Resultats de la cerca

Començà la seva activitat literària amb una sèrie de novelles, que no tingueren gaire èxit A partir del 1720 es dedicà a la producció teatral comèdies moralitzadores i satíriques L’île des esclaves , 1725 L’île de la raison , 1727 i comèdies d’anàlisi, més interessants que les anteriors La surprise de l’amour , 1722 La seconde surprise de l’amour , 1727 La millor, però, és Le jeu de l’amour et du hasard 1730 Fou també autor de dues novelles importants La vie de Marianne , 1731 Le paysan parvenu , 1735, en les quals són més importants les reflexions de l’autor que no pas l’anècdota i el seu…

Estudià la ressonància, la vibració i l’acció de la calor i de la pressió sobre els líquids Inventà la sirena 1819, i demostrà que el so és produït per vibracions regulars d’un medi líquid o gasós Experimentà que, més enllà d’una certa temperatura, un líquid contingut en un recipient hermèticament tancat es pot transformar íntegrament en vapor Determinà les temperatures i les pressions crítiques de l’èter i de l’alcohol

De família rica jueva, estudià lletres, participà en la Primera Guerra Mundial i en el període d’entreguerres fou una figura destacada en els ambients intellectuals parisencs Publicà assaigs violents, com Mort de la pensée bourgeoise 1929 i Mort de la morale bourgeoise 1930 i dirigí el setmanari Marianne 1932-37, des d’on lluità pels seus ideals pacifistes i contra la societat industrial Posteriors són Histoire de l’Europe 1946-47, Péril de la culture 1948, Sylvia 1952, el llibre autobiogràfic més conegut La France réelle 1958, Le virage 1972 Tanmateix la seva obra millor, pòstuma, és el…

Començà la carrera amb el grup naturalista dels Goncourt Més endavant, situat en el corrent decadentista de la fi del s XIX, descriví a À rebours 1884 l’aventura d’un home que viu d’esquena a la societat moderna, massa prosaica La seva producció posterior — L’oblat 1904 i La cathédrale 1905— palesa una vocació religiosa aferrissada, que més tard evolucionà cap un desengany místic

Estudià amb el seu pare, François-Joseph Hérold, amb J-LAdam i ENMéhul El 1812 fou premi de Roma Dedicat principalment a l’òpera còmica, assolí un èxit sorollós amb Zampa, ou la fiancée de marbre 1831, l’obertura de la qual encara s’interpreta Assolí un nou èxit amb Le Pré-aux-Clercs 1832 També escriví ballets, música simfònica i de cambra

Especialista en micologia, l’any 1932 dirigí la campanya de tardor del Pla Quinquennal Micològic de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona, durant la qual recorregué gran part del Principat, des del Puigmal i l’Alt Empordà fins al Bages i les muntanyes de Prades Fruit d’aquestes exploracions foren els seus Fungi iberici Observations sur la flore mycologique catalane , on descrivia nou espècies noves i mencionava per primer cop a Catalunya cent setanta-cinc espècies de fongs Posteriorment publicà Les champignons d’Europe 1957 i Les champignons toxiques et hallucinogènes Els darrers anys…

Conservador del Louvre 1938-40 i director 1940 i secretari general 1941-44 de belles arts a França, escriví Littérature et peinture en France du XVII e au XX e siècle 1963, Naissance, vie et mort des styles 1966 i L’artiste et son oeuvre 1972

Membre de la Société Géologique de France durant 60 anys, és considerat un dels fundador de la geografia física Escriví, entre altres obres, Les formes du terrain 1888, en collaboració amb Gde la Noë, i Le Jura 1936

Orfe de mare a quatre anys, la solitud d’una infància marcada per la rigidesa de la seva madrastra determinà en ell una experiència existencial que és palesa en tota la seva obra Participà, amb Lovelle i Le Senne, en el moviment de la filosofia de l’esperit, i el seu pensament filosòfic —que, després d’un apropament inicial a l’idealisme, es caracteritzà per l’oposició més rotunda a tot sistema— fou configurat fonamentalment en forma de diari, iniciat el 1912 Marcel, malalt, era aleshores en un sanatori suís i donat a conèixer a partir del 1926, amb diversos noms La seva producció dramàtica —…

Estudià amb el violista Sainte-Colombe i amb GBLulli Actuà a la cort de Lluís XIV 1676-1715 i de Lluís XV 1715-25 i estrenà amb gran èxit les òperes Alcide 1693, escrita en collaboració amb Lulli, Ariane et Bacchus 1696, Alcyone 1706 i Sémelé 1709 Deixà unes sis-centes cinquanta peces instrumentals