Resultats de la cerca
Es mostren 3154 resultats
merla blava
Merla blava
Imran Shah (CC BY-SA 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 20 cm, que té (el mascle) el plomatge d’un blau grisenc; la femella el té brunenc, amb les parts inferiors llistades.
Habita a Europa, a tota la península Ibèrica, a Occitània, a Itàlia, a la costa dàlmata, a Grècia i a totes les illes mediterrànies
llora aspra
Llora aspra
Jerzy Opiola (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 5 a 15 cm de diàmetre i de tons olivacis o violacis, de làmines blanques i de cama voluminosa i blanca.
És comestible i és comú en tota mena de boscs
llimoner dolç
llimoner dolç
James Steakley (CC BY-SA 3.0)
Botànica
Agronomia
Arbre molt semblant al llimoner, però de flors d’un blanc pur, de la família de les rutàcies.
Els seus fruits són anomenats llimones dolces
llangardaix
Llangardaix comú
Bernard Dupont (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Gènere de rèptils escatosos del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, de mides superiors als 30 cm de llargada, quan són adults, puix que les espècies bastant inferiors a aquesta mida reben el nom de sargantanes.
Tenen el dors cobert d’escates petites, arrodonides i juxtaposades El llangardaix comú o ocellat Llepida ateny uns 60-75 cm de llargada, té el dors verd fosc amb taques negres i els costats adornats amb una vistosa filera d’ocels blancs Habita en llocs àrids, en brolles i garrigues Es nodreix d’insectes, fruits i vertebrats de petita grandària, com granotes, sargantanes, ratolins, musaranyes, etc És completament inofensiu Durant l’hivern entra en letargia És freqüent al SW d’Europa, i comú als Països Catalans El llangardaix verd o lluert Lviridis ateny uns 35-50 cm de llargada i és de…
salze reticulat
Salze reticulat
Bernd Haynold (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbust molt baix, arrapat al sòl, de la família de les salicàcies, de fulles ovals, endurides i d’un verd fosc, i d’aments cilíndrics.
Es fa a la tundra àrtica i a l’estatge alpí de les serralades europees
ocell republicà
ocell republicà
Bernard DUPONT (CC BY-SA 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família del ploceids, d’uns 13 cm de llargada, bec llarg i comprimit lateralment, potes robustes, dits llargs, ales llargues i apuntades, cua ampla i truncada, cara i coll de color negre, ventre terrós lleonat i dors bru.
Viu en comunitats de 800-1000 individus —d’on li ve el nom—, que fan un niu comú penjat d’una gran branca d’un arbre, format en realitat per la unió de molts nius familiars, fets d’herbes i amb un sostre comú de palla El niu comú té passadissos i galeries que comuniquen amb nombroses entrades Habiten en els boscs d’acàcies del sud d’Àfrica
rata dormidora
Rata dormidora grisa
(cc-by-sa-2.5) Azay
Zoologia
Nom donat a alguns rosegadors pertanyents a la família dels glírids, de petites dimensions, amb la cua bastant llarga i molt pilosa, quatre dits a les potes anteriors i cinc a les posteriors, i dentadura amb una dent incisiva a cada mandíbula, cap ullal, una premolar i tres molars.
Són nocturns, es nodreixen preferentment de fruita, tenen costums arborícoles i gregaris i presenten una letargia hivernal prolongada La rata dormidora grisa o liró Glis glis , d’uns 13-19 cm, de pelatge grisós argentat per sobre i d’orelles petites, habita en boscs de roures i d’altres arbres de fulla caduca, jardins, parcs i camps de fruiters o d’avellaners És comuna a gairebé tot Europa, llevat d’Escandinàvia, la Gran Bretanya i Irlanda i una gran part de la península Ibèrica És freqüent als Països Catalans La rata dormidora rogenca o liró Muscardinus avellanarius , més petita 7-9 cm,…
màquina rampinadora
Màquina rampinadora
(CC BY-SA 2.0) Eli Duke
Agronomia
Màquina agrícola que consisteix, bàsicament, en un bastiment muntat damunt dues rodes i proveït de dents corbes que és arrossegat per animals o, més generalment, per un tractor i que serveix per a rampinar.
També pot consistir en uns grans discs proveïts de dents muntats en un bastiment inclinat respecte a la direcció d’avanç del tractor que el porta muntat al davant
pebrots de ruc
Pebrots de ruc
Stefan.lefnaer (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les resedàcies, de 20 a 40 cm d’alçada, de fulles espatulades o pinnatipartides, de flors blanquinoses, arranjades en raïms, i de fruits capsulars penjants.
Es fa en vinyes, garroferars, vores de camins, etc, a la regió mediterrània
pebrer bord
Pebrer bord
Georges Jansoone (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Arbre perennifoli de la família de les anacardiàcies, dioic, resinífer, de 6 a 10 m d’alt, de fulles pinnaticompostes, amb folíols linears, de flors petites, blanquinoses i paniculades, i de fruits rosats, semblants, en la mida i en el gust, a grans de pebre.
D’origen sudamericà, és molt comú als Països Catalans, en jardins i passeigs de les contrades d’hivern temperat