties com la silicosi, la pneumoconiosi, emmetzinaments diversos, etc
Heinrich Quincke
Metge alemany.
Estudià les alteracions del metabolisme i fou el primer a utilitzar la punció lumbar per a extreure líquid cefalorraquidi 1891 És coneguda amb el seu nom una malaltia hereditària i familiar caracteritzada per un tipus d’edema angioneuròtic edema de Quincke, localitzat a la cara i de vegades estès a la glotis, que estudià el 1882
Rolf M. Zinkernagel
Medicina
Metge suís.
Llicenciat en medicina per la Universitat de Basilea, s’especialitzà en immunologia, camp en el qual desenvolupà importants recerques a l’Escola d’Investigació Mèdica John Curtin de Canberra, en collaboració amb PDoherty 1973-75 Posteriorment treballà en el departament d’immunologia de l’Institut d’Investigació de la Clínica Scripps de la Jolla Califòrnia fins el 1979 Des d’aquest any és professor del departament de patologia experimental i director de l’Institut d’Immunologia Experimental de la Universitat de Zuric Compartí amb PDoherty el premi Nobel de medicina i fisiologia…
Jaume Padrós i de Gaona
Oftalmologia
Metge oftalmòleg.
Llicenciat a Barcelona el 1907 i doctorat a Madrid, fou deixeble de Josep-Antoni Barraquer i Roviralta Membre de la Sociedad Hispanoamericana de Oftalmología, del 1914 al 1920 exercí a l’Uruguai, el Brasil i l’Argentina Escriví nombrosos articles, conferències i treballs científics i de divulgació en català, castellà i portuguès, entre els quals destaquen Como se ensinha a ophtalmologia en Catalunha 1918, Màximes d’Higiene Ocular 1919, L’úlcera serpiginosa de la còrnia 1918 i L’origen de les ulleres 1931 El 1930 fou ponent del Sisè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana
Bert Sakmann
Medicina
Metge alemany.
Estudià a Göttingen i després d’uns anys dedicat a la medicina general, inicià la seva tasca d’investigació a l’Institut Psiquiàtric Max Planck el 1969 Després d’una etapa a les universitats de Londres i de Göttingen, fou nomenat cap del departament de fisiologia cellular de l’Institut Max Planck de Heidelberg 1985 El 1991 rebé el premi Nobel de medicina compartit amb Erwin Neher pels seus treballs sobre fisiologia cellular, que han contribuït a la comprensió de diversos mecanismes patològics i al desenvolupament de diversos medicaments
Félix Vicq d’Azyr
Metge francès.
Al servei de Maria Antonieta i víctima de la Revolució, fou alhora clínic i anatomista, i ha estat considerat un dels fundadors de l’anatomia comparada, particularment pel seu llibre Système anatomique des quadrupèdes 1792
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina