Resultats de la cerca

Professor de física experimental a la Universitat de Cambridge i de química a la Royal Institution de Londres Les investigacions més importants de Dewar fan referència a la liqüefacció de gasos i a l’estudi de les temperatures pròximes al zero absolut El 1891 construí una màquina per a produir oxigen líquid en gran quantitat i aquell mateix any demostrà el caràcter magnètic de l’ozó i l’oxigen líquids Inventà l’ampolla o vas Dewar 1892 El 1898 aconseguí de liquar l’hidrogen i l’heli, i el 1899 obtingué hidrogen sòlid

Es distingí pels seus estudis sobre lògica i semiòtica, en els quals coincideix parcialment amb NChomsky en considerar que és possible de formular una teoria dels llenguatges naturals Elaborà també una semàntica d’algunes expressions de la lògica formal, com ara les que fan referència al concepte de necessitat Entre els seus estudis destaquen Contributions to the Axiomatic Foundations of Set Theory 1957, Logical Necessity, Physical Necessity, Ethics and Quantifiers 1960, Pragmatics 1968, i les recopilacions pòstumes dels seus articles en els volums Formal Philosophy 1974 i…

La partida i antiga quadra de Talarn, a ponent del terme municipal, és coneguda des de l’any 1047 L’única referència a l’existència d’una església en aquesta quadra La proporciona un testament de l’any 1194, en el qual Bernat de Talarn, entre altres llegats, féu un donatiu de 6 sous al clergue que vivia a Talarn i cedí a la canònica de Solsona el delme de Talarn Actualment a Talarn hi ha les ruïnes d’una capella, al turó de Sant Ermengol, que podrien correspondre a l’antiga església del lloc

El “ castro et villa de Pradinaç ” fou requerit l’any 1313 per Ot de Montcada, com a tutor de Pere Galceran de Pinós, al comte d’Urgell, per qui el tenia en feu, juntament amb els altres castells i llocs de la vall de Lavansa Aquests llocs i castells són els mateixos que l’any 1371 Pere Galceran de Pinós venia al capítol de la Seu d’Urgell No s’ha trobat cap més notícia ni referència documental del lloc o de la parròquia de Padrinàs que pugui aportar informació sobre la seva església

Ben pocs són els documents que fan referència a aquesta capella Al nostre entendre deu ser situada al mateix indret on al final del segle X hi devia haver l’església de Sant Martí, la qual donà nom al castell termenat de Sant Martí Sarroca, i al llinatge que el senyorejà En quedar inservible, se n’edificà un altre al mateix lloc d’estil gòtic i sota l’advocació de sant Joan El portal de l’actual església és adovellat amb arcs de mig punt, i les dovelles de les voltes són orlades

En l’acta de consagració de la Seu d’Urgell ja s’esmenta, com a parròquia de la vall de Siarb, Serbaos , segurament una referència a aquesta església És en un document del 1010, en la confirmarció feta pel bisbe Ermengol a favor de la canònica d’Urgell de les parròquies i esglésies de la vall de Siarb, on s’especifica l’advocació d’aquesta l’església, Sant Cugat de Servobavoso , de la qual no tenim més notícies, ni documentals ni arqueològiques, que permetin d’establir el lloc on va ser construïda

En la venda de la vila de Sensui al monestir de Sant Genís de Bellera, datada l’any 840, la vila de Vilanova apareix com a límit, a tramuntana, de la vila de Sensui Referència que és repeteix en un altre document vinculat també a Sant Genís de Bellera del 923 Hom desconeix l’advocació que tenia l’església d’aquesta vila, que s’identifica amb l’actual mas de Vilanova, i que podria ésser l’antecedent de l’actual església de Sant Joaquim, construïda amb posterioritat a aquestes dates

En l’acta de consagració de l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins, de l’any 1080, entre els nombrosos béns amb què fou dotada s’esmenta l’església de Sant Martí “ que est in campo Lordani ” Dins del terme més proper al castell de Llordà és trobaven dues esglésies dedicades a sant Martí, Sant Martí dels Masos de Sant Martí i Sant Martí de Siall —església annexa de Llordà esmentada l’any 1904, ara desapareguda— Cal suposar que el document del 1080 feia referència a una d’aquestes dues esglésies

Són poques les notícies conegudes sobre aquest castell Un únic document del segle XI fa referència al castell de Tella, que sembla localitzar-se a la parròquia de Peracalç, al sud-est del terme de l’antic municipi de Montcortès L’any 1071 els marmessors de Ramon Miró donaren a la canònica de Santa Maria i Sant Ermengol de la Seu d’Urgell els alous que tenia al mont Perella, al terme del castell de Tella “ ipso castro que vocatur Tella ”, és a dir, l’església de Sant Llorenç, situada a la parròquia de Peracalç

Adoptà el pseudònim en honor a un líder comunista, i el sobrenom suposadament fa referència a la seva punteria De família humil, ja de molt jove s’uní a les milícies camperoles que s’enfrontaven als paramilitars dels terratinents i, a partir d’una difusa ideologia liberal, des dels anys seixanta s’adherí al comunisme, i el 1966 fundà les Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia, principal grup guerriller colombià, enfrontat a l’exèrcit i del qual fou el principal dirigent fins a la mort possiblement per causes naturals