Resultats de la cerca

Actor molt expressiu, féu un gran ús dels recursos mímics del teatre tradicional japonès Conegut sobretot per les seves interpretacions en el paper de samurai, en 1948-65 treballà molt vinculat a Akira Kurosawa, a les ordres del qual actuà en una vintena de films Rashō-mon 1950, Shichinin no samurai ‘Els set samurais’, 1954, Donzoko ‘Els baixos fons’, 1957, Kakushi toridenosan akunin ‘La fortalesa amagada’, 1959, Yojimbo 1961, Akahige ‘Barba-roja’, 1965 per aquestes dues darreres pellícules fou premiat al festival de Venècia També treballà amb d’altres directors com Masaki…

El nom de Rosés està vinculat estretament a la capella de música de Santa Maria del Pi, a Barcelona Allí ingressà com a escolà, i estudià amb F Sampere Segons B Saldoni, exercí de mestre de capella a la catedral de Barcelona, després d’haver estat organista a Sant Pau del Camp, fet que no es pot confirmar Substituí Sampere quan aquest abandonà el càrrec de mestre de capella, funció que Rosés exercí durant trenta anys Les fonts existents palesen la bona acollida de les seves obres, totes elles de caràcter religiós i disperses en diferents arxius catalans Bernat C Puig fou deixeble…

Estudià amb W Boyce a Londres i el 1761 fou admès com a cantant en la Chapel Royal, institució a la qual es mantingué vinculat durant diversos anys en qualitat d’organista i director del cor infantil Compongué glees , anthems i cançons com To Anacreon in Heaven , melodia que, el 1812, es convertí -amb lletra de F Scott Key- en The Star-Spangled Banner , himne nord-americà de caràcter patriòtic Musicòleg destacat, posseí una gran biblioteca amb nombrosos volums, entre els quals figurà el manuscrit d’Old Hall, antologia de polifonia anglesa del segle XV Publicà Musica Antiqua…

Vinculat al sector de l’oligarquia local d’Elx, més propera al marquès d’Elx, amb qui la vila mantenia un vell plet, compongué i signà, l’any 1621, un manuscrit titulat Recopilación en que se da cuenta de las cosas ansí antiguas como modernas de la ínclita villa de Elche, sacadas de diversos autores y de entendidas personas fidedignas ,que fou publicat l’any 1954 amb el títol Excelencias de la villa de Elche S’hi exposen dades de gran interès per a la història local, des de l’antiguitat fins a l’època de l’autor, tot i que el to general de l’obra és el característic de la…

De formació autodidàctica, treballà en les excavacions de la basílica de son Peretó Collaborà amb el Servei de Defensa del Patrimoni Artístic des del 1958 i fou conservador i catalogador de l’arxiu del Museu Arqueològic de Manacor 1960-63 Entre el 1965 i el 1972 fou delegat local de belles arts del Ministeri d’Educació i Ciència Vinculat als mitjans de comunicació locals, collaborà en publicacions com ara Cort , Diario de Mallorca , Última Hora , Perlas y Cuevas i Manacor Comarcal Com a investigador, centrà els seus treballs en l’estudi del Museu Arqueològic de Manacor De la…

El 1888, un cop acabats els estudis musicals a la Royal Academy of Music de Londres, començà a dirigir òperes i operetes al teatre Savoy i al Crystal Palace, fins que el 1895 assumí la direcció dels populars Promenade Concerts, els Proms, als quals estigué vinculat durant tota la seva vida El 1899 fundà l’Orquestra de Nottingham, que dirigí des del primer moment, dedicació que compartí amb actuacions al capdavant de l’Orquestra del Queen’s Hall Director del festival de Sheffield entre el 1902 i el 1911, es destacà per la defensa de la música britànica, estrenant obres dels…

Estudià als conservatoris de Clarmont d’Alvèrnia i París i, després d’haver guanyat el Concurs Internacional de Joves Directors d’Orquestra de Besançon, fou sollicitat a l’Òpera de Dijon El 1960 passà a dirigir l’Òpera de Metz, i al mateix temps fundà la companyia lírica Les Baladins Lyriques amb S Lafaye El 1963 fou nomenat director de l’Òpera Còmica, amb la qual ha mantingut una intensa activitat en el camp discogràfic i concertístic, amb actuacions fora de França El 1977 fou director d’animació musical d’Évry i fundà el grup Les Solistes de France Vinculat a la difusió de la…

Vinculat al Centre Natació Mataró com a responsable de natació i waterpolo, secretari i vicepresident, successivament, entre el 1960 i el 1979 El darrer any fou elegit regidor d’esports i joventut de l’Ajuntament de Mataró el 1982, fou nomenat cap del servei de federacions i clubs de la Generalitat de Catalunya i, posteriorment, cap d’activitats esportives de la Secretaria General de l’Esport, càrrec que ocupà fins el 1997 També fou directiu de les federacions catalana 1976-79 i espanyola 2003-08 de natació, i formà part del comitè organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona…

Treballà a Televisió de Catalunya des de l’inici d’aquesta cadena als anys vuitanta, en programes com Tot l’esport, Més futbol i Esports 33 Vinculat a la informació del futbol i en especial del Futbol Club Barcelona, fou observador del club a l’Argentina en la primera dècada del segle XXI Ha tingut una relació especial de collaboració amb Johan Cruyff, i arribà a ser el gestor dels seus drets d’imatge i assessor personal Participà en la pellícula documental sobre Cruyff, En un momento dado 2004 Ha collaborat en tertúlies esportives a Televisió de Catalunya i altres mitjans El seu…

Porter de la selecció japonesa de waterpolo, una malaltia el feu retirar-se de la competició abans del 1964 Installat a Lloret de Mar 1968, entrenà l’equip de waterpolo masculí del Club Natació Banyoles 1972-78, el qual feu pujar a la primera divisió, i també fou entrenador de la secció de natació del club L’any 1982 organitzà la primera travessia per la badia de Lloret Als Jocs Olímpic de Barcelona fou secretari del comité olimpic del Japó, vinculat a la selecció de waterpolo Fou un dels fundadors del Club Natació Lloret de Mar 5 de maig de 1993, on, a més, també fou entrenador…