Resultats de la cerca

Publicava informacions, sovint per primera vegada al país, sobre els avenços científics més recents —fonògraf d’Edison, primeres experiències telefòniques a Catalunya—, bibliografia, estudis originals, etc Entre d’altres, hi collaboraren Laur Clariana, Jaume Almera, Artur Bofill i Poch, Narcís Freixa i Ramon Coll i Pujol Deixà de publicar-se el 1892

Afiliat a la Lliga Regionalista, actuà al costat de Josep Carner i de Jaume Bofill i Mates Diputat provincial 1914 i regidor per Barcelona 1917, fou fundador i membre del consell directiu d’Acció Catalana 1922 La Dictadura l’exilià a Casp 1924 Fou president de la Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya 1931

N'aparegueren onze números Entre els redactors hi havia Garcés, Saltor, Millàs-Raurell, Llates, Fages de Climent, etc Hi collaboraren també Riba, Foix, Bofill i Ferro, Lleonart i Josep Carner, entre d’altres Publicava versos originals i estrangers i donava relleu a la crítica i a la teoria sobre la poesia Dedicà un número a Salvat-Papasseit

Estudià els molluscs dels Països Catalans, com també els d’alguns territoris d’Àfrica i del sud d’Àsia Collaborà amb Artur Bofill i Poch i Frederik Haas en els estudis sobre malacologia catalana També és notable el seu treball en el camp de la mastologia Establí un catàleg dels mamífers trobats i citats a Catalunya fins el 1931

Gendre de Manuel Tremulles Es formà a Llotja, on fou deixeble de PPMoles 1775 Estudià també a l’Escuela de San Fernando de Madrid 1779, on el 1786 fou nomenat acadèmic supernumerari El 1803 esdevingué director de l’escola de Llotja Succeí Pere Bofill com a pintor de la ciutat de Barcelona, on se sap que decorà amb escenes bíbliques la sala de la casa Cortada

Impulsor de nombroses entitats culturals, com les Edicions Catalanes de París, el 1969 creà la Fundació Jaume Bofill Presidí la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat i fou director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, president dels consells d’administració de les editorials Laia i Estela i conseller d’Edicions 62 Professor de dret administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona, impulsà l’elaboració del Diccionari jurídic català el 1986

La Universitat Pompeu Fabra de Barcelona acull les sessions del congrés Cristianisme, Església i Societat al segle XXI, convocat per una desena d’entitats cristianes que mantenen una actitud crítica amb la manca de renovació de l’Església Catòlica Jordi Porta, president de la Fundació Bofill, llegeix dilluns la declaració final del congrés, en què es demana una Església menys autoritària i burocràtica i més oberta a la collaboració amb les altres forces socials

És un dels volums que caracteritzen millor la militància poètica noucentista dels primers anys Va encapçalat amb un pròleg d’Eugeni d’Ors que ha estat llegit com un programa canònic de poètica noucentista i un apadrinament de l’adscripció del poeta al moviment No obstant això, les intencions reals de l’autor —no tan radicals com les d’Ors— queden formulades a “Notes preliminars a La muntanya d’ametistes ”, un article coetani aparegut a la revista Empori Hi expressa la visió ciutadana del Montseny la muntanya d’ametistes, amb una natura que és presentada de manera ordenada però…

El formaven Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat, Eugeni d’Ors i representants del món cultural català Lluís Maria Millet, Francesca Bonnemaison, Francesc Ripoll, Francesc Layret, Gustau Pittaluga, Josep Puig i Esteve, Manuel Folguera i Duran i Ramon Rucabado El 1920 en fou nomenat president Jaume Bofill i Mates Portà a terme una tasca important de divulgació cultural, de temes d’higiene i d’educació moral pels pobles del Principat fins a la Dictadura de Primo de Rivera

Era edificat ja al segle X El 987 el bisbe de Vic infeudà la meitat que li pertanyia a Enric Bofill de Cervelló, que ja posseïa l’altra meitat Dels Cervelló passà a formar part de la baronia de la Llacuna Ocupava una gran àrea la part superior és enderrocada i només constituïda per quatre muralles La part inferior es convertí modernament en habitatges, i la capella del castell, en església parroquial, fins al seu trasllat a l’església de Sant Romà, al fons de la vall