Resultats de la cerca
Es mostren 3157 resultats
camamilla de muntanya
Camamilla de muntanya
Simonjoan (CC BY-SA 4.0)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de rizoma perenne, tija ascendent i fulles lanceolades, dentades, i flors en capítols blancs, reunides en corimbe simple.
Viu en prats i llocs humits del Pirineu Hom en feia servir el rizoma polvoritzat com a esternutatori, i per a calmar el mal de cap
camamilla borda
Camamilla borda
Udo Schmidt (cc-by-sa-2.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, semblant a la camamilla, de tija pubescent, de 10 a 40 cm d’alçada, amb fulles molt dividides, i capítols de botó groc i lígules blanques, solitaris sobre peduncles llargs.
És una planta pobra en essències, que creix en terres conreades i guarets
camamilla americana
Camamilla americana
Paul Venter (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de fins a 1 m d’alçada, erecta, amb fulles imparipinnades, de folíols serrats i flors grogues reunides en capítols amb involucre cilindroide, allargat i glandulós.
Desprenen una aroma forta, poc agradable, a causa de llur contingut en terpens diversos ocimè i altres essències, que en fan una planta de propietats antifúngiques, antisèptiques i insecticides
bavosa roja
Bavosa roja
Frédéric Pointel (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Bavosa de color grisenc, blanquinós al ventre i amb taques verticals fosques.
Té un apèndix dèrmic ramificat entre els ulls Pot arribar als 30 cm de llargada
borm blau
Borm blau
tato grasso (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Cnidari pelàgic de l’ordre de les discomeduses, d’ombrel·la en forma de cúpula, que pot atènyer fins a 60 cm de diàmetre; és de color blanquinós o groguenc, amb la vora perifèrica blavosa.
La boca és substituïda per nombrosos ostíols petits, que impedeixen l’entrada de grans preses Viu a l’Atlàntic i a la Mediterrània
bolet de xop
bolet de xop
zaca (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet gros (fins a 50 cm de diàmetre), de la família de les tricolomatàcies, de barret en forma d’embut, de color ocre clar, de peu gruixut i de carn blanca, d’olor de fruites (cianhídrica), comestible, propi de rouredes, fagedes, etc.
bolet de noguer
bolet de noguer
Beloradew (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Gran bolet de soca, de la família de les poliporàcies, de barret reniforme o circular, groguenc i cobert d’esquames marrons, amb tubs grossos, irregulars, decurrents sobre el peu, que és excèntric i negrós a la base.
A la primavera apareix en flotes sobre freixes i altres planifolis, els quals parasita Quan és tendre és comestible, però poc apreciat
herba prima
Herba prima
Amadej Trnkoczy (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les rubiàcies, de tiges primes, amb fulles linears en verticils de quatre i amb flors de color de rosa disposades en inflorescències paniculars.
Es fa en terrenys calcaris secs i pedregosos En medicina popular és emprada com a diürètic, contra els càlculs de la bufeta i contra l’angina
herba freixurera
Herba freixurera
Bernd Haynold (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Hepàtica tal·losa, de l’ordre de les marcancials, amb els esporangis disposats en òrgans especials pedicel·lats.
Creix sobre els marges humits dels torrents i és freqüent a l’Europa central, però rara a Catalunya
herba freixurera
Herba freixurera
Amadej Trnkoczy (cc-by-nc-sa)
Micologia
Liquen, de l’ordre de les ciclocarpals, en forma d’amples làmines lobulades que es fa sobre troncs d’arbres, a les regions fredes i a muntanya.
Pel seu aspecte, hom l’emprava contra afeccions pulmonars