Resultats de la cerca
Es mostren 17486 resultats
aprofitaments comunals
Dret
Benefici de què gaudeixen els membres d’una determinada comunitat local i que els permet d’aprofitar-se d’uns boscs, prats o terres de conreu, que són patrimoni de la comunitat, sota la qualificació de bé comunal
.
Els aprofitaments comunals tenen un origen històric remot, vinculat als precedents d’una propietat collectiva de la terra
armadura
Electrònica i informàtica
Peça metàl·lica o conjunt de peces concebudes per a ésser sotmeses a l’acció d’un imant o d’un electroimant; bé que normalment són de ferro o d’acer, poden ésser també de cobalt o de níquel.
antibaló
Indústria tèxtil
En una màquina contínua de filar o retòrcer, dispositiu consistent en un anell de filferro concèntric al fus, o bé en una planxa col·locada entre cada dos fusos, amb la funció d’impedir que els fils es casin.
al segno
Música
Locució que indica repetició d’un fragment musical des del lloc on es troba un senyal determinat fins al final, o bé fins que es troba una nova indicació, la qual correntment és el mot fine
o fi
.
adaptació
Psicologia
Conjunt i resultat de les reaccions per mitjà de les quals un individu respon harmònicament a les diferents condicions que li planteja un determinat ambient, modificant-se a si mateix, o bé modificant la realitat segons esquemes propis.
El grau d’adaptabilitat varia segons les disposicions individuals i els factors socials i ètics L’adaptació i les seves dificultats són especialment importants durant els primers anys de la vida del subjecte dins la família i a l’escola, en els quals l’individu estructura bàsicament la seva personalitat i rep, per mitjà de l’educació, els principals elements amb els quals haurà d’afrontar la realitat Segons Jean Piaget, en el nen hi ha dos mecanismes principals d’adaptació, l'assimilació i acomodació
cambra
Economia
Dret
Entitat o organisme, de caràcter oficial i estructurat com a corporació pública, o bé de caràcter privat i estructurat com a associació, que agrupa individus o entitats d’una mateixa activitat econòmica (comerç, indústria, navegació, agricultura, propietat, etc).
i que té com a finalitat de cobrir uns serveis determinats i de defensar llurs interessos
zona maritimoterrestre
Dret
Bé de domini públic estatal, determinat per l’espai de les costes o fronteres marítimes que banya la mar en el seu flux i reflux, on són visibles les marees i les grans ones en els temporals ordinaris.
sentiment d’inferioritat
Sentiment de feblesa i d’impotència, habitual en l’infant, però reforçat per fracassos continuats en la satisfacció de l’impuls d’imposar-se o de fer-se acceptar, o bé per l’admissió d’algun defecte físic.
pinta
Pinta
© Fototeca.cat / Idear
Música
En les capses de música, generador del so format per llengüetes metàl·liques de longituds diferents, en forma de dents, que sonen en ser pinçades per les pues del corró o bé per les pestanyes d’un disc metàl·lic.
Originalment, les llengüetes eren independents les unes de les altres i s’agrupaven en nombre de tres, quatre o cinc, però a partir de l’any 1820 foren totes tallades en una sola planxa d’acer Vers el 1825, la mida estàndard de la pinta era d’unes 250 dents, que cobrien el rang d’unes sis octaves i estaven afinades en temperament desigual Les grans capses de música tenien dues pintes amb mecanismes apagadors del so que permetien repetir les notes amb rapidesa
Els primers testimonis de l’escultura a l’antiguitat
Les primeres manifestacions plàstiques a Catalunya es remunten a èpoques prehistòriques la Venus de Gavà De tota manera, va ser a conseqüència de les colonitzacions mediterrànies que es començaren a realitzar a terres catalanes escultures tan impressionants com l’Asclepi d’Empúries o les peces petites que s’infiltraren en els ambients indígenes Un fet encara difícil de determinar és si hi hagué o no a Catalunya una escultura important en l’època ibèrica En canvi, és ben clara l’existència d’escultures romano-republicanes molt primerenques datables a la fi del segle III i al II aC el relleu de…