Resultats de la cerca
Es mostren 181 resultats
vidre flint
Física
Vidre òptic, molt dispersiu, amb un índex de refracció que pot arribar fins a 1,9.
És compost de sílice, d’òxid de plom i, a vegades, d’òxids de bor, de bari o d’alumini, i porta com a fundent òxids de sodi o de potassi Combinat amb vidre crown és emprat per a corregir aberracions en sistemes òptics
acceptor
Electrònica i informàtica
En un semiconductor, àtom trivalent contingut com a impuresa o incorporat intencionadament a un element tetravalent capaç de rebre un electró provinent d’un altre àtom anomenat donador.
L’alumini, el bor, el galli i l’indi són els més comuns La presència dels àtoms acceptors crea en l’estructura cristallina una sèrie de forats que contribueixen a augmentar la conductivitat del semiconductor Quan aquest conté acceptors, hom diu que és un semiconductor de tipus p
Édouard-Alfred Martel
Espeleologia
Espeleòleg.
Pioner i fundador de l’espeleologia moderna, fou l’iniciador de l’exploració científica de les cavitats subterrànies El 1901 explorà, en qualitat de delegat del Centre Excursionista de Catalunya a París, la cova del Salnitre, a Collbató, i la Fou de Bor Cerdanya, acompanyat per socis de l’entitat, un dels quals era Norbert Font Sagué
Josep Closas Miralles
Espeleologia
Espeleòleg.
Membre del Club Muntanyenc Barcelonès i del Centre Excursionista de Catalunya, elaborà les primeres cartografies detallades del massís de Montserrat i de la Cova de la Fou de Bor de Bellver de Cerdanya, com també diversos articles especialitzats sobre geologia i mineralogia Aficionat a l’excursionisme científic, encarnà el concepte d’utilitat científica de l’espeleologia
Friedrich Wöhler
Friedrich Wöhler
© Fototeca.cat
Química
Químic alemany.
Fou ajudant de Berzelius a Estocolm Investigà en tots els camps de la química El 1827 descobrí l’alumini i el berilli, i obtingué també el bor Treballà també amb Liebig, amb qui féu diversos descobriments Estudià també el metabolisme, la narcotina, la quinona, la cocaïna, la urea, etc Construí, a més, un tipus d’element galvànic amb ferro
cambra de fissió
Física
Detector de neutrons lents.
És una cambra d’ionització que conté un material fissionable amb el qual reaccionen els neutrons que no són directament ionitzants, resultant-ne l’alliberament de partícules carregades que sí són detectables Alguns contenen fluorur de bor per tal que es produeixi la reacció nuclear de manera que és mesurada la ionització que produeixen les partícules α nuclis d’heli
acumulador cinètic d’energia
Tecnologia
Òrgan de màquina capaç d’acumular energia cinètica i de cedir-la, sigui per a provocar un moviment, sigui per a compensar les fluctuacions de velocitat motivades per un aparell de règim motor no constant.
Els volants de les màquines i dels motors d’explosió en són exemples La capacitat d’acumulació d’un volant depèn de la resistència a la tracció i de la lleugeresa del material de què ha estat fet Els volants realitzats amb resines epoxi, reforçades amb fibres de carboni, bor o quars, tenen unes capacitats específiques de 100-300 Wh/kg
lawrenci
Química
Element radioactiu, de nombre atòmic 103.
Fou obtingut el 1961 per A Ghiorso i els seus collaboradors del Lawrence Radiation Laboratory de Berkeley Califòrnia, per bombardeig del californi amb ions de bor accelerats, segons l’equació 250-252 98 Cf + 10-11 5 B → 257 103 Lr + x 1 0 n Tots els isòtops del lawrenci són radioactius el seu isòtop més estable conegut és el 262
adiponitril
Química
Líquid que bull a 295°C i es congela a 1°C, preparat industrialment pels mètodes següents: coloració del butadiè
en fase vapor a 65-75°C, reacció de 1’1,4-dicloro-2-butè obtingut amb àcid cianhídric aquós a 80-95°C, amb clorur de coure (I) com a catalitzador i, finalment, hidrogenació catalítica:
reacció de l’àcid adípic amb amoníac per damunt de 300°C, amb fosfat de bor o àcid silicofosfòric com a catalitzador Un tercer mètode possible és la dimerització i reducció electrolítica de l’acrilonitril La fabricació a partir del furfural fou practicada industrialment, però sembla haver estat abandonada L’adiponitril és utilitzada per a preparar l’hexametilendiamina, primera matèria del niló 66 i del niló 610
borazina

Borazina
©
Química
Compost de bor, nitrogen i hidrogen, cíclic, hexagonal, en què els àtoms de bor són alternats amb els de nitrogen.
És un híbrid de ressonància molt estable, isostèric i isoelectrònic del benzè, al qual s’acosta extraordinàriament en les seves característiques físiques i químiques Té el punt de fusió en -58ºC i el d’ebullició en 53ºC Com en el cas del benzè, hi ha derivats de la borazina amb hidrògens substituïts per halògens, radicals orgànics alquilborazina, arilborazina i altres grups Algunes borazines resulten prometedores com a combustible per a coets Hom la coneix també amb el nom de borazole
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina