Resultats de la cerca
Es mostren 18349 resultats
Benet Malvehí i Piqué
Mestre veler.
De jove entrà, a Barcelona, a la fàbrica de sedes de Joan Escoder com a dibuixant Establert pel seu compte, teixí amb seda el retrat d’Isabel II 1862 La seva manufactura assolí prestigi singular en domassos i velluts llavorats, alguns —amb disseny exprés— per a les sales de corporacions de la ciutat Presidí el Collegi de l’Art Major de la Seda des del 1887 fins a la seva mort
Galceran Burguès de Santcliment i de Casasaja
Història
Veguer de Barcelona (1461-62), fill primogènit de Francesc Burguès, elevat a cavaller.
Serví el rei en l’armada contra Sicília 1432 Fou imposat com a veguer per Joan II, malgrat l’oposició de la ciutat i de la generalitat Fidel a la reina Joana Enríquez, s’oposà a la Biga, per la qual cosa fou empresonat a la mateixa vegueria per ordre dels diputats del general i dels consellers Començada la guerra contra Joan II, es mantingué fidel a aquest rei
Yĕhudà ben Šelomó al-Ḥarizí
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Judaisme
Traductor i escriptor jueu, el prosista més notable de la literatura hebrea medieval.
Al seu llibre més famós, Taḥkĕmoní , on fa un elogi de Barcelona —ciutat que havia visitat—, recull contes, proverbis, poemes, crítica literària, etc, en una prosa inimitable, plena de subtileses Compongué també un llibre de 257 poesies d’estil sapiencial i religiós, i altres poesies conservades en reculls Es dedicà a traduir de l’àrab a l’hebreu, i sembla que fou el primer a guanyar-s’hi la vida
Ronald George Norrish
Química
Químic anglès.
Fou professor i investigador, a l’Emmanuel College de la seva ciutat natal S'especialitzà, juntament amb el seu deixeble George Porter, en la provocació, l’observació i el mesurament de reaccions químiques ultraràpides mil milionèsims de segon i en l’estudi de les variacions de l’equilibri químic sota petits impulsos elèctrics Compartí el premi Nobel de química de l’any 1967 amb Porter i l’alemany Manfred Eigen
Josep Móra
Història
Política
Polític.
Fou conseller tercer de Barcelona 1633-34 i 1637-38 i delegat dels consellers per a tractar l’afer dels quints El 1641 collaborà en la defensa de Barcelona davant les tropes de Felip IV acusat de connivència amb l’enemic, fou absolt El 1646 fou novament acusat i absolt per les autoritats franceses En tornar Barcelona sota l’administració castellana, fou conseller en cap de la ciutat 1653-54
Nicolau Montanyans i Berard
Història
Inquisidor de Mallorca (1541-65).
El 1506 era ja rector de Manacor, i el 1510 canonge de la seu de Mallorca És interessant la correspondència que rebé del lullista Nicolau de Pacs des de Valladolid, segons la qual intentà de fundar a la ciutat de Mallorca un collegi de jesuïtes, i dels juristes Pere i Nicolau Malferit Escriví diverses obres, perdudes, segons les cartes del cardenal Jaume del Pozzo al seu germà Jaume
Academia Pontaniana
Institució fundada cap al 1440 a Nàpols sota la protecció d’Alfons IV de Catalunya-Aragó.
Els seus membres es reunien al voltant d’Antonio Becadelli dit il Panormita Anomenada primer Academia Alfonsina i aviat també Panormitana , en morir Beccadelli passà a ésser presidida i animada per Giovanni Pontano, de qui prengué el nom definitiu Dedicà principal atenció a treballs filològics i reuní les principals figures literàries de la ciutat Sannazzaro, etc Dissolta a mitjan segle XVI, ressorgí al començament del XIX, però amb objectius diferents
Correu de les Lletres
Setmanari
Suplement del setmanari Sóller publicat a Sóller en 1920-22.
Defensor de la ciutat, de l’art i de les lletres, la seva curta durada fou plena de contingut Publicà articles d’ Alanís M Ferrà, J Carner, J Estelrich, JE Ràfols, J Pons, B Forteza, EM Ferrando, C Cardó i G Alomar, i versos i traduccions de MA Salvà, J Alcover, M Costa, Ll Riber, JR d’Ayreflor, G Colom, J Pons, M Forteza, B Ferrà i C Magraner
duumvir
Dret romà
Cadascun dels dos magistrats que exercien funcions de caire civil (judicial o administratiu) o religiós.
El seu mandat era d’un any, bé que la reelecció era admesa fins a un màxim de cinc anys N'hi hagué de diverses classes duumviri aediles, encarregats de la policia de la ciutat, duumviri aedi dedicandae , que consagraven els edificis a la divinitat, duumviri iure dicundo , que administraven i governaven un municipi o colònia, duumviri perduellonis , dedicats a perseguir i jutjar els delictes de traïció, etc
Maria Barceló i Crespí
Historiografia
Historiadora.
Professora titular d’història medieval de la Universitat de les Illes Balears Fou degana de la facultat de filosofia i lletres de la UIB És acadèmica numeraria de l’Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics Ha tractat les temàtiques de Mallorca a l’època de Ferran el Catòlic i aspectes socioeconòmics i de la vida quotidiana de la Ciutat de Palma i de la Part Forana de Mallorca