Resultats de la cerca
Es mostren 20015 resultats
el Vendrell
Panoràmica de la vila del Vendrell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Baix Penedès, situat a la façana costanera, estès a la plana del Penedès i accidentat al sector oriental pels darrers contraforts del massís de Garraf i a l’occidental pels contraforts marítims del bloc del Gaià.
Situació i presentació Confronta al N amb els termes d’Albinyana i de Santa Oliva, a l’E amb Bellvei i Calafell, al s amb la Mar Mediterrània i a l’W amb el terme de Roda de Berà Tarragonès i per un punt, al NW, amb Bonastre El municipi comprèn, a més de la vila del Vendrell, que n’és el cap, els barris marítims de Sant Salvador, Coma-ruga i del Francàs, els barris de l’Estació de Sant Vicenç de Calders i del Sector del Sanatori, el poble de Sant Vicenç de Calders i nombroses urbanitzacionsEl nom del municipi prové del llatí venerellus, diminutiu de venere Venus, nom de persona que a l’època…
depressió de l’Ebre
Depressió de l’Ebre
© Fototeca.cat
Depressió
Gran depressió que s’estén al nord-est de la península Ibèrica, de forma lleugerament triangular, limitada pels Pirineus, per la serralada Ibèrica i pel Sistema Mediterrani Català.
La geografia Comprèn una bona part d’Aragó, del País Basc, de Catalunya i les terres castellanes de La Rioja, però la delimitació exacta és funció del criteri que hom empri La més coneguda és la que es basa en criteris litològics, que no coincideix amb la conca de l’Ebre, que inclou les capçaleres muntanyenques Més restringides són les concepcions tectòniques sector central o climatològiques, com l’emprada per Lautensach Encara és més evident la contradicció amb els arguments històrics, per als quals no existeix tal unitat La depressió com a tal existeix des del Terciari Durant el Primari i…
passar la nuada
Indústria tèxtil
Fer passar una nuada de l’ordit pels lliços i per la pua.
vibrissa
Anatomia animal
Mastologia
Cadascun dels pèls tàctils que solen tenir els mamífers al voltant del musell.
xifla
Oficis manuals
Eina de tall emprada pels enquadernadors i pelsguanters per a aprimar les pells.
anglòman | anglòmana
Que té una admiració exagerada pels costums, les institucions, les modes, etc, anglesos.
escaire
Oficis manuals
Gúbia que forma angle recte emprada pels fusters per a fer forats quadrats.
objecte
Filosofia
Allò que és o pot ésser conegut pels sentits o per l’enteniment.
Com a contraposat a subjecte, l'objecte pot ésser entès en un sentit realista la cosa existent amb independència que sigui coneguda, fenomenològic la cosa en tant que coneguda o cognoscible, idealista la cosa com a establerta i configurada per l'esperit o subjectivista la cosa que hom es representa o pensa, sense, però, que existeixi realment Així mateix, l'anomenada teoria de l’objecte sol distingir diversos tipus d'objecte els objectes reals físics o psíquics, els objectes ideals inespacials, intemporals i mancats d'interacció objectes matemàtics, relacions ideals, etc, l'objecte l'ésser…
parasanga
Història
Mesura itinerària d’origen persa, adoptada pels grecs i equivalent a 30 estadis.
Fou coneguda també en el món islàmic medieval
piolet
Piolet
Esport
Excursionisme
Estri en forma de pic, emprat pels alpinistes en les ascensions sobre glaç.
El mànec, de 75-80 cm de llarg, és generalment de fusta o bé de fibres artificials a fi de fer-lo més lleuger la pala i el pic són d’acer Serveix com a mitjà de progressió tallant preses i graons en el glaç i com a mitjà d’assegurança passant la corda a l’entorn del mànec clavat a la neu