Resultats de la cerca

El seu repertori inclou les integrals de Mozart, Beethoven i Brahms, però també obres de Messiaen i de compositors contemporanis, algunes de les quals han enregistrat en disc

Normalment, forma part d’una sonata, simfonia o concert És especialment conegut el grave amb què s’inicia el primer moviment de la sonata Patètica , de L van Beethoven

El seu pare era català del Conflent Estudià al conservatori de París 1893-95 i amb Vincent d’Indy a la Schola Cantorum, on fou professora de piano 1901-21 Professà també als conservatoris d’Estrasburg i de Praga Al voltant del 1922 s’establí a Catalunya, on residí fins el 1937 Impulsà l’Acadèmia de Música de Barcelona i des del 1927 collaborà estretament amb l’Associació Obrera de Concerts de Barcelona com a pianista i conferenciant, i quan, el 1934, l’Obrera organitzà el seu ensenyament musical, aquest dugué el nom d’Estudis Musicals Blanca Selva Renovà la tècnica pianística i publicà La…

Fins al s XVII hom utilitzà aquest terme fent referència a una composició exclusivament instrumental, amb més d’un intèrpret per qualsevol part polifònica Torelli 1709 i Albinoni foren els primers a escriure'n, com una variant del concerto grosso, en què es destaca el virtuosisme d’un sol solista Sol tenir tres moviments extensos, en els quals hom intercala una cadència o dues Els instruments més emprats pels compositors han estat el violí i el piano, bé que n'hi ha per a gairebé tots els instruments Entre els de violí es destaquen els de Vivaldi i Mozart, el de Beethoven, un de…

Realitzà per a AWarhol Flesh 1968, Trash 1970 i Heat 1973, exponents de l’estètica underground Posteriorment derivà vers el cinema comercial Dirigí Mixed Blood 1983 i Beethoven's Nephew 1985

Fou deixeble de Beethoven i mestre de Thalberg i de Liszt Compongué unes mil obres, de valor molt desigual Les seves obres didàctiques són considerades clàssiques i són molt importants tècnicament

El compàs és de 3/2 o de 2/4 El seu origen, malgrat el nom, no és escocès, sinó anglès Cal no confondre-la amb el xotis Beethoven i Schubert escriviren escoceses per a piano

La coda 'cua' pot tenir dimensions variables des de la repetició de l’última frase amb un increment de la dinàmica o del tempo fins a, en el cas d’una forma sonata, una secció de proporcions semblants a les del desenvolupament En parallel, la coda pot ser un simple apèndix, més o menys superflu, o una part constitutiva de l’obra, imprescindible per al seu equilibri intern De manera general, com més extensa sigui l’obra, més necessària es revela la presència de la coda , la qual tindrà més entitat La coda s’utilitza en formes que no inclouen en el seu esquema intern una secció…

Indica un tempo lleugerament més lent que allegro Per extensió, designa una peça o moviment escrits amb aquesta indicació Beethoven posa la indicació allegretto en el moviment lent de la seva Setena simfonia

És molt semblant a un vals lent, i hom el considera l’antecedent d’aquest Mozart, Haydn, Beethoven i Schubert escriviren diverses sèries de ländler Mahler els utilitzà en algunes de les seves simfonies