Resultats de la cerca

Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid 1962 i periodista per la Escuela de Periodismo de Madrid 1965, el 1963 ingressà per oposició en el cos tècnic del Ministeri de Treball, on fou cap del Servei de Documentació, assessor del Ministeri, cap del Servei d’Estudis del Ministeri de l’Habitatge i cap del Gabinet Tècnic del ministre El 1974 fou elegit procurador a les darreres Corts franquistes Membre de la comissió redactora de la Llei del sòl 1975, dugué a terme iniciatives per a la gratuïtat en la normalització dels noms de pila en el Registre Civil, l’obtenció d’un senador per les…

Nebot del paborde Vicent Calataiud Estudià filosofia i dret a la Universitat de València Exercí d’advocat, fins que, el 1807, obtingué un benefici a la parròquia de Sant Bartomeu de València Fou secretari de la inquisició de València des del 1807, i més tard 1819, fiscal del mateix tribunal de Mallorca A més de diverses obres publicades amb pseudònim, és autor del valuós Tratado de la nobleza de la Corona de Aragón 1788 i d’un Discurso sobre la segunda cosecha de seda, sus ventajas, sus inconvenientes 1787

Estudià belles arts a l’escola de Sant Carles de València 1961-66 Clarament influït pel pop-art , el 1964, juntament amb Armengol i Heras, presentà Trilogia monoteista al V Saló Internacional de Març En 1966-67 derivà cap a un populisme de tonalitats grises Posteriorment destaquen obres com Èdip, Èdip i el fill de Verònica i Retransmissió televisiva del miracle 1970 El 1971, de nou amb Heras i Armengol, exposà a Barcelona la sèrie Falconeria En 1974-80 la seva obra fa una reelaboració molt personal del barroc Trama i ordit , 1978 Deu imatges de les Germanies , 1978 Com a…

Format al Burjassot Club de Futbol, desenvolupà tota la seva carrera com a professional al València Club de Futbol 1940-52 jugant d’interior esquerre i formant l’anomenada davantera elèctrica Guanyà tres Lligues 1942, 1944, 1947, dues Copes d’Espanya 1941, 1949 i una Copa Eva Duarte 1949 Disputà 275 partits a primera divisió i aconseguí 33 gols Fou sis vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en la fase final de la Copa del Món del Brasil 1950, on Espanya quedà en quart lloc

Propietari del terreny de l’Alcúdia d’Elx, lloc de l’antiga ciutat ibèrica i romana d' Illici, hi realitzà excavacions des del 1940, els resultats de les quals donà a conèixer en nombroses publicacions És autor també d’una Historia de Elche 1971 El seu fill, Rafael Ramos i Fernández Elx 1942, continua la seva tasca a l’Alcúdia i ha publicat La ciudad romana de Illici 1974

Situat a la zona més accidentada, al SW del terme, centrat per l’església construïda el 1935 i convertida en vicaria in capite , que s’alça al vessant occidental del puig de Son Fe 260 m alt i que domina la vall de Son Fe Entre el 1935 i el 1950 hi hagué un convent d’augustinianes Prop seu hi ha unes mines de carbó

Des de la seva creació, i reiterant la personalitat del seu fundador, ha mantingut una especial atenció a l’obra social i cultural, gestionada des del 1991 per la Fundació Guillem Cifre de Colonya Fins els anys seixanta mantingué una sola oficina a Pollença, i els setanta i vuitanta, amb l’obertura d’oficines a Alcúdia, el Port d’Alcúdia i Palma, inicià una moderada expansió en l’àmbit insular, tant en l’aspecte financer com d’obra cultural i social Ha estat pionera en l’estudi d’alternatives per a instaurar l’estalvi ètic

Propietari del terreny de l’Alcúdia, dedicà bona part de la seva vida a realitzar des del 1940 excavacions arqueològiques en el jaciment, solar de l’antiga ciutat ibèrica i romana d’ Illici Organitzà la celebració, a Elx, del IV Congreso Arqueológico del Sudeste Español 1948 Des del 1971 realitzà un seguit de publicacions monogràfiques sobre temes locals on donà a conèixer documentació i materials preparats parcialment pel seu predecessor en l’arxiu, Pere Ibarra i Ruiz Fou corresponent de la RAH de Madrid i de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona Els seus estudis…

Començà patrocinant i subvencionant les excavacions de l’amfiteatre de Tarragona, vers 1950-55, de l' illa de Cullera 1955-56 i després a Mallorca a la ciutat romana de Pollentia Alcúdia i a la necròpoli de son Real , a la punta dels Fenicis, del 1956 ençà, i l’illa dels Porros Alcúdia També féu possible l’excavació del poblat ibèric de la Serreta d'Alcoi 1968 Ha patrocinat l’edició de treballs sobre aquestes excavacions, entre els quals AArribas ed, Pollentia Estudio de los materiales, I 1983, MLPalanques Las lucernas de Pollentia 1992, JSanmartí et alii, Les…

Comte de l’Alcúdia i comte consort de Xestalgar, baró de Xaló i de Gata i senyor de Ressalany Fill de Gonçal Escrivà d’Íxer, primer comte de l’Alcúdia Estudià matemàtica, astronomia, política i història L’any 1685 fundà i presidí l’acadèmia historicoliterària Acadèmia de Nostra Senyora dels Desamparats i de Sant Josep, que celebrà els seus actes solemnes al palau reial de València —dels quals s’editaren els del 1669 i del 1680—, que esdevindrà l’Acadèmia de València Publicà, de forma anònima, l’obra d’erudició  Clarín de la fama València, 1683 Conreà la poesia,…