Resultats de la cerca
Es mostren 2016 resultats
Felip de Bèlgica

Felip de Bèlgica
Història
Política
Rei dels belgues.
Fill d’ Albert II de Bèlgica i de Paola Ruffo di Calabria Casat el 1999 amb l’aristòcrata flamenca Matilde d’Udekem d’Acoz, el matrimoni ha tingut quatre fills Elisabet 2001, Gabriel 2003, Manuel 2005 i Elionor 2008 Graduat a la Reial Escola Militar de Brusselles 1980, posteriorment estudià ciències polítiques a les universitats d’Oxford i de Stanford Califòrnia, on obtingué el Màster en Ciències Polítiques 1985 Duc de Brabant, el 1993 fou declarat príncep hereu Accedí al tron en abdicar el seu pare 21 de juliol de 2013
ducat de Curlàndia
Història
Territori constituït el 1561 com a ducat vassall de Polònia i hereditari en la família Ketteler.
En fou el primer duc Gotard I Ketteler Gotard I de Curlàndia mort el 1587 En morir 1737 el seu besnet el duc Ferran I, sense fills, la vídua de l‘anterior duc, Frederic Guillem I mort el 1711, que també n’havia estat duquessa propietària i que esdevingué després tsarina de Rússia Anna I Ivanovna, donà el ducat al seu favorit Ernest Joan I de Curlàndia , comte i príncep de Biron mort el 1772 El fill d’aquest, el duc Pere I, vengué el ducat 1795 a Rússia
Broglie
Família originària de Carrea (actualment Chieri), al Piemont, l’estirp coneguda de la qual és Huberto Gribaldi de Broglia
(1256).
El 1643 François de Broglie 1611-56 fou investit pel duc de Savoia del comtat de Revel El 1660 adquiriren la senyoria de Dormans, erigida en marquesat el 1671 François-Marie de Broglie mort el 1745 fou creat duc de Broglie pel rei de França el 1742, i el seu fill, Victor-François de Broglie París, 1718-1804, mariscal de França, fou creat príncep del Sacre Imperi Fill seu fou Achille-Victor de Broglie , titulat duc, igual com el seu fill Jacques-Victor de Broglie 1821-1901, polític monàrquic, legitimista i historiador
senyories de Nàuplia i Argos
Història
Territori de l’imperi llatí de Constantinoble centrat en les dues ciutats homònimes, de Morea.
Fou un feu vassall dels prínceps d’Ocàia concedit pel príncep Jofre I a Ot de La Roche, senyor d’Atenes, el 1212 El 1308 passà als Brienne, i quan aquests perderen el ducat d’Atenes, conquerit pels catalans el 1311, es retiraren a l’únic feu que els restava Nàuplia i Argos El 1356 passà als Enghieu, i la darrera representant del llinatge, Maria d’Enghieu, quan el 1388 restà vídua del venecià Pietro Corvaro, incapaç de defensar-se contra els turcs, hagué de vendre Nàuplia i Argos a la república veneciana
La Rochefoucauld
Llinatge noble francès originari d’Angoumois que es remunta al segle XI, amb Foucauld, senyor de la Roche.
Entre els seus membres es destacà François de la Roche 1494-1517, comte el 1515, que creà la tradició de donar el nom de François als primogènits Els seus descendents, al segle XVI, es feren partidaris de la Reforma, i François III, príncep de Marcillac, fou una víctima de la nit de Sant Bartomeu 1572 La família tornà al catolicisme amb François V 1588-1650, duc i par de França 1622 i president del consell del rei 1622-24 Fou un destacat escriptor el seu fill François VI de La Rochefoucauld
Luigi Reggio e Branciforte
Història
Militar
Política
Militar i polític italià.
Quart príncep de Campofiorito i gran d’Espanya Entrà al servei de Felip V i fou capità general de Biscaia i, més tard 1721-37, de València Residí al Real i hi creà una capella de música, dirigida per Francesco Corradini, amb la qual organitzà les primeres representacions d’òpera conegudes a València 1727 o 1728, que repetí en anys successius el 1731 en ocasió de l’estada a València del futur Carles III i que aviat hom representà per al públic al Corral de l’Olivera des del 1729
Rodrigo de Rebolledo
Història
Noble castellà al servei de Joan II de Catalunya-Aragó, el qual el nomenà camarlenc, i de qui fou un dels consellers més influents, alhora que un dels personatges més odiats pels partidaris de Carles de Viana.
En entrar aquest a Barcelona el 1461 fou efectivament bescantat públicament pels carrers El 1462 intervingué en el setge i presa de Tarragona, que restà sota el seu comandament, i formà part de la diputació reialista que s’hi establí l’any següent Mentor de l’infant Ferran futur Ferran II, fou fet presoner a la batalla de Viladamat 1467 i rescatat pel seu nebot Ferran de Rebolledo, que havia estat guardià del príncep de Viana, per deu mil florins Fou el genearca dels Girón de Rebolledo del Principat de Catalunya i de València
Torcuato Fernández-Miranda y Hevia
Història
Política
Polític asturià.
Oficial de les tropes franquistes durant la guerra civil, fou més tard un dels preceptors més influents del príncep Joan Carles de Borbó Ministre secretari general del Movimiento des del 1969, i vicepresident del govern entre el juny del 1973 i el gener del 1974, a partir del desembre del 1975 ocupà la presidència de les Corts i del Consell del Regne, des d’on impulsà l’autodissolució d’aquestes institucions i el desmantellament formal del franquisme, obrint pas a la reforma política Dimití al maig del 1977, i rebé el ducat de Fernández Miranda
Barbiano di Belgioioso
Família feudal milanesa originària de la Romanya, la filiació de la qual es remunta al condottiere
Alidosio, comte de Cuneo, pare del famós capità Alberico da Barbiano, comte de Cuneo, mort el 1365.
Obtingueren del papa el comtat de Lugo 1411, i del duc de Milà el comtat de Belgioioso 1431, nom que uniren al cognom propi Foren patricis de Milà des del 1456 i prínceps del Sacre Imperi amb la denominació de Barbiano di Belgioioso des del 1769 Per raó del matrimoni 1757 del príncep Alberico Barbiano di Belgioioso amb Anna Ricciarda d’Este, hereva dels marquesos de San Martino, llurs descendents foren autoritzats 1775 pel duc de Mòdena a portar el cognom i el títol de prínceps Barbiano di Belgioioso-Este
Beatriu I dels Països Baixos

Beatriu I dels Països Baixos (2010)
© RVD / Vincent Mentzel
Política
Reina dels Països Baixos del 30 d’abril de 1980 al 30 d’abril de 2013.
Pertanyent a la Casa d’Orange-Nassau, és filla de la reina Juliana I i del príncep Bernat de Lippe-Biesterfeld Graduada en dret per la Universitat de Leiden 1961, fou designada princesa hereva el 1948 El 1966 es casà amb el diplomàtic alemany Claus von Amsberg, amb qui ha tingut tres fills, Guillem Alexandre, Joan Frisó i Constantí, i del qual enviudà l’any 2002 Abdicà el 30 d’abril de 2013 en el seu fill Guillem Alexandre , i posteriorment el seu títol oficial fou el de Princesa Beatriu dels Països Baixos
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina