Resultats de la cerca

Filla tercera del comte Ramon Berenguer V aquest la nomenà hereva del comtat quan ja les seves dues germanes grans s’havien casat amb els reis de França i Anglaterra, i la prometé en matrimoni, d’acord amb Jaume I de Catalunya-Aragó, al comte Ramon VII de Tolosa 1241, però no s’aconseguí la dispensa pontifícia Llavors el pare de Sança nomenà hereva del comtat la filla petita, Beatriu, i casà 1242 Sança amb Ricard d’Anglaterra, comte de Cornualla i de Poitiers, rei de Romans i de Germània, fill del rei Joan I

Fill i hereu del comte Joan I, tingué, de jove, una vida aventurera i fou empresonat pels turcs 1396 Alliberat, malversà els fons recollits per fer una expedició contra Anglaterra Vidu de Beatriu de Navarra, el 1416 es casà amb la reina Joana II de Nàpols, de qui fou segon marit Intentà d’emparar-se del govern del regne, però el poble se li oposà i hagué de recloure's al castell de l’Ou 1416 Fou governador del Llenguadoc 1424, fins que es retirà a un convent, a Besançon

Filla de Ferran I de Nàpols i d’ Isabel de Chiaramonte El 1473 es casà amb Hèrcules I d’Este, duc de Ferrara i de Mòdena, el qual ella secundà en la política de conciliació vers les corts de Nàpols, Màntua i Milà, reafirmada amb els casaments de llurs fills Alfons, Beatriu i Isabel amb Anna Sforza 1477, Lluís Sforza Il Moro , duc de Milà, i Francesc II Gonzaga, marquès de Màntua 1480, respectivament Amant de l’estudi, participà en el luxe i el refinament intellectual de la cort de Ferrara

Fill de Nicolau de Pròixida i de Calataiud Serví Joan II durant les guerres de Catalunya i participà en les lluites contra Jaume d’Aragó per la baronia d’Arenós Féu bàndol amb els Montcada contra Pere Maça de Liçana, al qual vengué després els llocs de Llutxent, Quatretonda i Pinet En ajuda de Ferran de Castella, lluità contra els partidaris de la infanta Joana a la batalla de Toro Participà al setge de Màlaga durant les guerres de Granada Assistí a les corts de Montsó 1510 Casat amb Beatriu Vives de Canyamars, el succeí en el patrimoni llur fill Gaspar

Fill de Guerau de Vilanova, probablement d’origen català Fou batlle general del comte Ramon Berenguer V de Provença durant més de vint anys i el seu principal conseller de la política interior de reorganització territorial A la mort del comte, assumí la regència del comtat 1245 Gestionà el matrimoni 1246 de la filla del comte, Beatriu, amb el comte Carles d’Anjou fill de Lluís VIII de França i després rei de Sicília i de Nàpols, al servei del qual estigué a la fi de la seva vida Fou cantat per Dante en la Divina Comèdia

Filla del príncep Heinrich von Battenberg i de la princesa Beatriu d’Anglaterra, filla petita de la reina Victòria I, el seu nom de fonts era Ena, i la seva padrina fou l’emperadriu de França Eugènia Es casà el 1906 amb el rei Alfons XIII d’Espanya Maldà per no immiscir-se en política, i hagué d’exiliar-se el 1931, quan tingué lloc la proclamació de la Segona República Tornà a Espanya, uns quants dies, el 1968, per a ésser padrina del seu besnet l’infant Felip El 1985 les seves despulles foren dipositades al monestir d’El Escorial

Pertanyent a la casa Nassau-Orange, el seu nom complet en neerlandès és Willem-Alexander Claus George Ferdinand Primogènit de la princesa Beatriu dels Països Baixos , quan aquesta fou coronada 30 d’abril de 1980 esdevingué príncep hereu i quan abdicà esdevingué rei dels Països Baixos, el primer monarca i cap d’estat masculí des del 1890 Llicenciat en història per la Universitat de Leiden el 1993, l’any 2002 es casà amb Máxima Zorreguieta Cerruti, d’origen argentí, que rebé el títol de princesa, amb la qual ha tingut tres filles, Caterina Amàlia 2003, Alèxia 2005 i Ariadna 2007

Autor d’un cançoner de sonets, en els quals, de manera realista, excellí a traduir els ideals burgesos de l’època Així, atacà la doctrina del stil nuovo i, en algun sonet a Dant, i a l’hora de cantar la seva estimada Becchina, veritable anti-Beatriu, ho féu amb un cinisme i una sensualitat que, a vegades, han fet pensar en una transposició autobiogràfica Tanmateix, la seva vida és poc coneguda, i més probablement cal cercar les fonts del gènere particular, que desenrotllà amb termes sovint desesperançats i violents, en la poesia goliàrdica i jocosa medievals

Es casà vers el 1455 amb una pubilla, Beatriu de Salt Home bellicós, resolgué en un combat les seves diferències amb Pere de Rocabertí el 1458 Durant la guerra contra Joan II figurà al bàndol reialista i es distingí en la defensa de Palau-saverdera 1464-66, que pertanyia a la seva germana Elionor, muller de Bernat de Vilamarí, malgrat trobar-se la seva dona, la seva filla i el seu sogre en poder dels enemics El 1466 caigué presoner de Pere IV, bé que el 1468 tornava a ésser en llibertat Joan II el premià amb rendes confiscades

Tercer fill de Ferran III i de Beatriu de Suàbia, el 1255 intentà una conjuració contra el seu germà Alfons X, però fracassà 1257 Passà al servei del califa hafsí de Tunis, i després, a Itàlia, dels gibellins, que el nomenaren senador de Roma el papa Climent IV, però, l’empresonà al castell de Santa Maria de Pulla 1268-94 En tornar a Castella, la reina Maria de Molina li cedí la regència Quan Ferran IV arribà a la majoritat, Enric passà a l’oposició i intentà de ressuscitar els drets d' Alfons de la Cerda