Resultats de la cerca
Es mostren 24789 resultats
Frixos
Mitologia
Heroi beoci, fill d’Atamant i germà d’Hel·le.
Quan Atamant anà a sacrificar els seus dos fills a Zeus, aquest els trameté un moltó alat amb velló d’or, el qual se'ls emportà vers l’Orient i els salvà del sacrifici Pel camí, Helle caigué a la mar i s’ofegà Frixos arribà a la Còlquida, on el rei Eetes li donà la seva filla Calcíope en matrimoni Agraït, Frixos sacrificà el moltó a Zeus i oferí al rei el velló d’or, la recerca del qual fou, més tard, el motiu de l’expedició dels argonautes
Curiositat catalana o Recreo i jardí del Parnàs
Manuscrit anònim del segle XVIII que recull poesies d’autors catalans, principalment de Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, Rector de Vallfogona, com també d’Antoni Maçaners, de Francesc Fontanella (segle XVII) i una d’Agustí Eura (segle XVIII).
Sembla ésser una selecció de les composicions que integren dos altres manuscrits Recreo i jardí del Parnàs i Muses catalanes , recopilat per Baptista Mirambell cap al primer terç del segle XVII, i Curiositat catalana , una mica posterior, recopilat per un tal Carselio Una altra versió, molt més tardana Recreo i jardí del Parnàs , inclou, a més, poetes de la segona meitat del segle XVIII, de temàtica religiosa o satírica, i obres en prosa de Quevedo De desigual qualitat literària, permeten de fixar l’obra autèntica de Vicent Garcia
Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya
Història
Organisme polític executiu format pel president de la Mancomunitat i vuit consellers, elegits per l’assemblea.
La forma d’elecció permetia que cada una de les quatre províncies del Principat hi fos representada, i que la majoria hi tingués cinc representants, i les minories, tres Els càrrecs, retribuïts, eren elegits per dos anys, coincidint amb la renovació de les diputacions provincials El funcionament era assessorat per diferents comissions tècniques Integraren el primer consell, elegit el 6 d’abril de 1914, Enric Prat de la Riba com a president, i Lluís Argemí, Francesc Bartrina, Josep Maria Espanya, Anselm Guasch, Martí Inglès, Josep Mestres, Alfred Pereña i Agustí Riera com a…
Concilium
Revista catòlica internacional fundada el 1965.
Entre els seus fundadors figuren Yves Congar , Hans Küng , Karl Rahner i Edward Schillebeeckx Situada plenament en l’esperit del concili II del Vaticà , s’ha consolidat com a portaveu del catolicisme més reformador, caràcter que ha estat adduït com a motiu principal de la creació el 1972 de la revista Communio La direcció de la revista organitzà dos congressos internacionals de teòlegs, a Brusselles 1970 i a Lovaina 1990 És publicada en diversos idiomes, entre els quals hi ha l’alemany, l’anglès, l’italià, el croat, el portugès i el castellà
confraria dels Colls
Història
Entitat beneficosocial fundada el 1343 a Sant Llorenç de Morunys; perdurà fins el 1951.
Era regida per quatre priors i administradors que es renovaven cada dos anys per meitats N'eren confrares tots els habitants de Sant Llorenç i dels pobles de la comarca, els ducs de Cardona i diverses persones de Solsona, la Seu d’Urgell, Berga, Barcelona, etc Tingué senyoria sobre els pobles de Clarà, Peracamps i els Torrents, i adquirí propietats, deixà diners, fundà beneficis i féu construir l’altar xorigueresc de la Mare de Déu dels Colls , a l’església parroquial de Sant Llorenç, obra de Josep Pujol realitzada del 1773 al 1789
El Club dels Novel·listes
Emblema del Club dels Novel·listes
© Fototeca.cat
Col·lecció catalana de novel·la fundada a Barcelona per Xavier Benguerel, Joan Sales i Joan Oliver, el 1955, en col·laboració amb l’editorial Aymà.
Els dos primers fundaren el 1959 el Club Editor SL, que es feu càrrec de l’edició de la collecció La dirigí Joan Oliver fins el 1959 des d’aleshores fins al 1983 fou dirigida per Joan Sales i, posteriorment, per Núria Folch Publicà novelles d’autors catalans Xavier Benguerel, Mercè Rodoreda, Joan Sales, Llorenç Villalonga, etc, dels quals alguns títols esdevingueren clàssics moderns, com ara La plaça del Diamant , Incerta glòria i Bearn , dels tres últims autors, i traduccions Dostojevskij, Kazantzakis, Lampedusa, etc fins el 1973 n’havia publicades unes vuitanta
Cercle d’Agermanament Occitanocatalà
Entitat cultural catalana sorgida el 1977 de la iniciativa de Josep Maria Batista i Roca, Enric Garriga Trullols i Joan Amorós, de crear un moviment popular d’agermanament occitanocatalà.
La primera assemblea constituent tingué lloc el 1978 sota la presidència de Josep Maria Batista i Roca Contemporàniament, fou creada a Occitània una entitat parallela, el Comitat d’Afrairament Occitanò-Català Les dues entitats treballen conjuntament en l’organització d’actes, reunions i aplecs El CAOC es proposa restablir els contactes culturals entre els dos pobles i la línia de construcció de l’Europa dels pobles Organitza també, el dissabte i el diumenge anteriors a sant Joan, el gran Aplec de Montsegur Edita el butlletí ‘Reviure’, escrit en català i occità
Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada
Entitat cultural fundada a Igualada el 1947 per impulsar i coordinar les investigacions locals.
Sota el patrocini de l’ajuntament igualadí, ha creat dos museus el Museu de la Ciutat 1949 i el Museu de la Pell 1954 Museu Comarcal de l’Anoia Ha publicat una cinquantena de llibres i fascicles, ha curat de la protecció i revaloració d’alguns monuments arqueològics de la comarca, ha collaborat en excavacions i també ha esperonat la formació de grups filials, el més important dels quals ha estat el Lacetània Fou un dels iniciadors 1950 del moviment que ha donat lloc a les assemblees d’estudis comarcals de Catalunya
Centaure
Astronomia
Constel·lació austral al nord de la Creu i a l’est de la Vela.
Té 270 estels visibles a ull nu, dos d’ells de primera magnitud α- centauri sistema binari, acompanyat d’un tercer element, a 10 000 unitats astronòmiques d’ell, anomenat Pròxima del Centaure , el qual és l’estel més pròxim al Sol, a 4,26 anys llum i β El cos anomenat Omega Centauri és un cúmul d’estels més de 6 000 estels en un cercle de 20’ de diàmetre, el més pròxim al Sol 16 400 anys llum, que conté una important font de radioones NGC 5 128
Caldesa
Personatge femení, tema d’algunes obres de Joan Roís de Corella
.
Sembla que fou una de les diverses amants de l’escriptor, però no ha estat identificada, i hom suposa que és un nom inventat Tant la narració Tragèdia de Caldesa , de caràcter autobiogràfic, en la qual presenta la traïció de la seva amiga, com el poema Desengany reflecteixen l’amor decebut del poeta en termes lírics En dos altres poemes, de datació probablement posterior A Caldesa i Debat ab Caldesa , la infidelitat de la dona és objecte d’injúries i de violents sarcasmes S'han perdut dues cartes d’amor de Corella a Caldesa