Resultats de la cerca

Els bromats són obtinguts per oxidació electrolítica dels bromurs o per reacció del brom amb un hidròxid o carbonat en medi aquós Hom els empra a causa de llurs propietats oxidants com a milloradors de panificació i en anàlisi química

Dèbilment soluble en aigua, tot i que és l’hidròxid més soluble dels metalls alcalinoterris Les seves solucions tenen un marcat caràcter alcalí i hom les empra en l’anàlisi química quan vol disposar d’una base forta exempta de carbonat

L’ampliació de les seves activitats inicials refinats vers l’extracció de petroli, la petroquímica i la química forçà una reorganització i el canvi de nom el 1970 Té jaciments als EUA, Nigèria, península d’Aràbia i la mar del Nord

Estudià amb Wöhler i Hofmann i fou ajudant de Kekulé Investigà els composts aromàtics, els azo i diazo, els que contenen carboni asimètric, els terpens i llur importància en les vitamines i hormones El 1910 rebé el premi Nobel de química

Estudià el sistema solar i els isòtops i l’estructura atòmica Descobrí el deuteri o hidrogen pesant i l’aigua pesant, per la qual cosa rebé el premi Nobel de química el 1934 Treballà en la preparació de la bomba atòmica

Professor a Christiania, Tübingen i Würzburg, treballà amb Liebig i Knoop Féu estudis sobre la bilis, l’àcid làctic, la xantina, els aminoàcids, etc Publicà Lehrbuch der Chemie ‘Manual de química’, 1851, basat en l’obra de Regnault, ampliada i comentada

Professor a la Universitat de Kyoto, compartí el premi Nobel de química del 1981 amb R Hoffmann , pels seus treballs d’aplicació de la mecànica quàntica a l’estudi dels orbitals fronterers en relació amb la reactivitat de les molècules

Professor a la Technische Universität de Munic, recercà sobre composts organometàllics, complexos metallπ de les olefines, complexos de carbè amb metalls, composts en sandvitx del tipus dels ferrocens, etc Compartí el premi Nobel de química del 1973 amb E Wilkinson

Fou professor a les universitats de Durham 1920 i de Birmingham 1925 Determinà la constitució de la vitamina C i la sintetitzà per primer cop 1933, per la qual cosa compartí el premi Nobel de química del 1937 amb PKarrer

Treballà amb WRamsay i ERutherford Féu investigacions atòmiques i descobrí el radiotori, el mesotori i, amb LMeitner, el protoactini Formulà, amb Strassmann, la teoria de la fissió de l’urani, per la qual rebé el premi Nobel de química el 1945