Resultats de la cerca
Es mostren 455 resultats
canal de continguts
Electrònica i informàtica
Fitxer que recull informació resumida sobre les actualitzacions d’un web i hi pot oferir enllaços.
Els dos formats més estesos per als canals de continguts són l’RSS i l’Atom, ambdós codificats en llenguatge XML
muoni
Física
Sistema constituït per un muó positiu i un electró lligats per interacció electromagnètica.
Es comporta de manera similar a un àtom L’antipartícula és l' antimuoni , estat lligat del muó negatiu i un positró
electrovalència
Química
Propietat que tenen els àtoms de cedir o guanyar electrons, determinada quantitativament per llur energia d’ionització i per llur afinitat electrònica.
Mitjançant aquesta propietat hom explica la transferència d’electrons d’un àtom a un altre, amb la consegüent formació d’ions
electròfil
Química
Reactant que no contribueix amb electrons a la formació d’un enllaç covalent amb un altre reactant (nucleòfil o reactant nucleofílic), que és el que els forneix.
Com indica el seu nom, un electròfil posseeix una afinitat pels electrons de l’àtom amb el qual forma l’enllaç
Ernest Rutherford
Ernest Rutherford
© Fototeca.cat
Física
Físic britànic.
Estudià a Cambridge Fou nomenat professor, successivament, a Mont-real 1898, Manchester 1907 i Cambridge 1919, on dirigí el Cavendish Laboratory 1919-37 President de la Royal Society 1925-30, és conegut per les seves investigacions sobre la radioactivitat, els gasos, la matèria i, sobretot, pel seu model d'àtom , el 1899 descobrí la radioactivitat del tori i identificà els raigs α i β de les radiacions radioactives el 1906 estudià les partícules alfa, que identificà com a nuclis d’heli Amb H Geiger ideà un mètode per a comptar les partícules alfa 1908 El 1919 descobrí la…
regles de Hume-Rothery
Tecnologia
Lleis empíriques que regulen la composició de les fases estructuralment anàlogues en els aliatges metàl·lics.
Es fonamenten en les dimensions atòmiques relatives, en l’electronegativitat dels components, en la valència i en el nombre d’electrons de valència per àtom
dispositiu electrònic molecular
Física
Nom que rep un dispositiu teòric basat en molècules orgàniques i que podria tenir la mateixa capacitat que els xips de silici.
Un MED pot estar compost de dues cadenes de polímers i un àtom central que fa de pont i controla el flux d’electrons entre elles
simple
Filosofia
Que no té ni pot tenir parts i, per tant, és indivisible.
Exemples d’entitat simple són la mònada, l’àtom dels atomistes grecs atomisme i, segons la tradició escolàstica i diverses de les concepcions filosoficoreligioses, l’ànima i Déu
sililació
Química
Denominació genèrica de diversos processos mitjançant els quals hom introdueix en l’estructura d’una molècula orgànica un radical trialquilsilil, generalment trimetilsilil (- Si(CH3)3).
La sililació pot ésser efectuada sobre qualsevol àtom que tingui, o pugui tenir en un sentit formal, un àtom d’hidrogen actiu lligat amb ell tal és el cas d’alcohols, fenols, àcids carboxílics, amines, imides, enolats, acetilens, etc Generalment, hom la porta a terme per reacció d’un derivat metàllic del compost a sililar amb l’agent sililant adient, o bé per acció d’aquest sobre el compost amb hidrogen actiu, en presència d’una base nitrogenada La sililació ha trobat una gran aplicació en anàlisi química pel fet que els composts sililats gaudeixen d’una volatilitat…
constant de Rydberg
Física
Constant, inicialment empírica, que intervé en la llei de Moseley.
En la teoria atòmica de Bohr àtom de Bohr hom l’expressa per R ∞sub = m e e 4 /8ε 2 0 h 3 c , o bé per R = μ e 4 /8ε 2 0 h 3 c , segons que la massa del nucli atòmic sigui considerada infinitament gran respecte a la de l’electró o bé que, en el moviment planetari de l’electró al voltant del nucli, hom prengui com a massa de l’electró la massa reduïda μ = m e M / m e + M que li correspon en el sistema electró-nucli En aquestes expressions, m e és la massa de l’electró en repòs, e la càrrega de l’electró, ε 0 la permitivitat del buit, h la constant de Planck, c la velocitat de…