Resultats de la cerca

Vers el 1821 anà a París, on ingressà en la companyia de Manuel de Pópolo Vicente García, amb la qual recorregué l’Amèrica del Nord Cantà a Nova York, però assolí molt més èxit com a guitarrista, i abandonà el cant Actuà amb fortuna a Londres, París —on conegué Rossini, Victor Hugo, Paganini, etc—, Malta, Egipte, etc Féu concerts a Barcelona 1833 i a València, on arribà després d’un naufragi, i s’establí a París

Doctor en filosofia i lletres 1896, fou professor i rector 1898 de la Universitat d’Oñati Integrat dins el moviment catòlic social, collaborà a “La Hormiga de Oro” i a “El Correo Catalán” Publicà nombroses novelles La tórtola herida , 1892 Oro oculto, 1896 i estudis històrics i polítics, com La cuestión de Marruecos y el conflicto de Melilla 1893, Las provincias de España 1903 i La Revolución de Julio en Barcelona 1909

Fill de pastors, després de l’ensenyança primària es dedicà a les tasques familiars alhora que completava d’una manera autodidàctica la seva formació Publicà les primeres poesies a diverses publicacions locals, com El Gallo Crisis 1934, revista fundada per l’escriptor Ramón Sijé, a la mort del qual dedicà una notable Elegía Després de dues estades a Madrid 1931 i 1934, es relacionà amb Jorge Guillén, Pablo Neruda i Vicente Aleixandre, que li facilitaren l’accés a Cruz y Raya , Caballo verde para la poesía i Revista de Occidente Durant la guerra civil fou voluntari de les milícies populars,…

Exposà a Oriola, Barcelona, Càceres i Taipeh Muralista destacat, és autor, entre altres obres, dels murals no-figuratius de la Junta d’Obres del Port de Barcelona 1962

Estudià a les universitats de París, Pavia i Bolonya, on es graduà en lleis i cànons Tornà a Oriola i s’oposà, durant les Germanies 1519-23, als agermanats d’Oriola i hagué de fugir amb la seva família Després de la guerra, fou nomenat assessor del governador d’Oriola Pere Maça i, més tard, fiscal de la inquisició de València i inquisidor de Barcelona Dedicà a Carles V la seva obra principal, De matrimonio regis Angliae Bruges 1528, Barcelona 1531, en defensa de la reina Caterina d’Aragó, i en fou recompensat pel papa amb una pensió de 400 ducats sobre la mensa episcopal d’Elna 1537 Fou bisbe…

Doctor en dret 1859 A València fou secretari de la Unió Liberal, formà part de la junta revolucionària de 1868, fou cap i fundador del partit liberal de Sagasta, inspirà els periòdics El Diario de Valencia i El Constitucional i fou governador civil 1881 A Madrid, fou governador del Banc d’Espanya i diputat Fou ministre d’ultramar 1888, gràcia i justícia i governació Figurà en el senat 1903-11 El seu fill, Trinitario Ruiz Vallarino — Madrid 1945, polític liberal, fou diversos cops ministre de gràcia i justícia, diputat i senador fins a l’adveniment de Primo de Rivera

Llicenciat en filosofia i lletres Publicà els llibres El poeta y su musa 1934, Necesidad de la cultura 1948, Presencia y misión del arte 1949, Prosas de ayer 1951, Determinantes históricas de la generación del 98 1953 i Teoría de la Huerta y otros ensayos 1956

Liberal, el 1820 formà part de la milícia nacional Després de la insurrecció del 1840, fou cap polític de la junta de govern de Terol fins el 1843 El 1851 fou diputat per Albarrasí, i durant el govern d’Espartero fou ministre de governació 1854 El 1856 ocupà el ministeri de finances, i el 1858 fou de nou elegit diputat per Albarrasí Es mostrà partidari d’O'Donnell i fou nomenat president del Tribunal de Cuentas 1858 i més tard governador del Banco de España El 1869 tornà al congrés, on defensà la unitat religiosa i es mostrà partidari d’Amadeu de Savoia Durant la Restauració encapçalà el grup…

Impressor, imprimí a Oriola 1909-13 diversos periòdics com El Clarín , La Opinión i La Primavera Tingué després impremta a Monòver i Alacant, on dirigí 1924-36 el diari catòlic El Día , del qual fou propietari en 1926-36 Publicà els reculls poètics Flores silvestres 1908, Cantos de voluntad 1915, Por las rutas floridas 1921, Canciones de amor 1931 i Poesías 1946 Fou també autor d’obres com De mis andanzas por la vida 1916, Jávea 1920 i Orihuela Historia, geografía, arte y folklore 1954

Es formà al Reial Conservatori de Música de Madrid i finalitzà els seus estudis amb un primer premi Llicenciada en filologia romànica per la Universitat Complutense de Madrid, es perfeccionà musicalment amb Li Stadelmann a la Müsikhochschule de Munic i amb Rafael Puyana a París Després de nombroses gires de concerts per Europa, l’any 1963 debutà als Estats Units amb un concert al Metropolitan Museum de Nova York Enregistrà el Concert per a clavicèmbal de Manuel de Falla i, també del mateix compositor, El retablo de Maese Pedro , amb el qual obtingué el Grand Prix du Disque Fou professora de…