Resultats de la cerca
Es mostren 4950 resultats
Francesc Solsona
Història del dret
Jurisconsult.
Notari públic i catedràtic de la Universitat de Barcelona És autor de Stilus capibrevandi 1547, que dedicà al bisbe d’Elna Miquel Despuig en les reedicions del 1561 i el 1594 figura també un apèndix, en català, sobre les festes i dies feriats de l’audiència La seva obra principal és Lucerna laudemiorum omnia emphiteuseos iura complectens 1556, 1575, que és encara una autoritat en matèria emfitèutica
Boleslaw Barlog
Teatre
Director teatral i realitzador cinematogràfic alemany.
Començà la seva activitat a la Volksbühne de Berlín, dirigí el Schlossparktheater de Berlín i fou director del Schiller-Theater en 1950-72, on realitzà muntatges memorables de Schiller Wilhelm Tell , 1951, Goethe Faust , 1954 i Lessing Nathan der Weise , ‘Nathan el savi’, 1962 Sovint atacat per una crítica precipitada, fou un dels primers a donar a conèixer SBeckett i EAlbee al públic alemany
François Bloch-Lainé
Economia
Economista francès.
El 1936 ingressà al ministeri de finances, i durant l’ocupació alemanya fou actiu a la resistència Posteriorment, continuà la seva carrera com a alt funcionari i fou director del tresor públic, de la caixa de dipòsits 1952-67 i del Crédit Lyonnais 1967-74 És autor de Pour une réforme de l’enterprise 1963 i À la recherche d’une économie concertée 1965
James Maitland
Economia
Economista escocès.
Comte de Lauderdale Membre del parlament 1780-89 i fundador de la Societat d’Amics del País 1792, publicà An Inquire into the Nature and Origin of Public Wealth 1804, rèplica a l’ortodòxia clàssica, la qual defensà, però, en matèria de política econòmica Es pronuncià per una teoria del valor basada en la utilitat i tractà el problema de l’excés d’oferta de béns
Grenada 2012
Estat
La lenta recuperació del turisme i l'agricultura va ajudar que es consolidés l'estabilitat econòmica i que se superés el sotrac que la crisi internacional va produir El creixement del PIB, però, encara va ser feble, entorn de l'1,9%, mentre que el pes del deute públic continua desequilibrant les finances públiques i fa que els ajuts de l'FMI siguin necessaris
Manel Cubedo i Capella
Literatura catalana
Dramaturg i guionista.
Director i actor de doblatge, s’ha especialitzat en el teatre per a infants, particularment en la formació d’actors En collaboració amb Rodolf Sirera, ha publicat El teatre a l’escola 1989 Ha fet nombroses adaptacions i muntatges per a aquest públic i ha publicat El Drac 1995, Teatre per a més de quatre 1995 i la narració El clot del dimoni 1998
Agnès de Pacs
Filosofia
Història
Fundadora d’una càtedra lul·liana a Mallorca.
Vídua del ciutadà de Mallorca Nicolau de Quint, el 1481 instituí a la catedral de Mallorca l’ensenyament públic del lullisme amb un benefici de cent lliures anuals i designà com a primer titular Pere Daguí En un codicil del 1485 nomenà el seu nebot Esperandéu Espanyol, canonge de la seu, com a marmessor per a tenir cura del proveïment de l’esmentada càtedra
Jaume Pujol i Santpol
Cronologia
Història
Historiografia catalana
Cronista.
Estudià retòrica i filosofia, fou notari públic de Mallorca 1621, escrivà de Baltasar de Borja i de Juan de Santander, i arxiver perpetu de Palma 1644 Deixà inèdites unes Memòries diàries del 1612 al 1647, on trobem notícies de caràcter civil, amb predomini de les que fan referència a esdeveniments luctuosos Àlvar Campaner i Guillem Terrassa se’n serviren per a les seves obres històriques
,
Àustria 2011
Estat
L’Erste Bank, la segona entitat financera austríaca, va anunciar pèrdues multimilionàries a causa del deute europeu © Erste Bank El conflicte pels drets lingüístics de la minoria eslovena a la regió austríaca de Caríntia va arribar a la fi després de l’acord assolit entre el secretari d’Estat austríac, el cap de Govern regional de Caríntia i els representants de la minoria eslovena L’acord, que permet posar fi a 56 anys de conflicte, va consistir en la installació d’un seguit de cartells en eslovè prop de la frontera amb Eslovènia i fer que aquesta llengua sigui cooficial en dues localitats…
tribuna
Arquitectura
Lloc elevat, en forma de llotja o galeria, situat normalment a una certa altura de les parets perimetrals d’una sala, des d’on el públic, o una certa categoria de públic —periodistes, diplomàtics, etc—, assisteix a una assemblea.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina