Resultats de la cerca

Participà en el setge de Borriana 1233 i en la batalla d’Enesa amb Bernat Guillem de Montpeller o d’Entença, el qual ell succeí com a cap suprem de les tropes establertes en aquell lloc per a preparar la conquesta de València 1237 Actuà com a testimoni en la capitulació d’aquesta ciutat, i hi obtingué cases i terres 1238, com també els llocs de Xiva i Pedralba Es passà, tanmateix, a les files dels sarraïns de Xàtiva, cosa que portà desordre entre els súbdits ja sotmesos a Jaume I més tard obtingué el perdó del rei

Fou dirigent de la Union Progressive Sénégalaise 1961, ministre de planificació i d’indústria 1968-70 i primer ministre 1970-80 Havent dimitit aquest càrrec, pel gener del 1981 succeí LSSenghor com a president de la república Fou reelegit en les diverses convocatòries electorals a la presidència del país fins l’any 2000, en què fou derrotat en la segona volta per Addulaye Wade Fou també president de la dissolta Senegàmbia en 1982-89 A l’interior, s’enfrontà repetidament al moviment secessionista de la Casamance, i a l’exterior continuà l’estreta vinculació amb França…

Marquès de Palmerola i comte del Fonollar, fill de Ramon Despujol i de Vilalba Reconegué el pretendent Carles V com a rei i fou vocal de la Junta Superior de Berga 1837, de la qual se separà 1838, per disconformitat amb els crims del comte d’Espanya Fou també conegut amb el nom de Josep Maria d’Amigant un dels cognoms de la seva mare El succeí en els títols el seu fill Ignasi Maria Despujol i Dusay Barcelona 1827 — 1881, un dels fundadors 1851 i president 1862-66 de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre

Succeí el seu pare Guillem III el 1296 Participà en la campanya de Sardenya a les ordres de l’infant Alfons, el futur Alfons III En la decisiva batalla de Lucocisterna 1324, davant la ciutat de Càller, on 500 cavallers i 2 000 infants catalans venceren 1 200 genets i 2 000 ballesters amb altres tants peons de l’exèrcit de Pisa, Guillem d’Anglesola comandà l’avantguarda catalana, gràcies al coratge de la qual la victòria fou completa Es casà amb Beatriu, filla d’Arnau Roger II de Pallars, que probablement li portà en dot el vescomtat de Vilamur

Fill de Lluís II Destinat pel seu pare a regnar sol, hagué de compartir el tron amb el seu germà Carloman però el 880 es repartiren els territoris del regne Lluís es quedà la Nèustria i l’Austràsia, i Carloman, Borgonya i Aquitània i llurs marques Després de la partició, Lluís derrotà Hug, bastard de Lotari II de Lotaríngia, que reivindicava la Lotaríngia, i combaté Bosó, que s’havia fet rei de Provença Prengué Mâcon, posà setge a Viena del Delfinat 880 i derrotà els normands Saucourt, 881 i 882 El succeí el seu germà Carloman

La filiació segura arrenca de Pere I de Santapau mort després del 1196, castlà de Finestres, que potser seria fill del castlà Arnau I de Santapau , i aquest potser d’un altre castlà, Ponç I de Santapau , que es trobà a la batalla de Las Navas de Tolosa Pere I tingué dos fills, el castlà Hug I de Santapau , que morí al setge de Montesa contra els sarraïns el 1277, sense deixar fills sembla que s’havia casat amb Beatriu de Porqueres, i Ponç III de Santapau , que és el primer del llinatge que consta com a senyor de Santapau i de Finestres Anà a l’expedició a Barbaria i a Sicília 1282, el 1300…

Entrà en guerra 1454-66 amb l’orde teutònic en acceptar la proposició de Prússia i Pomerània d’incorporar-se a Polònia Vencedor en la decisiva batalla de Puck 1462, signà la pau a Toruń Thorn el 1466, per la qual rebé la Prússia occidental Prússia oriental continuà sota el gran mestre de l’orde, però sota el vassallatge de Polònia Confirmà els drets de la noblesa a Nieszawa 1454 i aconseguí de la Santa Seu el dret de nomenament dels bisbes

Fill del rei Abd al-Aziz, fou durant quaranta-nou anys governador de la província d’Al-Riyāḍ El 2011 fou nomenat cap de les forces armades i el 2012 príncep hereu Rellevà sovint el seu germanastre, el rei Abdullà I de l’Aràbia Saudita , a causa del seu precari estat de salut, i després de la seva mort el succeí com a rei 23 de gener de 2015 Inicialment designà príncep hereu el seu germanastre Muqrin bin ʿAbd al-ʿAzīz, però l’any 2017 aquest títol passà al fill del monarca  Muhàmmad bin Salman , que el setembre del 2022 fou designat primer ministre en substitució del seu pare…

El baró Arnau d’Orcau, senyor de Conques, Figuerola d’Orcau, Benavent de la Conca i Castelltallat, majordom de Pere III de Catalunya-Aragó i governador de Rosselló i Cerdanya 1366-76, pel seu testament de 1387, la vinculà agnatíciament, i a la mort del seu net, el baró Arnau Julià d’Orcau, el succeí el seu nebot valencià Berenguer d’Erill i de Centelles, senyor de la vall d’Espills Dels comtes d’Erill i després d’una sèrie de plets, passà als Bournonville, marquesos de Rupit, als Ponts-López de Mendoza, marquesos de Vilanant, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar

Ha estat identificada amb l’antiga capital del regne de Zimbàbue segles XI al XV, al qual succeí el regne de Monomotapa, que traslladà la capital a Khami, a l’oest Es tracta d’un conjunt de construccions amb blocs de granit, en gran part ben conservades, que consta de muralles, torres, edificis de culte, etc Els blocs de granit són superposats, sense ciment o calç Aquestes construccions que semblen datar dels segles IX-X la part més antiga, i dels segles XIV-XV la posterior constitueixen el vestigi més important de la civilització homònima, la qual tingué segurament una irradiació cap a d’…