Resultats de la cerca

Treballà com a tècnic a l’empresa Hilaturas Fabra y Coats, a Borgonyà El 1952 emigrà a Amèrica, al Perú S'hi traslladà, a Lima, contractat per la Fábrica Nacional Textil El Amazonas, on treballà fins el 1961 Exercí, també, com a director gerent de vendes de maquinària tèxtil de procedència catalana a Vitex També treballà com a gerent general per a la venda de maquinària tèxtil catalana a Bolívia, Xile i Equador, a IWER Del Pacífico 1969-1973, a Lima, i a l'empresa Ovil 1973-1988 Fou, des del 1988, director gerent de Procenter, firma dedicada a les importacions, exportacions i representacions…

S’inicià tardanament en el conreu de la pintura Feu la primera exposició individual a Vic, el 1970 Interessat per la matèria i les textures, pintà detalls de parets tractant de representar-hi qualitats de la matèria i jugant amb els contrasts, i posteriorment incorporà a la seva obra formes geomètriques Escriví i illustrà llibres de poemes com Jeroglífic 1982, Llunari bilingüe 1987 o L’arc voltaic 1987 Des de l’any 1984 fou membre de la Société Académique Arts-Sciences-Lettres de París, que el 1985 li concedí la Medalla Vermeil Signava  Vergesgrau

Es trobava vora l’església de Sant Andreu del Pujol Melós Actualment resten les ruïnes de la casa del mateix nom, refeta els segles moderns Amb tot, és molt versemblant que una excavació de l’indret aportaria informació d’interès Són comptades les notícies de què disposem avui sobre aquest petit castell Al primer 1109 i segon 1110 testaments de Guillem Guitard de Caboet, de la família d’aquest nom de l’Alt Urgell, són esmentats, entre els seus béns, el castell de Navès i el del Pujol, el qual cal identificar molt probablement amb el que recollim ací Recordem que poc abans 1100 l’església del…

La primera menció del Vilosell data de l’any 1067, en descriure’s les afrontacions del castell de Barberà En aquesta època sembla que el Vilosell era un assentament musulmà depenent del territori administratiu de la fortalesa de Siurana La colonització feudal d’aquest sector, però, no es devia produir fins després de la conquesta de Lleida 1149 No es tornen a tenir notícies del lloc fins l’any 1155, en una donació feta per Alegret de Tàrrega a la canònica de Solsona L’1 de gener de 1179, Alfons I lliurà a Guillem de Cervera diversos castells, entre ells el del Vilosell, reservant-se’n la…

Hom en començà la construcció el 1592, arran d’una pretesa aparició de la Mare de Déu a la jove pastora Isabel Besora Acabat el 1601, en 1652-83 fou engrandit El cambril és del 1771 destruït el 1936 i refet el 1954

S'orientà cap a a la literatura infantil i juvenil en català i en castellà a través de les colleccions “Aliorna Baobab”, “Jove”, “Volums singulars”, “Teoria i pràctica” i “Àlbums” Dirigida per Ramon Besora, el 1989 feu suspensió de pagaments i plegà

Passà als Silva, marquesos de Santa Cruz El comtat de Villasor havia estat atorgat, el 1539, a Jaume d’Alagó i de Besora, avi del primer marquès, senyor de la vila de Sorris, on posseïa un castell palau construït al s XV

Llicenciada a l’INEFC de Barcelona, formà part del laboratori d’investigació social i educativa d’aquest centre, fou professora de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a la Universitat de Vic UVic i secretària general de l’Associació Espanyola d’Investigació Social Aplicada a l’Esport AEISAD Des del 2005 l’UVic organitza anualment el festival gimnàstic Memorial Mireia Tapiador També duu el seu nom el premi Dona i Esport, creat el 2007, amb la finalitat de reconèixer la trajectòria d’una dona esportista o promotora de l’esport

Depenia del castell de Lluçà el senyorejaren els Conanglell 1293, Galceran de Besora 1332 i, des del s XV, els Sala, senyors de Sora L’església era dedicada a sant Amanç Posteriorment hom en digué Montorroell Resta el mas de Montorro , prop del qual hi ha les restes

És dividida en 14 partits judicials 1970 i 307 municipis 1981 La prefectura de Barcelona i el corregiment del mateix nom, creats el 1810, serviren de base a les divisions posteriors en departaments i en províncies la del 1814, proposada a les Corts de Cadis, que no entrà en vigor encloïa la regió de Girona, la del 1821 aprovada per les Corts el 1822, amb algunes rectificacions i amb caràcter provisional, amb el nom de província de Catalunya, que tampoc no pogué entrar en vigor per la reacció absolutista del 1823, i la del 1833, encara vigent El projecte del 1821 n'excloïa, entre d’altres…