Resultats de la cerca
Es mostren 114277 resultats
Emmanuel Suhard
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Sacerdot 1898 i professor del seminari de Laval, bisbe de Bayeux i Lisieux 1928 i de Reims 1930, fou creat cardenal 1931 i arquebisbe de París 1940 Conscient de la descristianització de les masses obreres i camperoles, fundà la Mission de France 1941 i, a petició d’HGodin, la Mission de Paris 1943, de la qual nasqué l’experiència dels sacerdots obrers Foren cèlebres les seves cartes pastorals Essor ou déclin de l’Église 1947 i Le prêtre dans la cité 1949
termes romanes de Caldes de Montbui

Les termes romanes de Caldes de Montbuí
© Fototeca.cat
Estació termal romana de Caldes de Montbui (Vallès Oriental).
Ha estat identificada amb les Aquae Calidae esmentades per Plini el Vell Les restes arqueològiques estan situades entorn d’una gran piscina central i són d’una gran monumentalitat Hom creu que devien formar part d’un santuari que aprofitava les virtuts medicinals de les aigües termals, que brollen a 70º El conjunt fou restaurat en 1956-57 per la Diputació de Barcelona
fórmula

Alguns dels signes utilitzats en les fórmules químiques
©
Química
Expressió gràfica de la constitució i estructura d’una espècie química.
Les fórmules, bàsicament, els símbols dels elements, xifres en subíndex per a indicar quantes vegades cal considerar-los repetits i ratlles que indiquen els enllaços Subsidiàriament, hom empra uns altres nombrosos signes, que hi afegeixen informació o n'escurcen l’escriptura La convenció fonamental de la notació química és que cada símbol representa un àtom i, per tant, totes les fórmules donen la composició qualitativa i quantitativa de les substàncies, car contenen els símbols dels elements presents o abreviacions que representen conjunts d’aquests símbols, que repeteixen, si cal, o…
Josep de Calassanç Vives i Tutó
Monument al cardenal Josep de Calassanç Vives i Tutó, a Sant Andreu de Llavaneres
© Fototeca.cat
Cristianisme
Cardenal.
Arran de l’exclaustració al seu propi país, i en conseqüència, la impossibilitat d’entrar a l’orde caputxina, el 1869, acompanyat de Segimon de Mataró, també caputxí, se n'anà a Guatemala per tal d’ingressar al convent d’Antigua, on professà el 1870 i exercí de mestre Hi restà fins el 1872, any en el qual fou expulsat del país i passà a França per completar la seva formació religiosa a Tolosa i Fontenay-le-Conte Més tard, el 1877, s’ordenà sacerdot a Tolosa de Llenguadoc Fou director i guardià del seminari seràfic de Perpinyà, on publicà uns primers compendis de teologia dogmàtica, moral i…
Émile Ollivier
Història
Polític francès.
Fou un dels cinc diputats republicans elegits el 1857 per al cos legislatiu Combaté la política de Napoleó III fins que, com a conseqüència de la virada del règim vers formes liberals 1860, s’hi adherí 1866 i fins i tot encapçalà el grup que aspirava a establir un Imperi parlamentari Nomenat ministre de justícia i cultes 1870, i, de fet, cap del govern, inicià la reforma de l’administració amb resultats poc satisfactoris En produir-se la crisi francoprussiana no sabé impedir ni contrarestar les perilloses iniciatives de Napoleó III i de l’emperadriu, que provocaren la guerra, la…
Gabriel Esteve i Fuertes
Pintura
Pintor.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València, on guanyà una càtedra de dibuix del natural Fou guardonat a l’exposició valenciana del 1934 i amb la medalla d’or a la internacional de París 1937 La seva pintura, costumista, se centrà en temes valencians rurals i en el retrat Entre les seves obres, algunes de les quals es conserven al Museu de Belles Arts de Sant Carles de València, es destaquen Combregar a l’horta 1930, Alcalde d’Albuixec 1948, Xiques de Massalfassar 1934, un retrat de Nativitat Domínguez de Roger , etc
Germà Bel i Queralt

Germà Bel
Economia
Economista.
Llicenciat per la Universitat de Barcelona 1986, feu estudis de postgrau a la universitat de Chicago, on obtingué un màster 1988 i el 1993 es doctorà en economia a la Universitat de Barcelona, d’on és professor des del 1992 i, des del 2003 catedràtic d’economia Ha estat també professor visitant a la universitat de Cornell EUA en 2004-2005 i posteriorment també a les de Harvard 2005-2006, Puerto Rico 2009 i al European University Institute de Florència 2009 Afiliat al Partit dels Socialistes de Catalunya 1980, ha estat assessor econòmic a la Diputació de Barcelona 1989-90, del ministeri d’…
Las Bardenas

Paisatge característic de les Bardenas Reales
© Marta Dòria
Comarca de Navarra, situada entre els rius Ebre i Aragó, també anomenada Bardenas Reales
.
És una àrea de pluges escasses, però torrencials, de pobra vegetació de matolls farigola, romaní, savines i mancada d’arbres només resta bosc residual de pins Las Bardenas són terres de pastures d’hivern, a les quals tenen dret 20 pobles de la ribera de Navarra i les valls pirinenques d’Erronkari Roncal i Saraitzu Salazar L’aprofitament agrícola té com a base els cereals i l’horta a la ribera dels rius Per al regatge són utilitzades les aigües del canal de Tauste i les del canal de Las Bardenas
Seychelles

Aspecte d'una de les illes, Anse de l'Islette, que conformen l'arxipèlag de les Seychelles
© Rachel Thecat
Arxipèlag
Estat
Estat insular d’Àfrica, a l’oceà Índic, al N de Madagascar; la capital és Victoria, a l’illa de Mahé.
La geografia L’arxipèlag de les Seychelles comprèn més de 100 illes, àmpliament dispersades per l’oceà Conté dos grups d’illes el grup de Mahé, de formació granítica i constituït per les illes de Mahé 145 km 2 , Praslin, Silhouette i La Digue i diverses illes de formació corallina, la més meridional de les quals és uns 210 km al N de Madagascar Les illes granítiques són muntanyoses i de costes altes, i la màxima altitud del país és assolida a Mahé, amb 906 m El clima és calorós i humit, amb precipitacions d’estiu provocades pels alisis El bosc tropical que originàriament cobria les illes ha…
Jusèp Boya i Busquet

Jusèp Boya i Busquet
© Departament de Cultura / Generalitat de Catalunya
Història
Museògraf.
Llicenciat en geografia i història especialitat d’història medieval per la Universitat de Barcelona, ha cursat també estudis de museologia i conservació i de gestió del patrimoni cultural a la Universitat de Mont-real Canadà Des del 1988 és membre del cos de conservadors de museus de la Generalitat de Catalunya Ha estat director del Musèu Dera Val d’Aran 1986-90, cap de l’Àrea de Gestió Museogràfica del Museu d’Història de Catalunya Museu d’Història de Catalunya 1996-2008 i, posteriorment, responsable del projecte del Museu Nacional d’Història, Arqueologia i Etnologia de Catalunya Des del…