Resultats de la cerca

Especialista en mig fons, desenvolupà tota la seva carrera al CN Barcelona Fou campió 1972, 1974 i subcampió 1975, 1976 de Catalunya dels 800 m i tres cops campió català dels 1500 m en pista coberta 1972, 1973, 1974 El 1976 fou subcampió d’Espanya dels 1500 m en pista coberta Superà dos cops el rècord de Catalunya dels 1500 m en pista coberta

Jugava de mig centre Procedent de l’Artiguense 1928-29, ingressà al RCD Espanyol 1929-30 Després jugà amb l’Atlètic Sabadell 1930-31, el Llevant 1931-32, el Castelló 1932-33, el Sants 1933-35, el Gavà 1935-36, l'Horta 1940-41 i el Tàrrega 1943-44 Jugà a prova amb el FC Barcelona 1932 Disputà dos partits amb la selecció catalana

S’inicià al Club Atlètic Laietà, en el qual milità tota la seva vida Entre el 1945 i el 1953 participà en diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya, principalment en proves de mig fons El 1952 obtingué el títol d’entrenador d’atletisme i entrà al collegi de jutges i cronometradors de la Federació Catalana d’Atletisme Fou directiu i gerent del Laietà 1982-88

L’edifici L’edifici, erigit en un paratge planer voltat de rouredes i pinedes, és un notable exemplar romànic, refet al segle XII i restaurat en 1970-73 El temple consta d’una sola nau capçada per un absis semicircular d’alçada i amplada gairebé similars a les de la nau Cobreix la nau una volta de canó de mig punt reforçada per dos arcs torals, i l’interior queda illuminat per quatre finestres, una oberta a l’absis, dues al mur sud i una a l’oest Totes quatre finestres, de doble esqueixada, presenten la mateixa estructura dos arcs de mig punt —l’extern adovellat i l’intern…

Situació Vista d’una de les sepultures poc després d’ésser excavada, amb els ossos que encara hi havia dintre Foto feta el 22 de novembre de 1981 JM Claret Aquesta necròpoli es troba al que en podríem anomenar sector ponentí del municipi de Mura, al costat mateix de Rocafort i Pont de Vilomara Long 1°54’10” - Lat 41°41’30” Per arribar-hi, hom surt del Pont de Vilomara en direcció a Rocafort i al cap d’alguns centenars de metres, al punt on la carretera travessa la riera de la Santa Creu, es desvia per un camí que segueix més o menys parallelament la riera esmentada i porta a la Casa Nova de…

Situació Església de planta rectangular, sense capçalera diferenciada, amb la porta al mur de migdia reoberta fa poc en restaurar-se l’edifici ECSA-JA Adell L’església de Sant Gil és al petit nucli de Riudovelles, situat en un turó al peu del qual es forma el torrent de Sant Gil Aquest poble era un agregat de l’antic municipi de la Figuerosa, annexat a Tàrrega l’any 1969 Mapa 34-14 361 Situació 31TCG501199 El poble de Riudovelles és a mig camí de Tàrrega a Guissona per la carretera L-310 MLIR Història La primera notícia sobre l’existència d’aquest temple és de l’any 1098, quan…

Situació Petita capella romànica de nau i absis, amb la façana de ponent molt transformada C Barbany-M R García La capella de la Mare de Déu del Pla es troba situada al peu de la carretera que va de les Franqueses a Cànoves, al quilòmetre 4,4, al costat de Can Viure, entre la parròquia de Corró d’Amunt i la de Marata Tenen la clau a la masia de Can Viure i a la rectoria de Marata Mapa L37-15393 Situació 31TDG438123 CBC-MRGP Història La primera notícia sobre aquesta capella és de l’any 1077, en què Ermengol Samarell, marit de Triutgarda, llega un sexter d’ordi a Santa Maria del Pla i fa deixes…

Situació Porta d’arc de mig punt i brancals monolítics que s’obre a l’extrem de ponent de la façana sud Imatge extreta de M Iglesias, Arquitectura románica Siglos X-XI, XII y XIII Arte religioso del Alto Aragón oriental L’ermita de Sant Climent és situada a sol ixent de la Pobla de Fontova, a la riba dreta del barranc de la Bodegueta i aigua avall de la casa Baiona, vora el casal fortificat dels Tovenya, actualment mig arruïnat Mapa 31-11 250 Situació 31TBG871816 S’hi arriba per una pista que surt de la Pobla de Fontova i segueix en direcció a la casa Baiona JBP-JAA…

Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’absis de la capella del castell de Cambrils L Prat Damunt un turó de la serralada del Bartolo Vell, sobre la solana de Sopenya, formant part del conjunt del castell de Cambrils, hi ha l’esglesiola de la Mare de Déu del Remei, lloc des del qual la naturalesa ofereix un esplèndid panorama a l’observador a migjorn el serrat de la Creu, que enllaça amb el de Morés, a ponent la roca de Medes, i a tramuntana la cinglera de Tartera Mapa 291M781 Situació 31TCG675664 Per anar-hi cal seguir el mateix camí de l’església de Sant Martí de Cambrils Una vegada…

Situació És davant la casa Capdevila de Sanç, versemblantment anomenada així de Sanç pel fet de tenir a la seva vora la capella, la denominació de la qual, pel cap baix des del segle XVIII, és Sant Pere de Capdevila Dins el municipi de Lladurs es troba al seu extrem nord-oriental A les seves envistes, per tramuntana, hi ha la mola de Lord Una vista de l’exterior de l’església L Prat Vista de l’interior de la nau, amb la volta esfondrada, amb la capçalera al fons A desgrat de la seva ruïna és interessant la distinció que traspua el seu aparell Arxiu Gavín Mapa 292M781 Situació 31TCG821619 Per…