Resultats de la cerca

Aquesta fortificació donà lloc i nom a un llogarret situat prop de Vilavella Fou una possessió de Sant Pere d’Àger El rei Jaume I confirmà el 1228 a l’abat Bernat d’Àger el domini jurisdiccional de la Torre de Santa Maria de Covet Segons JCaresmar, la Torre de Covet fou un dels llocs que espolià Guerau de Cabrera abans del 1312

Trobem esment del castell de Velvos en la donació que féu Miró, fill d’Ava, al cenobi de Santa Maria d’Ovarra, d’una terra al lloc d’Artet l’any 1073 Segons s’infereix d’un document del 1218 en què surt un Berenguer de Bibils, impressió confirmada per notícies modernes, el castell de Bibils estigué relacionat amb la baronia d’Espés

Com a reacció a la novella romàntica del s XIX que presentava el tema de l’indi des d’una perspectiva exòtica i superficial, els indigenistes presenten uns retrats realistes dels indis, com a elements marginats i explotats en una societat classista Entre les figures capdavanteres de la narrativa indigenista cal citar Alcides Arguedas, Ciro Alegría, Jorge Icaza i José María Arguedas

Jugà en les categories base del CE Noia i es retirà jove per dedicar-se a entrenar Començà la temporada 1994-95 fent d’ajudant de Josep Maria Barberà al Noia i la de 1995-96 feu el mateix a l’Igualada Dirigí el CP Flix 1996-99 i el Noia 2000-03, 2005-07 Guanyà una Copa Federació 2002

Contractà la part escultòrica del retaule de Sant Pere de Reus 1549 És autor del Crucifix de la Puríssima Sang de Reus 1557 i del Sant Miquel i dels Sants Àngels de la seu de Tarragona 1557 Treballà amb Jeroni Xanxo, als orgues de la catedral de Tarragona segons contracte del 1562 i de Santa Maria del Mar de Barcelona des del 1563

Hi residí pràcticament fins el 1817, que retornà a Santa Susanna En aquest curt espai de temps edificaren una casa monàstica Santa Maria de la Trapa, de s’Arracó i agençaren per a l’agricultura tot el redós, que abans era pràcticament un desert El 1825 hom intentà de nou, sense èxit, de restablir al lloc una comunitat de trapencs

Durant la primera 31 de març a 5 de maig de 1917 el dirigí Josep Maria Bayarri, comptà amb la collaboració de Rossend Gumiel, Francesc Almela, Francesc Caballero i Muñoz, Emili Lluch, Rafael Tarín, Jesús Morante i Borras, Joan APeris i d’altres Reaparegué el 1931 4 de juliol - 7 de novembre, com a òrgan valencianista de dreta, nacionalista i anticatalanista

El comtat de Pinohermoso fou atorgat el 1790, amb grandesa d’Espanya honorària, a Joan Roca de Togores i Scorcia mort el 1794, senyor de Riudoms, Daia Vella, Benejússer i Pozo Rubio La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1797 al seu fill i segon comte Lluís Manuel Roca de Togores i Valcárcel, casat amb María Francisca Carrasco, comtessa de Villaleal

Ramon Pichot i Gironès , pintor, i la cantatriu Maria Pichot i Gironès tingueren tres germans artistes Josep Pichot i Gironès , dissenyador de jardins, que realitzà el parc de Figueres, Lluís Pichot i Gironès , violinista, i Ricard Pichot i Gironès , violoncellista Fills d’aquest són els pintors Ramon Pichot i Soler i Antoni Pichot i Soler Signaren sovint amb la grafia Pitxot

Molt influït en les seves primeres composicions per PVerlaine, JMoréas i ASamain, es llançà per camins més personals en les seves proses i en la narració María de Jesús L’any 1917 publicà El árbol del bien y del mal , però bona part de la seva obra resta encara inèdita o dispersa, malgrat les seves Poesías escogidas , que foren publicades el 1926