Resultats de la cerca

Les bases de Barcelona en Comú donen suport al pacte amb el Partit dels Socialistes de Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona Amb una participació del 27,59%, els militants aproven amb el 62% de suport el preacord del dia 13 pel qual el socialista Jaume Collboni, al capdavant de la tinència d’alcaldia d’Empresa, Cultura i Innovació, resta com a tercer home fort del consistori, darrere de l’alcaldessa Ada Colau i el tinent d’Economia, Treball i Planificació Estratègica, Gerardo Pisarello

Joaquín Almunia, el candidat derrotat per Josep Borrell en les eleccions primàries del 1998, és designat candidat a la presidència del Govern espanyol amb el 94% dels vots del comitè nacional del PSOE El corrent Esquerra Socialista és l’únic que s’oposa a la designació d’Almunia, mentre els sectors “guerristes” donen un “suport crític” al candidat Després de la votació el president extremeny, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, anuncia que deixa la secretaria general del partit a Extremadura per dirigir el corrent guerrista del partit

El president de Telefónica, Juan Villalonga, presenta Martin Bangemann com a nou assessor de presidència i membre del consell d’administració del grup El fet que Bangemann sigui l’actual comissari europeu de telecomunicacions, indústria audiovisual, indústria i tecnologia és vist amb reticències pel Grup Socialista del Parlament Europeu, ja que, encara que el mandat de Bangemann acaba el proper 21 de juliol, des del seu càrrec actual ha tingut accés a informació privilegiada sobre el sector Demà Bangemann és suspès de les seves funcions

Hereu del gran duc Frederic II de Baden Féu la carrera militar Guillem II el nomenà canceller octubre del 1918 i fou encarregat de negociar un armistici a la fi de la Primera Guerra Mundial El 9 de novembre del mateix any, sense saber-ho Guillem II, anuncià al país l’abdicació de l’emperador per tal de garantir la permanència de la dinastia al tron el mateix dia, però, els esdeveniments revolucionaris l’obligaren a dimitir, i lliurà el poder al socialista Friedrich Ebert

Fou un dels fundadors, a València, del Partido Republicano Radical Socialista 1931 El 1936 fou elegit diputat per Izquierda Republicana Ocupà diversos càrrecs polítics, entre els quals el de director general de Camins 1936, sotssecretari del Ministeri de Propaganda 1937 i ambaixador del govern espanyol a l’exili a Iugoslàvia, on es refugià el 1939 Collaborà a La Semana Gráfica i El Mercantil Valenciano Escriví La barca vella 1925, amb Ferran Miranda, poema dramàtic sobre el qual es basà el film homònim de Luis Rodríguez Alonso 1926

Tenia el subtítol “Òrgan del Moviment Socialista de Catalunya, organització d’Amèrica” Es tractava d’una revista homònima del butlletí central del mateix partit publicat a França i clandestinament a Catalunya Dirigida per Àngel Estivill, contenia articles polítics Hi collaboraren Jordi Arquer, Vicenç Riera Llorca, J Roure Torrent, Miquel Ferrer, Lluís Aymamí i Baudina, Pere Foix i Joan Fronjosa, entre d’altres Es publicà a Caracas el 1972, i en aquesta edició s’informava també de la situació social de Catalunya i de l’Estat espanyol

Sorgí en 1814-15 com a residència de la secta religiosa dels harmonites o rappites, fundada a Alemanya per Georg Rapp a la fi del s XVIII El 1814 Rapp es traslladà, amb un miler dels seus seguidors, des de Harmony Pennsilvània a l’estat d’Indiana, on creà una comunitat agrícola i industrial sobre els principis del comunisme llibertari i ascètic inspirat en l’evangeli cristià Pròspera fins el 1825, Robert Owen hi organitzà el 1826 una comunitat socialista que entrà en crisi el 1827

Doctor en dret i ciències socials i dirigent del moviment sindical socialista a Biscaia des del 1917, fou secretari del Partit Comunista d’Espanya fins l’any 1932 Marginat des d’aleshores, el 1936 reingressà al PSOE, on continuà militant en el seu exili mexicà des del 1939 Publicà Europa entre dos guerras 1945, Movimientos y doctrinas sociales 1958, Problemas fundamentales de España 1966 i els llibres de memòries España en la Segunda República 1967 i La Comintern en España Recuerdos de mi vida 1972

De la seva producció cal destacar Devčki ‘Les noies’, 1945 i Sputniki ‘Companys de viatge’, 1946 sobre la guerra La seva temàtica, dins les línies del realisme socialista, gira sovint al voltant de la vida en fàbriques i ciutats industrials Kružlikha , 1947 Posteriorment, tractà de problemes morals Vremena goda , ‘Camí fatal’, 1953 Sevëža , 1955 Cal esmentar també Sentimental’nyj roman ‘Novella sentimental’, 1958, memòria sobre la Rússia dels anys vint Escriví també obres teatrals Provody belykh nočej , ‘L’adeu a les nits blanques’ 1961

Partidària del comunisme llibertari inspirat en Bakunin, pretenia d’aconseguir l’autodeterminació dels Països Catalans i establir una república socialista i autogestionària Celebrà la I Conferència Nacional a Barcelona pel novembre de 1983 i la II a Ventalló pel novembre de 1986, que n’assenyalà la crisi El secretari general fou Marcellí Reyes i Vidal Donà suport al Moviment de Defensa de la Terra i mantingué relacions, entre altres grups, amb el Collectiu Independentista La Nova Falç Edità Visca la Terra 1981-1986 i Tramuntana